S’ha fet públic que Madrid acollirà a partir del 2026 i fins al 2035 el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1. L’esdeveniment tindria un impacte econòmic anual de 450 milions d’euros, segons van anunciar els polítics de torn en compareixença conjunta amb Stefano Domenicali, president i CEO de la Fórmula 1.

El Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 se celebra des del 1991 al Circuit de Montmeló, i actualment hi ha un contracte per assegurar aquest esdeveniment fins al 2026. Amb l’entrada en escena de Madrid, sembla que es podria donar el cas que a partir d’aquesta data coexistissin les dues cites, la de Montmeló i la Madrid, una situació aquesta —la de dos premis en un mateix Estat— que ja es dona en altres països, com ara Itàlia o els Estats Units.

A diferència de Montmeló, que és una infraestructura esportiva específica, la cursa de Madrid es farà en un circuit urbà adaptat als requisits de l’esdeveniment, per bé que un cop celebrat recuperarà la funcionalitat anterior de carrers i vies. Amb aquest pas, la ciutat s’incorpora a la fal·lera mundial per a albergar curses que serveixen per posar les ciutats en el mapa del món, gràcies al fet que els premis els segueixen més de 200 milions de persones.

La Generalitat històricament s’ha escudat en l'argument tòpic que el Circuit és un motor econòmic per al turisme i per a projectar la imatge de país. De fet, l'F1 és l’esdeveniment més important: amb dades del 2023, els espectadors que van assistir al Circuit al llarg dels quatre dies que dura, van representar pràcticament la meitat del total dels 605.000 espectadors de l’any passat.

El projecte d'F1 a Madrid seria finançat completament pel sector privat, per part de grans empreses multinacionals. Per contra, el Circuit de Catalunya, amb els anys que fa que se celebra, curiosament encara no ha trobat la manera d’engrescar aquest sector per posar-hi diners, raó per la qual la Generalitat aporta avals per garantir els ingressos que no s’aconsegueixen amb la venda d’entrades.

Els propietaris del Circuit són la Generalitat (78,3%), l’Ajuntament de Montmeló (7,2%) i el RACC (14,4%). Però qui respon realment és la Generalitat (el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, és el president de la institució), atès que els altres dos socis ja fa molts anys que s’han desentès d’aportar diners per a tapar les pèrdues que va acumulant.

Quina és l’aportació del Circuit al progrés de Catalunya, a part del turisme, un sector sobredimensionat a Barcelona?

El cost del Circuit per a la Generalitat ha estat sempre un tema de controvèrsia. Les pèrdues acumulades des del 2009 superen els 70 milions d’euros. Algunes fonts situen la factura pública des del 2013 en més de 140, aportats sobretot per la Generalitat, i també per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i, en una petita part, el govern espanyol. El 2021, per exemple, la Generalitat n’hi va posar 29 per tal d’equilibrar els comptes de l’entitat. Quines siguin les xifres, tot plegat, econòmicament, els beneficiaris directes de l'F1 (els espectadors) no cobreixen els costos i generen dèficit; i els beneficiaris indirectes (hoteleria, transport aeri, restauració, oci, etcètera) no hi volen posar diners.

Més enllà de la propietat i les aportacions per cobrir dèficits, hi ha altres aspectes que a criteri meu són tant o més rellevants que tot l’anterior. Les apunto amb motiu de la Fórmula 1, però són aplicables a altres esdeveniments de caràcter semblant i a l’equipament en general:

  1. Les 120 hectàrees que ocupa el Circuit per al sector de l’oci i la projecció internacional de Barcelona, en una zona tan saturada com Granollers i municipis de l’entorn, és el millor ús possible d’un territori tan valuós com aquest?
  2. Quina és l’aportació del Circuit al progrés de Catalunya, a part del turisme, un sector sobredimensionat, més encara a la principal ciutat beneficiària, que és Barcelona?
  3. S’ha fet servir metafòricament que el Circuit és (o pot ser) un equipament punter i motor per a l’economia. De moment, és motor de competicions de motor i gaudi per a les persones amants de la velocitat, que no es pot dir que representin la població d’un país necessitat de millorar tants serveis bàsics, per davant dels serveis lúdics.
  4. Algú ha pensat en les externalitats negatives que genera el Circuit als residents del voltant afectats? Les congestions puntuals dels accessos són un petit problema al costat del soroll en entrenaments, curses i altres esdeveniments pràcticament continuats (un moviment ciutadà ho denuncia, per bé que amb poc èxit, a través de www.foracircuit.wordpress.com).
  5. Continuar potenciant una infraestructura que descansa en activitats consistents en cremar combustibles d’efecte hivernacle (una petita part en les curses, i la major part en els desplaçaments dels fans, per carretera, avió, etc.) no lliga amb l’ús de diners públics, per molt que hi hagi projectes per potenciar la mobilitat verda o que s’hi instal·lin plaques solars.

Francament, si l'F1 se’n va a Madrid i allà ho paga tot el sector privat i sense necessitat d’inversió pública, l’enhorabona! La pregunta és, què en fem nosaltres del Circuit ara que hi és i que ens costa tants diners a tots els catalans?