Tal dia com avui de l’any 1820, fa 203 anys, a l’indret anomenat Cañada de la Cruz (100 quilòmetres al nord-oest de Buenos Aires), es lliurava la darrera batalla de la primera Guerra Civil argentina, que alguns historiadors anomenen també “La Guerra dels Set Anys (1815-1822)”. Aquest conflicte enfrontava, d’una banda, les forces politicomilitars de Buenos Aires; partidàries d’una arquitectura unitària del nou estat argentí; i, per l’altra, les forces politicomilitars de les províncies autònomes de la vall del riu Paranà, que vetllaven per un mapa federal de la nova república.
En l’enfrontament de Cañada de la Cruz, el general unitarista Soler —que dirigia una tropa d’uns dos mil efectius— va patir una estrepitosa derrota, que precipitaria la fi d’aquell conflicte. Posteriorment a la Batalla de Cañada de la Cruz, encara es produirien petits enfrontaments. Però, finalment, les elits de Buenos Aires, convençudes que no tenien força suficient per imposar el seu model d’Estat a la resta de territoris; van acceptar constituir la ciutat i territori en província autònoma i el mapa polític de l’Argentina començaria a prendre la seva forma definitiva.
El general Estanislao Soler era fill de Manuel Soler (descendent de mallorquins) i d’Amèlia Guió (descendent d’algueresos). Segons la investigació genealògica, el general Soler (Buenos Aires, 1783 – 1843) era rebesnet d’Antoni Soler i Adrover, nascut el 1757 a Felanitx (Mallorca) per banda paterna; i era, també, rebesnet dels Cassalla valencians que havien arribat a Riu de la Plata, via Gènova, a finals del segle XVIII. I, per banda materna, era besnet dels Guió de l’Alguer que, segons l’arxiu de cavallers de l’orde de Montesa, eren de la petita noblesa local d’origen català.