Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, en el context dels darrers dies de vigència de la monarquia del rei Alfons XIII (1902-1931) i del règim dictatorial dels generals Primo de Rivera i Berenguer (1923-1931), Francesc Cambó, líder de la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista (que actuava en la clandestinitat) va proclamar, públicament, que la gran esperança de Catalunya i d’Espanya era la proclamació d’una República. Aquelles declaracions, que van ser recollides i àmpliament difoses per la premsa de l’època, van ser l’anunci oficial que les mesures oberturistes que havia previst Alfons XIII per fer front al profund descrèdit de la monarquia i de la dictadura (convocatòria de comicis democràtics), no tenien el suport ni la confiança de la força política hegemònica a la Catalunya anterior a la instauració de la dictadura (1923).
No obstant això, en els dies immediatament posteriors, la mateixa premsa va fer una anàlisi més acurada d’aquella proclama. I els analistes polítics del moment hi van veure una estratègia oportunista que es justificava per la desesperació dels dirigents de la Lliga, que intuïen que la seva col·laboració —en l'àmbit personal— amb el règim dictatorial els passaria una onerosa factura electoral. Aquella anàlisi es demostraria força encertat, perquè les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 consagrarien l’eclosió d’un nou lideratge polític, el de Francesc Macià; i d’una nova força hegemònica (la plataforma ERC); que no tan sols no havien tingut cap relació amb el règim dictatorial (ni personal ni política); sinó que havien estat la principal oposició clandestina a la dictadura.