Tardienta (Aragó), 12 de desembre de 1937. En una trinxera del front de l’Est s’oficialitzava la creació de la que seria l'única unitat de combat de les Brigades Internacionals formada exclusivament per jueus: la companyia Botwin. Inicialment formada per 80 efectius, en el seu moment culminant assoliria la xifra de 152 combatents (homes i dones en una proporció de 70/30) i acabaria amb poc més d’una dotzena de supervivents, tot i que algú parla de fins a 86. La companyia Botwin, però, no seria l’únic testimoni jueu de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La majoria de les fonts situen entre 4.000 i 6.000 els efectius jueus que formarien part de les Brigades Internacionals. I tot i això, la companyia Botwin seria l’element més genuí i representatiu del compromís de la comunitat jueva internacional en la defensa dels valors de la democràcia i la llibertat i de la participació en la defensa dels valors republicans.

Brigadistes jueus. Font: Radio Sepharad

El fals mite del binomi “jueu brigadista = jueu comunista”

Aquesta idea és molt important, perquè desemmascara el fals mite, àmpliament difós per la historiografia nacionalista espanyola, que pretén reduir aquest fenomen al binomi “jueu brigadista = jueu comunista”. Res més lluny de la realitat. La investigació historiogràfica recent revela que, a l’esclat del conflicte civil espanyol, la comunitat jueva internacional es va posicionar en bloc a favor de la República. El règim republicà no tan sols havia consagrat la llibertat de culte, sinó que també havia donat suport a les comunitats jueves amenaçades a Centreeuropa i a l’Europa Oriental. En canvi, les informacions que arribaven del territori controlat pels colpistes (l’anomenada “zona nacional”) anunciaven una onada d’antisemitisme que venia amb el tuf de l’integrisme inquisitorial que explica, en bona part, l’ànima atàvica i eterna d’Espanya.

L’amenaça colpista espanyola

La premsa nord-americana de l’època revela que, a l’esclat del conflicte, Roger Bramy, president de la comunitat jueva de Califòrnia, va proclamar: “Si els rebels acabessin vencent (...), es trencaria l’última muralla que protegeix els jueus d’Europa de les persecucions”. Una proclama que, malgrat que ho sembli, no era exagerada, perquè a l’ombra dels règims nazi alemany i feixista italià, l’antisemitisme rebrotava amb força arreu d’Europa. Fins i tot a la URSS. I així ho corroborava el setmanari Najbelan, un dels mitjans de premsa més influents entre la comunitat jueva de Nova York. L’agost de 1937 publicava: “Una victòria de Franco a Espanya seria el senyal d’una guerra mundial. Significaria la condemna de milions de persones que formen part de les minories nacionals. Significaria la mort i la ruïna de milions de jueus”.

Combatents jueus de les Brigades Internacionals. Font: Blog Enlace judío. Comunidad Judía de México

Jueus comunistes, socialistes, liberals...

Dit això, queda palesament manifest que aquells combatents van participar en el conflicte civil espanyol tant per la seva ideologia personal com per la seva condició de jueus. Si bé és cert, i és important destacar-ho, que la idea de creació d’una unitat de combat exclusivament jueva va néixer en els cenacles comunistes. L’octubre de 1936, el rossellonès André Marty ―diputat comunista a l’Assemblea Nacional francesa i nomenat màxim responsable de les Brigades Internacionals― i el piemontès Luigi Longo Gallo ―dirigent del Partit Comunista italià que tindria un paper destacadíssim en la política transalpina després de la II Guerra Mundial (1945)― acceptaven la proposta que els havia formulat Albert Nahumí ―dirigent de la secció jueva parisenca del Partit Comunista francès― de creació d’una unitat de combat formada exclusivament per jueus i jueves.

Jueus, polonesos, nord-americans, francesos, belgues, britànics...

La segona companyia del batalló José Palafox, creada l’agost de 1937 i formada per jueus polonesos, nord-americans, francesos, belgues, ucraïnesos i britànics (de la metròpoli i del protectorat de Palestina), era el més semblant al projecte de Nahumí. Però les contínues baixes que va patir van obligar els comandaments republicans a reforçar-la amb efectius no jueus. La Botwin, que lluitaria, principalment, a la batalla de l’Ebre (juliol-novembre 1938), seria l’única unitat formada exclusivament per jueus. I seria a l’Ebre català on es confirmarien les informacions que, a l’inici del conflicte, havien alarmat la comunitat jueva internacional: el general colpista Yagüe (conegut com “el carnicero de Badajoz”) va ordenar que tots els combatents capturats i presoners de la Botwin fossin afusellats per la seva doble condició de republicans i de jueus.

El Dr. i la Dra. Kaiser, jueus de les Brigades Internacionals / Font: Blog Sfarad

Afusellats per la seva condició de jueus

Segons les fonts, entre vint i quaranta combatents de la Botwin van ser brutalment assassinats, a les acaballes de la batalla, en un indret anomenat Torre de la Carrova ―al municipi d’Amposta (Montsià)―. També segons les fonts van morir en territori català ―en combat― sis dels vuit comandants de la companyia: Karol Gutman, Leon Rubinstein, Michael Shapir, Israel Helbersberg, Tadeus Schlata i Samuel Alkalaí. Només dos van sobreviure: Emmanuel Mink i Albert Szerman. I de la resta de la companyia, alguns supervivents ―una part minoritària― van ser evacuats quan Negrín ―president de República espanyola― va signar la dissolució de les Brigades Internacionals (novembre de 1938). La majoria van travessar Catalunya, acompanyant voluntàriament la retirada republicana, i van ser forçosament internats en el camp de refugiats francès de Sant Cebrià (Rosselló).

Gutman, Szerman i Shapir / Font: Universitat de Barcelona

La ideologia antisemita del règim franquista

La premeditada atrocitat de Yagüe, i per extensió del bàndol autoanomenat “nacional”, no va quedar en la categoria d’anècdota, sinó que delatava l’autèntica ideologia del Movimiento que havia inspirat el cop d’estat i la mortífera guerra. L’afusellament dels presoners de la Botwin no era més que el preludi del que esperava a Catalunya, de forma general, i a la comunitat jueva catalana, particularment. Quatre dies després de l’ocupació franquista de Barcelona (30 de gener de 1939), el mateix Yagüe, premeditadament, facilitaria l’adreça d’una discreta sinagoga situada al carrer Provença a un escamot de falangistes i els donaria llibertat absoluta per a lliurar-se al saqueig de l’edifici i a l’execució de les persones que hi trobessin. De la Companyia Botwin i de la sinagoga del carrer Provença no en va quedar res més que la pols del record d’una època de llibertats.