Tal dia com avui de l’any 778, fa 1.244 anys, a Cassinogilum (a la vall mitjana del riu Garona; i llavors ducat de Gascunya del regne dels francs), naixia Lluís, cinquè fill de Carlemany, rei dels francs; i de la seva segona esposa legítima Hildegarda. Per tant, en el moment del seu naixement, ocupava el cinquè lloc en la línia successòria, per darrere del seu germanastre Pipí el Geperut (fill de Carlemany i de la seva primera parella Amaldruda); i dels seus germans Carles, Carloman i Adalhaïd; i per davant de la seva germanastra gran Alpaida (filla de Carlemany i d’Amaldruda), i de la seva germana Rotruda. No obstant això, la prematura mort de tots els qui el precedien en la línia successòria, el convertiria en el successor de Carlemany (814).

Per aquest motiu, Lluís, anomenat el Pietós per la seva forta inclinació cap a la vida religiosa, acabaria destinat a la carrera militar. Amb tan sols dotze anys (800) se’l va posar al davant de l’exèrcit franc que, partint de Girona, va incorporar Barcelona a l’Imperi carolingi. En aquell moment, la futura capital catalana era una ciutat situada en terra de ningú (l’anomenada “frontera”) que es governava com una mena de república municipal autònoma vinculada al poder polític andalusí. Les fonts revelen també que, en aquell moment, Barcelona conservava les extraordinàries muralles de l’època romana; però, en canvi, per la seva particular relació amb el poder cordovès, estava custodiada, tan sols, per una petita guarnició àrab d’un centenar de soldats.

Quan els exèrcits francs de Lluís van entrar a Barcelona es van trobar una petita ciutat de, tan sols, uns 1.500 habitants, que vivien dins del clos murallat; però molt activa econòmicament. Durant l’etapa de teòrica dominació àrab (717-800); s’havia conservat una part relativament important del teixit econòmic de l’època romana i visigòtica; i continuava exercint el paper de capital d’un ampli territori. Per aquest motiu seria convertida en seu d’un nou comtat que, en aquell moment, era el més meridional de l’Imperi carolingi. El primer comte nomenat per la nova administració carolíngia seria Berà; que era un producte de l’exili de les oligarquies visigòtiques durant la invasió àrab (717-723) mestissades amb les elits franques.