Vaig escoltar atentament les paraules pronunciades per Gabriel Rufián a propòsit de les informacions publicades sobre una sèrie de reunions entre el cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i diverses personalitats russes. També el mateix Puigdemont ―que ho ha desmentit― hi apareix com a protagonista d’alguna d’aquestes trobades. Deia que vaig escoltar atentament, dimarts, les declaracions fetes per Rufián. El republicà pronuncia una frase que ja s’ha fet famosa: “Són senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè així durant una estona es pensaven que eren James Bond”. La porta apresa de casa i hi insisteix tres vegades. També fa notar als periodistes que estan recollint aquestes declaracions al Congrés: “I m’estic contenint”.

Es veu molt que Rufián ha preparat la frase que vol que esdevingui titular. L’ha pogut pronunciar gràcies a una convenient pregunta d’un conegut periodista d’extrema dreta. Hi ha qui ha especulat que Rufián sabia que l’altre li faria la pregunta. Fins i tot que s’havien posat d’acord. Quan pronuncia les seves paraules, el portaveu d'ERC al Congrés és conscient, per força n’ha de ser, de dues coses. La primera, que està llançant un míssil contra Junts per Catalunya. La segona, que subratllar i avalar implícitament les informacions publicades pot perjudicar Alay i Puigdemont davant la justícia. Sigui com sigui, Rufián va considerar que l’atac li havia sortit bé, perquè en va fer una piulada a Twitter.

Els contactes que van motivar la seva fúria els ha reconegut Alay, el qual ha indicat que el que ell fa és simplement explicar quina és, al seu parer, la situació de Catalunya. Val a dir que les reunions amb personalitats russes que s’han esbombat daten del 2019 i 2020, és a dir, són molt posteriors a l’1 d’octubre del 2017. El professor Alay va esdevenir responsable de l’oficina de Puigdemont el juliol del 2018.

Ja fa anys que Rufián viu de la política i, per tant, té prou experiència per saber el que es fa

Rufián va apuntar l’endemà, dimecres, que li sabia greu que la seva vehemència hagués pogut molestar “segons qui” (el problema no rau, però, en la contundència, sinó en el to altiu i menyspreador, pràcticament insultant). Lluny de rectificar, va provar de justificar-se tot afirmant que calia ser enèrgic per tal de desvincular l’independentisme de Putin. Això, perquè, segons la seva curiosa concepció del món, una concepció, diguem-ne, gairebé de P-3: “La nostra [del moviment independentista] política internacional, diplomàtica, si es vol dir així, ha de ser sempre amb democràcies occidentals”. Com si Espanya, per exemple, no tingués relacions amb desenes i desenes de dictadures. Com si Espanya no tingués ambaixades arreu del planeta, Moscou inclosa. O no facturés armes a tota mena de sàtrapes. O el seu rei emèrit no visqués acollit i amb tota classe de comoditats en un lloc tan democràtic i liberal com els Emirats Àrabs Units. Aquesta vegada el dirigent republicà no va considerar oportú fer una piulada a Twitter.

A ERC havien acordat desmarcar-se de l’embolic rus, certament, però no s’esperaven pas l'atzagaiada extemporània que va protagonitzar Rufián.

I arribem a la pregunta. Per què Rufián va fer el que va fer?  Vegem-ne diferents possibilitats:

a) L’explicació simple (que no vol dir que no pugui ser perfectament certa) és que el dirigent republicà té molta tírria a Puigdemont i Junts per Catalunya. Tampoc no li agrada gens que el seu partit governi amb ells. Això el va fer derrapar. Tanmateix, ja fa anys que Rufián viu de la política i, per tant, té prou experiència per saber el que es fa. A més, cal tenir en compte que la seva carrera se sustenta, en gran part, en la seva habilitat per confegir frases cridaneres, atractives per a la premsa i les xarxes, i per tant, coneix millor que ningú les repercussions que poden tenir.

b) Una segona hipòtesi és que en realitat la maniobra tingués com a destinatari el seu propi partit, que el vol fer candidat per Santa Coloma de Gramenet a les eleccions municipals de l’any vinent. Si no aconseguís, com ell pretén i s’ha afanyat a deixar clar, ser també candidat al Congrés, hauria de renunciar a la vida que ara té muntada, i de la qual tant gaudeix, per passar a escalfar una incòmoda cadira de regidor. Als màxims dirigents d’ERC, per la seva banda, no els interessa un enfrontament públic amb Rufián ―és portaveu al Congrés i ha de ser candidat a Santa Coloma― i, d'altra banda, tampoc no els va malament ensenyar les dents de tant en tant, convençuts que el govern no es trencarà per unes meres declaracions.

c) La tercera opció és que tant la primera com la segona possibilitat siguin certes alhora, almenys en part, i empenyin en la mateixa direcció, amb el lamentable resultat conegut.