La Mare de Déu d’Agost

L’atzar capriciós del calendari ha volgut que el dia de la festa de la Mare de Déu d’Agost hagi coincidit enguany en un dijous, que és el dia que em deixen quinzenalment un espai aquí a ElNacional.cat per explicar allò que em sembla que val la pena de ser explicat. La Mare de Déu d’Agost és una festa que se celebra arreu del país, arreu dels països, perquè a l’escaure a meitat de l’estiu, i ara de molts períodes de vacances, fa que moltes viles i ciutats coincidint amb aquestes dates celebrin la seva festa major.

I què se celebra? Originàriament, se celebra que, segons la tradició i la teologia de l’Església catòlica i de l’Església ortodoxa, el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d’acabar els seus dies a la terra. Aquesta festa marial se celebra a Orient des del segle VI i a Occident des del segle VII.

Tot i que el fet que se celebra no fou declarat dogma per l’Església catòlica fins a l’1 de novembre de 1950, quan el papa Pius XII va publicar la butlla “Munificentissimus Deus”, en la qual “es proclama, declara i defineix ser dogma divinament revelat que la Immaculada Mare de Déu, sempre Verge Maria, completat el curs de la seva vida terrestre, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial”. La festa també té altres denominacions, com ara de l’Assumpció de Maria, de la Mare de Déu Adormida, de la Dormició de la Mare de Déu, o del Trànsit de la Mare de Déu.

Però voldria destacar especialment el vessant més popular i més artístic de la festa. Pel que fa al vessant popular, el 15 d’agost és dia assenyalat de moltes festes majors. Les festes majors són una estructura de país que no ens hauríem de deixar perdre ni desvirtuar. Les festes majors són llocs de trobada, espais per compartir, albergs de joia merescuda després d’un any de treball, inici o comiat d’amors, punt de disbauxa, eines de socialització. Són llocs que necessitem per fer possible el viure junts. Ara sembla, a vegades, que sigui festa major tot l’any, i és obvi que les oportunitats d’esbarjo s’han multiplicat, però hauríem de deixar sempre espai per a la pervivència de les tradicions i per al foment de la convivència.

Deixem espai i temps a les festes majors, i visquem arreladament l’assistència a l’Ofici, les sardanes, els balls, les orquestres, els serrells, la xerinola dels petits i els records dels més grans

Si els catalans ens estiméssim de veritat, i no rondinéssim tant, mantindríem les tradicions, d’acord amb les essències per les quals foren creades. Cada espai i cada temps serveixen per a una finalitat determinada. Deixem espai i temps a les festes majors, i visquem arreladament l’assistència a l’Ofici, les sardanes, els balls, les orquestres, els serrells, la xerinola dels petits i els records dels més grans. I cal, en aquest sentit, que agraïm molt la feina eficaç, molt sovint callada i que a vegades passa massa desapercebuda, de tantes comissions de festes, de tantes i tantes persones que hi destinen temps i il·lusions. Gràcies per l’esforç de voler-nos fer millors.

I pel que fa a l’àmbit artístic, voldria destacar dues grans celebracions als Països Catalans de l’Assumpció de Maria: el Misteri d’Elx i el Llit de la Mare de Déu.

A la Basílica Menor de Santa Maria d’Elx (Baix Vinalopó) se celebra al voltant del 15 d’agost una representació lírico-teatral en la qual es reflecteixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs sobre l’Assumpció de Maria. És una representació tan coneguda i estimada que, contràriament a les instruccions del concili de Trento que va prohibir representar obres teatrals a l’interior dels temples, el papa Urbà VIII va signar una butlla l’any 1632 eximint el Misteri d’aital prohibició.

Pel que fa al Llit de la Mare de Déu d’Agost, a Mallorca hi ha la tradició d’instal·lar a la seu i a altres parròquies de l’illa un túmul que representa el cos de la Verge just abans de pujar al cel. L’escena se sol representar sobre un cadafal on reposa una figura jacent de la Mare de Déu, un cadafal que és ornat amb àngels custodis, espelmes, flors i herbes aromàtiques. Aquesta tradició, amb la mateixa forma, també es manté a la catedral de Lleida i a la de l’Alguer, on s’instal·la el cadafal vuit dies abans del 15 d’agost.

En definitiva, bona festa major als qui la celebreu avui; felicitats als pobles i ciutats que fan avui festa grossa; i bona diada de la Mare de Déu d’Agost a tothom. I aneu, si us plau i podeu, a veure i participar en algun dels suggeriments populars i artístics que us he fet.