He estat a Utrera, Sevilla, passant el cap de setmana llarg de la Constitució. O de la Puríssima. No hi havia estat mai. I vaig acabar celebrant Nadal en un restaurant mexicà d’Utrera amb un mariachi cantant José Luis Perales. En un cap de setmana en què Sevilla, fem broma amb el turisme de Barcelona, ha ajuntat el Betis-Barça, el pont i el II Congrés Internacional de Germandats i Pietat Popular, cosa que el sevillà mitjà tradueix en la mare de totes les processons.

Un esdeveniment que ha suposat a l'Ajuntament sevillà un desemborsament fins a 12 vegades superior a l’organització de la darrera final de la Copa del Rei. La gran desfilada processional que va tancar el congrés va congregar a les quatre imatges més populars de la capital (Macarena, Esperanza de Triana, Gran Poder i Cachorro) amb tres de les principals devocions de la província, les de Valme (Dos Hermanas), Consolación (Utrera) i Setefilla (Lora del Rio). S'hi va unir la patrona de Sevilla, la Mare de Déu de los Reyes.

Em confesso un autèntic ignorant en la matèria, tot i que al meu poble tenim una Germandat, la de Sant Sebastià, tot i que portem un pi en lloc d’una verge. I, per això, quan un guarda de seguretat em va preguntar si ja havia entrat a la catedral “el cachorro”, no vaig entendre res fins que em va dir “el crucificao”. Hauria sigut més fàcil que em preguntés pel caganer, figura que definitivament els catalans hem exportat i que es pot comprar a la fira de Sevilla, que ignoro si porta per nom Santa Llúcia.

Utrera i Terrassa, Buenos Aires i Londres, i Madrid i Bèrgam es van unir. I així és la vida de rica, diversa i oberta

Dimarts, a Madrid, em mirava l’Atalanta-Reial Madrid i vaig veure la conversa entre Mateo Retegui i Dani Ceballos al mig de camp. Retegui, davanter de la selecció italiana, és d’origen argentí. El seu pare, Carlos Retegui, va ser jugador d’hoquei herba, campió olímpic el 2016, i després entrenador, cosa que el va portar a dirigir el CD Terrassa, club al qual va canviar l’ADN, durant quatre anys. Carlos Retegui es considera terrassenc d’ànima i li agradava passejar-se pel poble on també tenim una germandat que treu un pi en lloc d’un sant.

Retegui, argentí amb cognom d’origen basc i nacionalitzat italià gràcies als seus avis Canicatti de Sicília, parlava animadament durant el partit amb Ceballos. I el locutor es va preguntar el motiu. El motiu és que tots dos van coincidir a l’Arsenal de Londres. I aleshores vaig descobrir, pel comentari del locutor en qüestió, que Ceballos és nascut a Utrera, com el mite José Antonio Reyes. I de cop, Utrera i Terrassa, Buenos Aires i Londres, i Madrid i Bèrgam es van unir. I així és la vida de rica, diversa i oberta. I així són els seus camins. No com la pinta aquest corrent que recorre el món que es vol tancar en regnes de taifes.

Ah, i Atalanta, per cert, és el nom de l’atleta femenina Atalanta de la mitologia grega. La germana i la mare de Retegui deuen estar orgulloses. La germana, Micaela, va ser plata als Jocs de Tòquio en hoquei herba. La mare, Maria de la Paz Grandoli, va guanyar el mundial júnior… a Terrassa.