'Marlaskazo' al dret a la intimitat

Quis custodiet ipsos custodes?
Juvenal

Està a punt d'entrar en vigor un cop al dret a la intimitat dels ciutadans i a la protecció de les seves dades personals pròpia d'un estat policial. Ho ha fet el govern més progressista de la història, a instàncies del seu paladí dels drets fonamentals Grande-Marlaska, com qui no vol la cosa, sense debat públic i d'amagatotis. Segons la meva opinió, aquest decret no només vulnera drets fonamentals, sinó que afirmant que el seu interès és millorar la seguretat, en realitat posa en nous riscos els ciutadans. No és, doncs, que no hagin derogat la llei mordassa, el departament de Marlaska es tanca en banda, sinó que afegeixen nous greuges a la manera d'entendre el binomi llibertat-seguretat. Els més progressistes de la història, Déu n'hi do.

Tots vosaltres sabeu que als hotels es fa una fitxa amb dades dels viatgers, que es lliura a la policia. Bé, doncs a la sorda, en un cop de decret sense debat, Interior ha incrementat aquest nombre de dades en quantitat i en qualitat, per introduir-les en els diversos bancs de dades de les policies i custodiar-les en dos fitxers dependents de la Secretaria d'Estat de Seguretat. Ja veieu quina tranquil·litat! He somiat que he vist assegut al banc dels acusats un secretari d'Estat de Seguretat per les seves trapelleries a favor del govern de torn utilitzant el seu càrrec? Hi ha uns quants catalans que en saben, d'aquestes coses. El cas és que el cop de decret obliga els hotelers i arrendadors d'apartaments i de vehicles a aportar més dades sobre ells mateixos, tot i que jo vaig directa a les conseqüències per als ciutadans.

A més de les dades requerides fins ara de nom complet i número de DNI, els bàsics, als hotels quedarà registrat a partir d'ara amb finalitats policials: el número de suport del DNI, la data de naixement, el lloc de residència habitual complet, el telèfon fix, el correu electrònic, el nombre de viatgers que es registren, la relació de parentiu si un és menor d'edat, tipus de pagament, número de la targeta de crèdit, compte IBAN de pagament, data de caducitat de la targeta, etc. Per si no ho sabeu, us diré que el número de suport del carnet és una espècie de CVC del document que es demana en molts tràmits per redoblar la identificació. Sabeu el que podrien fer els dolents, amb tot això? Us recordo també que ja fotocopiar el DNI és una pràctica hotelera que l'Agència de Protecció de Dades rebutja, i sabeu per què? Doncs perquè a la fotocòpia queden reflectides moltes de les dades delicades que ara ens requeriran.

De debò que cal per lluitar contra el terrorisme i el crim autoritzat, com diu l'exposició de motius del cop de decret? De debò en un país que ha eliminat una banda terrorista i té sota control el gihadisme més bé que cap altre país europeu sense haver practicat aquesta violència sobre la intimitat? El debat és vell. L'expansió policial ha de ser controlada per la prevalença dels drets fonamentals dels ciutadans. Realment, el més eficient per saber qui és terrorista o delinqüent seria que tots portéssim a sobre una càmera, tipus Black Mirror, però resulta que a les democràcies occidentals no ho veiem. La invasió es produeix sense cap control parlamentari i, òbviament, comporta una restricció de drets que hauria d'haver passat per aquest tràmit.

Un atac informàtic a qualsevol cadena hotelera deixaria al descobert un botí de dades que permetria als delinqüents suplantar-nos en una gran quantitat de tràmits digitals, alguns de molt perillosos

No acaba aquí el pànic que produeix aquesta iniciativa marlaskiana. A la instrucció per implementar el decret elaborada per Interior, s'afirma que els establiments estan obligats a custodiar en fitxers propis aquest cúmul de dades durant tres anys. O sigui, que no només cal desconfiar del mal ús que pogués fer-se dels fitxers policials —quants accessos indeguts cercant personalitats polítiques o famoses s'han detectat?—, sinó que hem de témer que un pirateig o atac informàtic a qualsevol cadena hotelera deixaria al descobert un botí de dades que acabaria a la darkweb i que permetria als delinqüents suplantar-nos en una gran quantitat de tràmits digitals, alguns de molt perillosos. De debò que Interior no ha pensat en aquesta possibilitat? No m'entra al cap que per fer més còmoda la seva tasca policial puguin facilitar l'augment del nombre de delictes.

A més a més, el decret és malintencionat. Afirma, com qui no vol la cosa, que ha estat informat per l'AEPD, i que tot està ok... i resulta que no. A l'informe de l'Agència de Protecció de Dades es ressenyen en negreta diversos problemes que no han estat solucionats. "Caldria una adequada avaluació de l'impacte en la protecció de dades" o "s'ha de complir que es limitin al mínim necessari marcat per la llei" o "cal aclarir la destinació de les comunicacions, el ministeri de l'Interior?" o "caldria legitimar la interconnexió de les bases" o "caldria modificar l'apartat 3 de l'article 7", ja que no s'especifica qui són autoritats, ja que no s'ha transposat la directiva europea 2016/680. Ens van clavar una bona multa per no fer-ho i tot continua igual. En resum, que el decret va ser informat, però que l'informe no és gaire encoratjador. Marlaska i el govern espanyol se'l passen per l'arc i a tirar pel dret. El govern més progressista de la història. No sé què els deu semblar tot això als seus socis.

Tampoc aquells cridats a obtenir les dades no estan per la feina. La Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics ha aconseguit aplegar les agències de viatges, càmpings, empreses de lloguer de vehicles i les associacions turístiques de la UE, que es van unir per traslladar per escrit al govern espanyol les conseqüències nefastes que pot tenir aquesta norma. No només per la càrrega administrativa i el risc de pèrdua de competitivitat —ja que ultrapassa les normes d'altres països—, sinó per la responsabilitat que els obliga a assumir més enllà del cost econòmic que tindrà per a ells implementar-ho. Diuen que Interior ha fet cas omís de comunicacions i diàleg fins i tot dels operadors europeus, que han arribat a instar el plantejament de preguntes a l'Europarlament, ja que ho consideren incompatible amb la normativa comunitària. La seva perspectiva és purament empresarial i, per això, falta vehicular la pressió de la ciutadania per preservar el nostre dret a la intimitat i la protecció deguda de les nostres dades.

Si ningú no hi posa remei, aquest afront propi d'estat policial entrarà en vigor el dia 2 de desembre. D'alguna manera cal fer arribar aquest decret al Tribunal Constitucional. Cal que les associacions de la vida civil —de consumidors, de drets civils— i fins i tot els bancs, de què serviran les seves inversions en seguretat amb aquest festival de dades fora de les plataformes segures?, facin pressió. Espero que les forces polítiques sensibles amb els drets civils, fins i tot les que donen suport al govern espanyol, posin èmfasi a posar fre a aquesta barrabassada. I me'n faig creus que al Consell de Ministres que va aprovar tal cosa hi fossin no només els socialistes, sinó també Sumar, que tant d'afany ha dedicat a derogar la llei mordassa.

Que no em vinguin amb la història de la seguretat. Insisteixo que som pioners a lluitar contra el terrorisme amb cert respecte als drets, si més no als de la ciutadania en general, que ja sabem que la no investigació de les denúncies de tortures a etarres per part de Marlaska ens va costar unes quantes condemnes. Apuntava maneres i no defrauda.