Recordo la R4 de Rodalies de la meva etapa universitària com una línia amb retards freqüents i estacions esgarrifoses. La de Castellbell i el Vilar era la meva preferida. Al cim d’un turó, fosca a la nit ―els cinc sentits alerta quan creuaves les vies―, un edifici de l’estació rònec. Ara de tant en tant agafo Rodalies, i si fa no fa el panorama no ha canviat gaire. A vegades pinten les estacions, em sembla.

L’altra opció ferroviària per anar de Manresa a treballar o estudiar a Barcelona són els catalans ―Ferrocarrils de la Generalitat o ferrocates, per als estudiants de l’Autònoma―. Per alguna raó maregen més que ficar-se dins d’una rentadora, però van com la seda. Els catalans són la prova que si Catalunya fos independent, seria un estat tan centralista com l’Espanya radial. Si vols anar de Manresa a Igualada, has de fer transbord a Martorell. Les línies estan encarades a Barcelona, i s’aturen a tots els municipis metropolitans. A tots. TOTS. Llevat de la Colònia Güell i Santa Coloma de Cervelló.

Per si encara tenies algun dubte del centralisme barceloní, moltes notícies sobre l’encariment de títols de transport tan sols parlen indignades de la pujada de la T-10 d’una zona. Sabeu quant costen les de quatre, cinc, sis zones? Als municipis de sis zones torturem la gent esmicolant-los a la cara la T-trimestre que acaben de comprar. Quan veus que Sant Cugat potser entra a la zona 1 i que, tot i això, segurament, Manresa seguirà a la zona sis, no pots evitar demanar que el món et deixi en pau d’una vegada.

M’agradaria que parléssim més de com millorar la connexió entre els pobles i ciutats de Catalunya

Algú dirà que d’acord, que el transport públic és més car perquè viure fora de l’àrea metropolitana té avantatges com ara que els lloguers són més barats o que no respires (tantes) deixalles radioactives. Però l’únic avantatge comprovat és que pots arribar tard a la universitat quan vulguis. Quan li dius al professor que vens de Manresa, de Santpedor, de Callús o de Navarcles, et tracta com aquell nen de la pel·lícula Camí a l’escola que creua la Pampa en burro per anar a classe.

És clar que sempre podem agafar el cotxe. Una opció és passar un trosset per la C-55. Sobre la C-55 us diré que hi ha una plataforma veïnal que s’anomena No més morts a la C-55. Per anar de Manresa a l’Autònoma en cotxe, sense passar per autopista, recordo que anàvem per una carretera que deu ser la C-58. Quan plovia sabíem que havíem d’anar amb compte amb els revolts. Si et vols estalviar problemes, tens la C-16, coneguda popularment com “l’autopista de peatge que, pel temps que t’estalvies, uns deu minuts, no compensa el preu, caríssim”. Si vas a Barcelona entrant per Sant Joan Despí, et trobaràs amb el meravellós tram Monistrol de Montserrat-Olesa, encaixonat entre els peus de la muntanya i un precipici que suposo que al cul hi ha el Llobregat o alguna cosa. Quan plou, calça’t. Ara l’estan millorant, i entenc que poques obres més s’hi poden fer perquè la geografia és la que és.

Arran de la malaurada mort d’un veí de Castellbell i el Vilar en descarrilar un tren de la R4, molta gent ha començat a parlar de l’estat de Rodalies. Parlem-ne d’una vegada per totes. Aniria bé, però, que no ens centréssim només en Rodalies. M’agradaria que parléssim més de com millorar la connexió entre els pobles i ciutats de Catalunya. Segurament la gent de Girona, dels Pirineus, Lleida o Tarragona també tenen històries, odissees de viatge, amb la xarxa de transports públics i privats.