Els nens han d’aprendre a fer servir la tecnologia de petits? La meva resposta és clara i concisa: no, rotundament no. El que han de fer els nens és aprendre a pensar i a fer servir la imaginació; no els cal la tecnologia per a res. A les escoles s’hauria de prohibir qualsevol mena de tecnologia. Paper, llapis, goma d’esborrar, maquineta per a fer punta al llapis i quatre gomets; ni tauletes digitals, ni ordinadors, ni mòbils, ni xarxes socials. Els fills de l’Steve Jobs (Apple), d’en Bill Gates (Microsoft) i de grans directors generals d’empreses tecnològiques han estat educats sense tecnologia; per alguna cosa serà. A un nen li calen amics, abraçades, jocs, passar-s’ho bé, estar il·lusionat, sentir-se comprès, tenir un entorn que el faci sentir segur i poder expressar el que sent; la resta (la tecnologia) se’n pot anar a pastar fang. No hi ha res més fàcil per a un nen de la Generació Alfa que aprendre a fer anar qualsevol aparell tecnològic; així doncs, no tingueu pressa per posar-los un mòbil a les mans, deixeu que gaudeixin un bon temps de la seva meravellosa imaginació.
Els nens de la Generació Alfa presenten greus problemes de comprensió lectora, de concentració (són multitasques: fan moltes coses, però cap de bé), d’expressió oral i escrita (no saben transmetre el que pensen o senten d’una manera entenedora), d’hiperactivitat (no poden estar sense fer res ni un minut) i depenen de les màquines per resoldre qualsevol entrebanc que se’ls presenti (no saben fer res per si mateixos). Si no em creieu feu aquesta prova: deixeu un nen Alfa sol, sense cap mena de tecnologia, al mig del bosc durant un dia i veureu com no sobreviu. Serà incapaç de trobar aliment per nodrir-se i d’encendre foc si fa fred. Això sí, no pararà quiet ni un minut.
Les pantalles són addictives, són nocives per a la vista i provoquen insomni, si se n’abusa
El que més necessita aquesta societat és gent que pensi per si mateixa, que senti i sigui empàtica i que faci servir la imaginació per crear; i tot això no ens ho ensenyarà cap màquina, sinó que seria ideal que ho fessin les escoles. Inicialment, l’home va crear les màquines i la tecnologia a imatge i semblança d’ell mateix; ara, en canvi, sembla que tot hagi fet un gir de 180 graus i que cada vegada ens vulguem assemblar més a les màquines (que tothom sap que no tenen sentiments). Siguem diferents de les màquines i de la tecnologia, permetem-nos el luxe de no fer res i d’observar el nostre entorn. La creativitat mai és fruit de l’estrès, sinó de la calma. No cal que fem vint coses al dia malament i estressats, només cal que en fem una de bé, concentrats i gaudint-la; d’aquesta manera serem molt més productius.
Quina pressa tenim per introduir la tecnologia als nens? Ensenyem-los primer a tenir valors, a saber-se espavilar sols, a somiar desperts, a valorar les petites coses, a ser humils i empàtics, a ajudar-se entre ells i, sobretot, a saber qui són i què volen; ja hi haurà temps per a la tecnologia. Primer hem de crear uns bons fonaments; no servirà de res posar la teulada si els fonaments no s’aguanten. La tecnologia és una eina que els servirà molt si tenen el cap a lloc i les idees clares. Heu conegut algun nen que tingui dificultats per fer servir la tecnologia? No, oi? Els nens, de manera intuïtiva, sols, sense l’ajuda de cap adult, són capaços d’aprendre com funciona un mòbil i qualsevol aplicació que hi hagi instal·lada molt millor que els seus pares. Per què hem de malgastar la seva infantesa posant-los pantalles a les escoles, doncs? Les pantalles són addictives (si no s’han construït correctament els fonaments de què parlava fa un moment), són nocives per a la vista i provoquen insomni si se n’abusa. No és modern fer tiktoks a classe amb els alumnes; és trist i carrincló. Modern és conversar, observar, debatre, exposar dubtes i resoldre’ls entre tots, compartir, cooperar… No sé si m’explico. Em sembla que es posen moltes pantalles a tot arreu per estalviar-nos haver d’afrontar altres problemes (tant a casa com a les escoles). Que fàcil que és col·locar una pantalla davant d’un nen per continuar fent les mil activitats que fem diàriament per no pensar. La tecnologia ha de facilitar-nos la vida, no tapar forats que no volem veure. Tot és sa si es fa amb moderació i conscientment, i de moment poca gent fa servir la tecnologia d’una manera sana. O m’equivoco?