El resultat de les eleccions al Parlament de Vitòria assegura la continuïtat del pacte PNB-PSE que no només funciona a l'Eusko Legebiltzarra sinó a les diputacions i als municipis on els jeltzales no tenen majoria. Tanmateix, que continuïn governant els mateixos de sempre, no vol dir que tot serà igual com fins ara. Ans al contrari, el resultat, amb caiguda del PNB i pujada d’EH Bildu fins a empatar, vol dir que hi ha una alternativa als de sempre. Així que a partir d’ara el PNB no viurà gaire tranquil, pendent del retrovisor i sentint al clatell l’alè del seu perseguidor.

El que ha passat a Euskadi és que s’ha consolidat el cisma del moviment nacionalista entre dretes i esquerres, tal com va passar a Catalunya quan el moviment que liderava Jordi Pujol es va esbocinar amb alternatives pretesament d’esquerres com ERC i la CUP. La gent es cansa de veure sempre els mateixos, sobretot les noves generacions, que són les que volen el canvi i necessiten matar el pare.

Observi’s un detall. PNB i EH Bildu sumen 54 diputats de 75 i tots dos són imprescindibles per mantenir l’estabilitat del Govern de Pedro Sánchez. Si tan patriotes són es posarien d’acord per sumar forces i treure-li tant com volguessin a Sánchez. Però no ho faran. I no ho faran perquè la prioritat de cadascun serà competir per superar l’altre que és amb qui es disputarà el poder foral.

Euskadi cobra un lloguer a Espanya per deixar-li posar la bandera i l'única negociació que manté governi qui governi és apujar progressivament el preu que cobren els bascos per fingir que també són espanyols

Per cert, el poder autonòmic d’Euskadi no té res a veure amb el que tenim aquí. Els bascos ja han assimilat que encara hi sortirien perdent amb la independència. Euskadi cobra un lloguer a Espanya per deixar-li posar la bandera i l'única negociació que manté governi qui governi és apujar progressivament el preu que cobren els bascos per fingir que també són espanyols. La caixa de la seguretat social, que era quelcom sagrat, ja és a punt de caure.

I una cosa més. Bildu ha estat presentat, aquesta vegada també pel PSOE, com l’hereu d’ETA. Si això fos veritat, hauríem d’arribar a la conclusió que ETA té ara més suports que mai. O que els ciutadans bascos prefereixen mirar endavant. La realitat la vaig copsar no fa gaire parlant amb una jove euskaldun, enginyera acabada de graduar, que no dubtava que votaria Bildu. En la conversa va sorgir el nom de Josu Ternera. No sabia qui era ni de qui li parlava. No entenia la relació del personatge amb la política. Potser alguns lectors d’aquest article, tampoc. Depèn de l’edat. El temps és inexorable i implacable.