Estem a les portes d’unes eleccions avançades al Parlament on un de cada tres catalans amb dret a vot encara no sap què farà el dia 12 de maig (1.884.000 persones). Òbviament, alguns decidiran no votar i d'altres dubten entre una o diverses opcions, i justament per això serveix la campanya electoral: consolidar decisions, fer-ne canviar d'altres i mobilitzar un segment significatiu d’electors ara vacil·lants.

Caldrà veure també quin relat dominarà en aquesta campanya: governabilitat-estabilitat, polítiques concretes, restitució, resiliència, girar full, la força dels partits versus els lideratges, etc. Tot plegat es definirà en dues setmanes, per aquest motiu, el lector ha d’entendre que qualsevol diagnòstic que es faci ara, al començament de la campanya, parteix de la base que molts teòrics indecisos, a partir de les seves preferències i proximitats, s’han assignat com a vot potencial a alguna força política, però aquestes preferències d’avui poden veure’s alterades durant els propers dies, i de manera especial durant els darrers dies de campanya (l’allunyament social respecte a les ideologies clàssiques, cert rebuig a les estructures dels partits i el paper de les xarxes socials fan que cada vegada hi hagi més gent que decideix —i canvia— el vot en el darrer moment).

Per situar el marc de partida i que explica els pronòstics actuals, cal ser conscients que les eleccions de febrer de l’any 2021 es varen celebrar en un context anòmal de sortida de la pandèmia i només va votar el 51% del cens, i de manera significativa es varen abstenir en major mesura els votants menys identificats amb l’eix catalanista en sentit ampli, per tant, un increment previsible i normalitzador de la participació electoral es basarà en l’activació de persones menys identificades amb l’eix nacional català, no només, però aquest segment segur que ara participarà encara més, i això clarament juga a favor del PSC, PP i Vox.

A l’espera dels efectes de la campanya electoral que està a punt de començar, estem davant d’unes eleccions que avui previsiblement tornarien a generar un Parlament amb dificultats per assolir majories de govern

També cal recordar que l’espai independentista té dues noves ofertes electorals (Aliança Catalana i Alhora), que se sumen a les tres ja existents (ERC, Junts i la CUP), per tant, cinc opcions situades en un mateix vector electoral, malgrat les evidents diferències en altres temes, però cinc opcions que, fins i tot avui, quan encara les projeccions no els assignen diputats, ja recullen com a mínim el 3,5% dels sufragis, i aquesta xifra pujarà més, per tant, més dispersió del vot implica més fragmentació en aquest espai i repercuteix significativament en el repartiment d’escons per demarcació. És a dir, fa menys eficient la translació de vots a escons en aquest espai polític, amb pèrdues de sufragis que no es tradueixen en escons.

Una altra dada a tenir en compte: l’any 2021 el 4% dels vots emesos no es va traduir en escons, a la demarcació de Barcelona es va situar només en el 3% dels vots emesos, a Tarragona va pujar al 8%, però a les demarcacions de Girona i Lleida, el 14% i el 16%, respectivament, dels sufragis no es varen traduir en escons, i per tant, alguns partits varen obtenir un plus de representació gràcies al repartiment d’escons amb el sistema D’Hondt. Ara sembla que el PP és competitiu a les quatre demarcacions i el PDeCAT ha desaparegut, per tant, dos dels principals afectats per aquest problema de desigual implantació territorial i els llindars efectius per assolir representació segons el nombre de diputats que escull una demarcació, ja no es donarà tant; si bé els partits amb menys suports (CUP, Comuns-Sumar i les noves formacions) sempre tindran el risc de no maximitzar els seus vots en escons.

Respecte als resultats de la projecció a 25 d’abril i, per tant, a l’espera dels efectes de la campanya electoral que està a punt de començar, estem davant d’unes eleccions que avui previsiblement tornarien a generar un Parlament amb dificultats per assolir majories de govern més enllà d’un tripartit entre PSC, ERC i Comuns-Sumar, amb independència de si es donen les circumstàncies polítiques per portar-lo a terme. També es constata que dins l’espai espanyolista, Cs desapareix, però la suma del PP i Vox podria superar els 20 diputats actuals que representa aquest bloc electoral, uns bons resultats que consoliden un espai polític minoritari, no rellevant per constituir majories de govern a Catalunya, però significatiu en termes de representació ciutadana.

Les dades actuals també apunten a una estabilitat a la baixa de l’espai que es mou entorn de Comuns-Sumar, amb fortes dosis de resiliència a les demarcacions de Barcelona i Tarragona. També es detecten molts diputats en joc entre ERC i Junts per Catalunya, i amb nivells d’indecisió molt alts en aquest espai de frontera; també la CUP, en fase descendent, pot tenir problemes per assolir escons allí on ja tenia menys implantació. Més i nous actors en joc en l’àmbit sobiranista. Finalment, cal destacar el lideratge del president Carles Puigdemont, que avui situa el seu partit per davant d’ERC, però per darrere del PSC de Salvador Illa i lluny per liderar una majoria de govern al seu entorn.

Aquest és el punt de partida d’una campanya que haurà de resoldre com es decanta el terç d’electors indecisos; quin efecte té l’anunci de possible dimissió del president Pedro Sánchez, i si es mantenen o s’alteren les tendències apuntades fins ara, i finalment, quin govern efectiu serà possible després de la nova distribució d’escons. Tot molt volàtil en aquests moments.

 

Jordi Sauret, doctor en Sociologia i CEO de l'Institut Feedback d’Investigació Aplicada