El mes de gener passat, The Telegraph publicava un inquietant article sota el titular: "S'eliminarà una desena part de les terres agrícoles per aconseguir zero emissions netes". I explicava, al subtítol, que "granges solars, plantacions d'arbres i hàbitats per a la vida silvestre reemplaçaran la producció d'aliments, mentre el Partit Laborista assesta un nou cop a la vida rural". Des del govern del Regne Unit han anunciat que més del 10% de les terres agrícoles d'Anglaterra es destinaran a "aconseguir l'objectiu de zero emissions netes" i protegir la vida silvestre per a 2050. I per a això, es preveu que "grans àrees del camp es transformin en parcs solars, es plantin arbres i es millorin els hàbitats d'aus, insectes i peixos". El Secretari de Medi Ambient del govern laborista ha plantejat aquestes mesures per intentar conciliar "les prioritats en competència de la producció d'aliments, les emissions zero i la naturalesa d'Anglaterra".

Segons assenyala The Telegraph, el Departament de Medi Ambient, Alimentació i Assumptes rurals estima que, per complir els objectius ecològics, serà necessari retirar de la producció alimentària el 9% de les terres agrícoles. I es preveu que un altre 5% es retiri de la producció a causa de la disminució del nivell de producció d'aliments. Un altre 4% compartirà espai amb arbres. Els agricultors ja sospiten que aviat els diran el que poden i el que no poden conrear i on fer-ho. La resposta que s'espera del govern en aquest sentit és que les terres més productives seran protegides. Però cal veure-ho.

De moment, el Govern britànic ja té al cap augmentar la superfície forestal en un 20% d'aquí a 2050, cosa que suposarà que un terç de les terres per a ús agrícola canviïn de funcionament. Això d'augmentar la superfície forestal se suposa que és perquè es netegi l'aire de la quantitat de carboni que s'allibera a l'atmosfera i aconseguir així el balanç "zero". Reduir un 9% les terres de cultiu afectaria 760.000 hectàrees de sòl. Està prevista la construcció d'1,5 milions d'habitatges nous, així com la instal·lació de quilòmetres quadrats de panells solars i turbines eòliques. Se suposa que deixaran un 30% de la terra protegida "per preservar la Naturalesa".

En un interessant treball de l'investigador independent, Jeffrey Jaxen s'assenyala que les mesures anunciades es plantegen arran d'un "agressiu i impopular impost sobre les herències dels agricultors". Concretament, l'any 2022 el govern del Regne Unit es va oferir a comprar petites granges que passaven per dificultats per tirar endavant i posteriorment, s'ha establert un impost de successió del 20% als agricultors que han mantingut l'activitat familiar, i que ja estaven amb l'aigua al coll. Està sent de tal magnitud el problema generat, que fins i tot el director comercial de la principal cadena de supermercats de la Gran Bretanya, Tesco, ha assenyalat que aquestes mesures estan posant en perill "la futura seguretat alimentària del Regne Unit".

Això que està passant en el Regne Unit pot ser que ens soni una mica semblant al que vivim a Espanya i a Europa. Quan una surt al camp i el veu com un oceà de plaques solars i gegants aerogeneradors, es pregunta si algú pretén que mengem plaques i aspes, perquè els terrenys sobre els quals descansen aquests macroprojectes ens haurien de donar menjar. I, tanmateix, s'estan quedant sense capacitat per a això. El mateix passa a la nostra costa, on les normes europees limiten als nostres pescadors sortir a pescar, i la instal·lació d'aerogeneradors, així com la sospitosa aparició d'algues asiàtiques, destrossen els bancs de peixos. Mentrestant, pretenen convèncer-nos de les meravelles de menjar carn sintètica i insectes. I tot amb l'excusa de les "net zero". Per atacar el bestiar, ens han volgut convèncer que els pets de les vaques generen gasos amb efecte hivernacle. Convé no oblidar els arguments que llancen contra les ments més raonables. A través de l'Agenda 2030, promoguda per Nacions Unides, han bombardejat els països amb polítiques que pretesament semblen preocupar-se per unes coses, mentre han ocultat o minimitzat tot el que realment destrueixen: salut, alimentació i entorn natural.

Segons explica Jaxen, tot el plantejament que s'oculta després de l'eslògan de "net zero", respon en realitat a la provocació de fam a Europa i el Regne Unit. Com explica l'expert en agricultura, John Klar, Jaxon no especula sobre motius globalistes, sinó que adverteix la humanitat sobre una realitat que s'està desenvolupant ràpidament i que s'observa en les mentides perverses contra les vaques, la denigració dels agricultors europeus com si fossin enemics de la Terra, i les crides de l'OMS, de l'ONU i del Fòrum Econòmic Mundial perquè mengem plantes transgèniques i utilitzem fertilitzants sintètics i químics per als cultius.

Klar mostra les "males intencions" que s'han descobert davant del desmantellament del finançament de l'USAID (L'Agència de Cooperació per al Desenvolupament Internacional dels Estats Units). Assenyala un full de ruta cap al control totalitari, finançat pels contribuents dels Estats Units, absolutament aliens a aquestes decisions governamentals. Apunta aquest expert que "les maquinacions clandestines de l'USAID s'han centrat durant molt de temps a controlar els subministraments locals i globals d'aliments" per part de corporacions multinacionals químiques, agrícoles i financeres. Subratlla Klar que les arrels de l'actual pla globalista per "salvar la humanitat del canvi climàtic" s'enreden amb l'informe Kissinger que, precisament, apuntava al control dels subministraments mundials d'aliments i a l'agricultura com a part d'una col·laboració globalista entre els Estats nació i les ONG "per promoure els interessos de seguretat nacional dels Estats Units" i salvar al món de la "superpoblació humana" utilitzant-se per a això tecnologies de la reducció de la fertilitat. L'informe Kissinger data de 1974 i va ser redactat per USAID, la CIA i diverses agències federals del govern nord-americà.

A través de l'Agenda 2030 han bombardejat els països amb polítiques que pretesament semblen preocupar-se per unes coses, mentre han ocultat o minimitzat tot el que realment destrueixen: salut, alimentació i entorn natural

L'anàlisi de l'expert ens fa un recorregut per les recents guerres per comprendre la dimensió que aquestes tenen als camps, a l'agricultura i a l'alimentació. I assenyala que a l'Iraq, els agricultors van aconseguir guardar el 97% de les reserves de llavors abans de la invasió nord-americana de 2003. I explica la interessant arribada de companyies com Monsanto i la legislació implantada en matèria de patents, que va suposar una veritable declaració de guerra als agricultors. "El propòsit de la llei és facilitar l'establiment d'un nou mercat de llavors a l'Iraq, on les corporacions transnacionals puguin vendre les seves llavors –genèticament modificades o no– que els agricultors haurien de comprar de nou en cada temporada de cultiu."

Un modus operandi que s'ha repetit a Ucraïna, on de nou apareix l'USAID per reconduir les polítiques agrícoles en un dels territoris més rics i fèrtils del nostre continent. Abans de l'entrada de Rússia a Ucraïna, el febrer de 2022, Ucraïna "era el graner d'Europa", on les tecnologies transgèniques estaven prohibides i la propietat de la terra pertanyia als ucraïnesos. Però gràcies a la "col·laboració" dels aliats nord-americans, regada amb milers de milions de diners provinents de l'USAID, es van desmantellar les mesures existents sobre l'agricultura ucraïnesa. En ple conflicte armat contra Rússia, Kíiv establia modificacions legislatives el setembre de 2023, per permetre la producció de productes transgènics als seus camps. I seria l'Estat qui controlaria aquestes produccions. Una mostra de les moltes modificacions que es van desenvolupar durant els dos primers anys del conflicte que van servir perquè més de la meitat de les terres agrícoles d'Ucraïna (42,7 milions d'hectàrees) hagin passat en mans de propietaris estrangers, a preus insultants, per cert.

"El 28% de les terres cultivables d'Ucraïna pertanyen a una combinació d'oligarques ucraïnesos, corporacions europees i nord-americanes i el fons sobirà de l'Aràbia Saudita", assenyala l'informe publicat el 2023, per EADaily. També es va assenyalar llavors que "la majoria de les explotacions agrícoles ucraïneses pertanyen en realitat a "la nord-americana NCH Capital, la francesa AgroGeneration, l'alemanya ADM Germany, KWS, Bayer i BASF, la saudita PIF i SALIC". Potser així s'entén el perquè de les reunions per a la pau, entre Washington i Moscou a Riad aquesta setmana. Bayer Corporation "va donar" llavors transgèniques, i empreses com Syngenta o BASF es van plantar a Ucraïna com a actors principals del sector.

Apunta Klar a la "camarilla corporativa i d'ONG que ara desarrela i ataca els agricultors (d'Europa i el Regne Unit) en nom d'evitar el canvi climàtic i preservar la vida silvestre" com a conseqüència directa del gran pla distòpic de Kissinger llançat a través d'USAID el 1974 sota el lema: "Controlar els aliments, controlar la gent". Hom podria interessar-se pel que està passant als nostres camps i als nostres mars. Notícies que normalment no veiem a les portades ni en grans titulars, i precisament per això, hauríem de sospitar, ara que sabem que des de l'USAID també s'ha estat finançant els mass media i els verificadors que sens dubte, ens atacaran per "desinformar", malgrat presentar-los totes les fonts. El mateix que va passar amb la pandèmia de la covid-19 i que ara esclatarà davant de la vista de tots.

Els agricultors d'Europa fa molts mesos que estan en peu de guerra intentant defensar les seves produccions, plantant cara al que ve des d'Ucraïna, i el que ens afecta a tots. És normal que sigui impossible trobar una mongeta tendra que no provingui del Marroc als nostres supermercats? Com és possible que els nostres agricultors hagin de competir amb productes provinents de tercers països on no s'exigeixen les mateixes mesures a la producció? Com és possible observar els camps de Múrcia amb tones de llimones sense recollir, mentre les que consumim als grans supermercats han viatjat milers de quilòmetres per arribar a les nostres cistelles?

S'espera que aquest any la Comissió Europea presenti un paquet global de "simplificació" del marc legislatiu actual en l'àmbit agrícola, juntament amb una estratègia digital de la UE per a l'agricultura "a fi de donar suport a la transició cap a una agricultura adaptada a la digitalització". La mateixa Von der Leyen ha dit aquesta setmana, a l'anunci d'aquest nou paquet que "Els nostres agricultors ocupen un lloc central en el sistema de producció d'aliments de la UE. Gràcies al seu dur treball quotidià, tots tenim aliments segurs i d'alta qualitat. Tanmateix, els nostres agricultors pateixen dificultats creixents derivades de la competència mundial i del canvi climàtic. Aquesta és la raó per la qual avui proposem una estratègia global que farà que l'agricultura sigui més atractiva, més resilient i més sostenible".

Personalment, com gairebé tot el que diu aquesta senyora, em sona a bola sobre bola. I a que ens tenen preparat un pla que no ens agradarà gens. Això sí, ens el pintaran de coloraines i ens diran paraules com a "resiliència, equilibri, sostenibilitat" i altres bestieses per convèncer-nos que mengem cucs dissecats i plantes transgèniques. Després d'haver-nos posat a prova a la pandèmia, estic segura que molts hi cauran de nou. Depèn de nosaltres una altra vegada.