Dels creadors de la menstruació, l’embaràs i el part arriba: la menopausa també coneguda com a ets una histèrica. Ja ho sé que no totes les dones hem tingut fills, però tranquils, les que ens pensàvem ser més llestes que la resta pel fet d’estalviar-nos el tràngol de parir un fill correm un risc més gran de desenvolupar un càncer de mama. Gràcies! No fos cas que poguéssim respirar una mica… Riu-te’n tu de la preparació que els fan als militars. Una dona que ha superat la regla, l’embaràs, el part i la menopausa està preparada per lluitar contra el pitjor enemic i per suportar la tortura més intensa que hagin aplicat mai a un home; com a molt sentirà un lleuger pessigolleig. I mentrestant, els homes, tranquils, sense cap dolor afegit a la seva existència (fins fa poc ni tan sols es depilaven) i podent tenir fills fins a l’edat que volen sense patir ni un bri de dolor. No és d’estranyar doncs que en general els homes no donin tantes voltes a les coses i que per qualsevol refredat es pensin que s’han de morir; la vida els ho ha posat tot molt més fàcil des del principi.
Una dona que ha superat la regla, l’embaràs, el part i la menopausa està preparada per lluitar contra el pitjor enemic i per suportar la tortura més intensa que hagin aplicat mai a un home
Fa uns mesos vaig començar a tenir uns símptomes que no formaven part de la meva manera habitual de ser: vaig deixar de ser una persona (noia) divertida i em vaig convertir en una (dona) torracollons. En un primer moment, vaig pensar que m’havien quedat seqüeles de l’última covid que havia passat (actualment té tants símptomes que tot és possible), però gràcies a l’algorisme (des d’aquí vull donar les gràcies al meu algorisme no sé pas què faria sense ell) que no falla mai vaig saber que m’equivocava, que tot aquell daltabaix emocional no tenia res a veure amb la covid sinó amb la perimenopausa. Tenia un desajustament hormonal de l’alçada d’un campanar. Em va començar a arribar informació sobre la perimenopausa a totes les xarxes socials, fins i tot a LinkedIn; però no va ser fins al dilluns dia 11 d’agost de 2024, a dos quarts menys cinc de tres de la tarda que allà lluny a l’horitzó, asseguda en una butaca de pell vermella i amb un cigar a la boca, vaig albirar la MENOPAUSA (sí, amb majúscules). Poca gent és capaç de dir la paraula menopausa sense que li tremoli la veu. La majoria d’homes prefereixen pensar que és una llegenda, una excusa que posem les dones per queixar-nos de tot i per no tenir relacions sexuals. No negaré que algun cop m’he aprofitat de la menopausa per escalar en el món empresarial; l’he feta servir d’excusa perquè em donessin alguna feina (moltes empreses et pregunten si tens pensat tenir fills quan t’entrevisten).
Perquè us feu una petita idea de la tragèdia que vivim les dones diàriament a partir d’una certa edat, us he preparat un petit recull dels símptomes de la perimenopausa (període en el qual el cos et va avisant que aviat desitjaràs no haver nascut) i la menopausa. Val a dir que cada dona és un món i que, per tant, no totes tenim els mateixos símptomes ni els tenim amb la mateixa intensitat. Esteu a punt? Sí? Doncs som-hi: fogots (podem estar a deu graus sota zero i tenir la sensació que som al mig del desert del Sàhara), sudoració nocturna (el nostre llit es converteix en pocs minuts en una piscina olímpica), sequedat (vaginal, de boca, de pell…; quedem més seques que una moixama), baixada de la libido (ja ens poden posar a davant l’home més atractiu del món que nosaltres, on hi ha l’home hi veiem un pal de fregar), període menstrual irregular (amb tanta intermitència sembla que estiguem fent senyals de fum o parlant en Morse), canvis d’humor (podem estar tranquil·lament assegudes en un autobús i començar a riure com boges i al cap de cinc minuts posar-nos a plorar com si s’estigués acabant el món), fatiga (podem fer dues passes i tenir la sensació que acabem d’escalar l’Everest), caiguda dels cabells (de veritat que cal que ens quedem amb tres cabells al cap?), incontinència (mentre els nostres marits són considerats «homes madurs atractius», nosaltres no ens aguantem ni els pets), inflor (més que dones semblem globus aerostàtics plens de ventositats), dolor als pits (caiguts a més no poder i amb dolor, what else?), dolor articular (t’obres de cames i ja no les tornes a tancar mai més; d’aquí que ens ho pensem molt abans de tenir relacions sexuals), insomni (ni dormint podem desconnectar, amb els ulls oberts com taronges tot el dia), dificultat de concentració (això és un símptoma que afecta tota la població, així que és difícil d’identificar), pèrdua de memòria (això és una defensa del cos per no patir tant), marejos (sembla que anem borratxes tot el dia; normalment és perquè hem begut per oblidar), canvi d’olor corporal (ens pensem que són els del costat però som nosaltres, que per més que ens dutxem fem pudor), el cos passa de tenir corbes a semblar una pera, els pits cauen (com més grossos, més avall arriben), depressió (s’entén perfectament) i ansietat (em sembla lògic). Gràcies per tant, però no calia, de veritat.