Menys el teu ventre

"Menys el teu ventre, tot és confús"
Miguel Hernández

Avui és el dia. Avui el president Sánchez ens regenerarà la democràcia, aquesta que mai no li va semblar que havia degenerat quan prometia contundent portar Puigdemont i asseure'l al banc dels acusats. Per molta forra de cabells que tingui el MHP, no és comparable a la cabellera daurada de la seva musa en dificultats judicials. Veurem què pretén i veurem quant té de cosmètic, quant de mordassa i quant de perill, si els seus canvis cauen en males mans. Quan ho veiem, parlarem. No com d'altres.

De moment, per voler avançar-se, ens han format un embolic de nassos. Primer, la vicepresidenta del govern espanyol afirmant que havia pactat amb els socialistes derogar la llei mordassa. Ufff, podríem sospirar alleujats, si no fos perquè no és així. En primer lloc, perquè la llei mordassa com a tal no existeix i, per tant, no es pot derogar. El que sí que es pot és modificar els articles de la llei de seguretat ciutadana que Rajoy va tocar el 2015 per donar-li més poders a les policies i dificultar l'exercici del dret de manifestació i reunió. Una reforma clarament restrictiva de drets democràtics, com es va avisar al seu dia, i que des de l'oposició l'esquerra sempre va clamar per derogar. Van arribar al poder dos anys després i heus aquí que encara no n'han tocat ni una línia. Preneu-ne nota, perquè això és el que succeeix amb els passos enrere en matèria de drets i llibertats, que són molt difícils de revertir. Ho han intentat, però per gràcia o per desgràcia no ha estat possible. En primer lloc, i el més important, perquè els poderosos sindicats policials es cruspirien Marlaska i aquest no vol embolics, i en segon, perquè no acaben de posar-se d'acord tots els socis en tot el que cal reformar.

Menys el teu ventre, tot és confús.

El cert és que no han pactat sinó la reforma d'un únic article de la llei de seguretat ciutadana, l'article 36, perquè deixi de constituir una infracció la presa d'imatges en manifestacions. Sí, és de traca, però se sancionava per això, i pel govern, no pels jutges. El portaveu de Justícia de Sumar, Enrique Santiago, ha explicat que es tracta de protegir els fotoperiodistes que estaven sent perseguits per fer la seva feina, perquè la policia s'estima més fer la seva a la seva manera i sense testimonis. Esperem que no sigui una tireta per compensar les sacsejades que Sánchez hagi de fer-li a la professió. Una altra qüestió és que tant la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, com la portaveu del Consell de Ministres, Pilar Alegría, ens hagin demostrat que no tenen gaire idea del que és un delicte i el que és una infracció administrativa, ni on està recollida cada cosa. Un cas. Així s'han envalentit anunciant el que és una bona notícia —la derogació de delictes d'opinió, com l'ofensa als sentiments religiosos, les injúries al rei o les injúries a les institucions, incloses les policies— però situant-la en la famosa llei mordassa, quan és una evidència que tots aquests delictes requereixen una reforma del Codi Penal.

Menys el teu ventre, tot és fosc.

Per Sánchez el tema de la seva dona és lawfare, el tema del fiscal general és lawfare, però el tema dels indepes, al seu dia, el va veure tan clar que parlava de rebel·lió

Uns diuen que es reformarà la llei de protecció de l'honor perquè els mitjans "restaurin" aquells que no siguin processats i portats a judici oral després d'una instrucció "interminable" que tingui "efectes polítics de desprestigi". No sembla que tinguin clar com plasmar-ho en una llei civil. És complicat perquè, fins on veiem, els mitjans que hagin informat d'aquesta instrucció n'hauran explicat la veritat en cada moment. Un mitjà no té per què anticipar o augurar com acabarà una instrucció. El presenten contra una mesura que impedeixi la participació dels mitjans en el lawfare, però qui determina si és lawfare tant a l'inici com a posteriori?, els mateixos polítics? Com sap un mitjà si està informant d'un cas que és lawfare? Perquè per Sánchez el tema de la seva dona ho és, el tema del fiscal general ho és, però el tema dels indepes, al seu dia, el va veure tan clar que parlava de rebel·lió. Fins i tot la condició que no arribi a judici és estranya, perquè si es fa un lawfare de debò, en condicions, ja sabeu que als subjectes se'ls asseu al banc dels acusats i fins i tot se'ls condemna. Segons aquesta reforma, si no jutgen la Begoña, caldria restaurar-ne l'honor, però no el de Junqueras, que va ser condemnat.

Menys el teu ventre, tot és ocult.

I finalment quedarà veure què presenta Pedro Sánchez per afectar el món dels mitjans. La vice Díaz ens ha dit, avançant-se per agafar espai, que "impediran als pseudo periodistes que vulnerin els codis deontològics" accedir a finançament públic. D'això va això de Sánchez. La qüestió també és molt espinosa. En primer lloc, perquè per saber qui són els falsos periodistes —que això és el que vol dir "pseudo"— caldrà determinar molt bé qui són els veritables periodistes, i això s'ha de fer de manera objectiva plasmant-ho en una norma. Veureu que molts se'ls enfurismaran, perquè ni tenen la carrera ni fa tota una vida que es dediquen al periodisme i mengen del periodisme, ni exerceixen com a informadors, sinó que simplement surten en els mitjans. No tots són fatxes, alguns són molt de l'equip Sánchez.

La qüestió de vulnerar els codis deontològics, quin codi en concret? Perquè n'hi ha uns quants, i cap no és una llei. Qui decidirà que s'han vulnerat? Ni tan sols és obligatori pertànyer a una associació o col·legi, i compte perquè ens els copen els polítics com el CGPJ. El tema del finançament públic encara és més escatós, perquè, financen els mitjans o els compren publicitat perquè volen arribar a les seves audiències amb les seves campanyes? Qui fiscalitzarà les administracions que tenen fons de disposició més lliure? Com controlem que no s'afavoreixi els mitjans d'una altra manera que generi diners, com ara informació privilegiada o col·laboració dels polítics en els seus actes? Quin mesurament d'audiències es consagrarà si ni els professionals no es posen d'acord? I, més perillós encara, què passa si la norma en un futur la fa servir la ultradreta, per exemple, per pretendre que ElNacional.cat és un pseudomitjà perquè és clarament proindependentista?

Menys el teu ventre, tot insegur.

No és cert que hi hagi cap directiva per transposar per lluitar contra les boles, ja que existeix un reglament de la UE d'aplicació directa. No és cert que un govern, sense portar-ho en el seu programa ni pactar-ho amb els seus socis, i a conseqüència d'un acte tan poc sòlid com els cinc dies d'abril, hagi de plantejar-se limitar l'existència de mitjans de comunicació més enllà del que determinen el Codi Penal i les lleis ja existents, molt menys si es fa per motius directament relacionats amb els emprenyaments del seu líder. La millor llei de premsa és la que no existeix. Això ho sabem tots els que ens hi dediquem, i em fa l'efecte que Junts i el PNB pensen semblant. Veureu com a partir d'avui apareixen molts periodistes conversos al fet que ens posin traves, pensant que seran per als que pensen diferent i no per a ells.

Menys el teu ventre, tot postrem, pols sense món.