Amb una certa gosadia, em permetreu que hagi emprat un títol que no permet inferir quin avenç científic us explicaré avui. Això té pros i contres, d’una banda, potser no atreu nous lectors —en ser una frase tan indefinida—, però, alhora, no “expulsa” potencials lectors (als quals m’adreço especialment), ja que us parlaré sobre l’efecte a curt, però també a llarg termini —aquell que persisteix i deixa empremta— sobre el nostre sistema immunitari. Els que sou fumadors o exfumadors no plegueu! Espero que continueu llegint aquest article, perquè segur que us pot interessar.

De fet, l'estudi que avui voldria comentar (que ha aconseguit ser la portada de la revista Nature) no va específicament de fumadors o no fumadors, sinó que inicialment estava centrat en diferències de la resposta del sistema immunitari a infeccions entre persones “sanes”. La pandèmia de la covid ens va demostrar que no tots reaccionem igual davant d’una infecció vírica. Evidentment, la gent que ja patia algunes malalties prèvies o era més gran tenia més dificultats inicials per sortir-se’n, però finalment hem vist que la gravetat de la infecció i la persistència de la malaltia (la covid de llarga durada) no estava directament relacionada amb l’edat o les malalties. Sabem de gent ben jove greument afectada per la malaltia i gent ben gran que ho va passar de forma relativament lleugera. Aquestes evidències van posar sobre la taula la gran variabilitat humana en la resposta a la infecció per patògens, tant siguin virus o bacteris com altres tipus d’organismes patogènics. I les diferències en la resposta es deuen clarament a diferents factors genètics de susceptibilitat a la malaltia, però també a altres factors biològics fàcilment reconeixibles, com ara l’edat o el sexe. Tanmateix, segur que intuïu que existeixen altres factors socials o ambientals que intervenen en la resposta a la infecció, tant en la capacitat inicial com en la resposta mantinguda durant el temps.

Per esbrinar la contribució d’aquests factors no coneguts sobre la resposta del nostre sistema immunitari davant les infeccions, un grup de científics han estudiat una cohort de 1.000 persones (tant gent jove com adulta, compensada en representació d’edat i sexe), totes elles de la regió de la Bretanya francesa, i en les quals les diferències genètiques no són a priori importants, perquè comparteixen un fons genètic comú. L’estudi té en compte fins a 136 variables individuals de salut i hàbits, com ara estil de vida (fumar activament, ser exfumador i des de quan, beure cervesa), salut (índex de massa corporal, ritme cardíac en repòs), dieta (menjar fet a casa) o infeccions prèvies (citomegalovirus), per correlacionar amb 13 citocines diferents. Què són les citocines? Són molècules produïdes per algunes cèl·lules del sistema immunitari, que circulen en sang i activen respostes concretes per coordinar la resposta del nostre cos. Vindrien a ser com diferents sistemes de missatgeria, com ara whatsapp, correu electrònic, Telegram, Facebook… cada sistema de senyalització és rebut per cèl·lules diferents que llavors activen programes de resposta diferents per fer front a la infecció per patògens. Sabent quina citocina incrementa en sang, podem saber quin tipus de resposta immunitària s’activarà preferencialment. Això és molt rellevant quan el sistema immunitari es desregula, com succeeix a les malalties autoimmunes (p. ex. l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple, el lupus, o la psoriasi), ja que les citocines que estan desregulades en cada malaltia són diferents, el teixit afectat principalment també és diferent i, per això, el tractament més efectiu per a cada malaltia també ha de ser diferent.

Podem revertir alguns dels efectes secundaris quan deixem de fumar, però no tots, ja que epigenèticament queda marcada diferencialment la resposta immunitària adaptativa, i aquesta diferència perdura encara que deixem de fumar

Però tornem a la resposta del sistema immunitari. Hi ha dos tipus bàsics de resposta: la resposta innata i l’adaptativa. La resposta innata està en tots els organismes, siguin plantes o animals. En canvi, la resposta adaptativa, per exemple, amb anticossos específics del patogen que ha infectat, es troba només en vertebrats. La resposta innata no discrimina però és molt ràpida. Acaba d’entrar al teu cos un patogen, has tocat un producte irritant o que et causa al·lèrgia i, ràpidament, manifestes un procés inflamatori. En canvi, la immunitat adaptativa és de més llarg termini, tarda més a activar-se, però quan ho fa, té memòria i perdura en el temps. Quan parlem d’anticossos contra certs patògens, aquesta és una resposta adaptativa, ja que les cèl·lules productores d’anticossos necessiten haver entrat en contacte prèviament amb les proteïnes contra les quals fabriquem l’anticòs.

Doncs bé, quan es fan les anàlisis d’aquesta cohort per determinar quins factors són més importants en aquesta resposta immunitària, els científics determinen que fumar (i l’exposició al fum del tabac) és el factor més important en la resposta immunitària, amb una magnitud similar a la de la contribució genètica o el sexe. Però pensem que el nostre ADN i el nostre sexe biològic no l’hem determinat nosaltres, però, en canvi, fumar o no fumar sí que depèn de nosaltres. També intervenen, però amb menor rellevància, l’índex de massa corporal i la infecció latent amb citomegalovirus, perquè ambdós processos afavoreixen un estat inflamatori basal.

És molt interessant la comparativa entre fumadors en actiu i exfumadors. Els científics determinen que haver deixat de fumar fa que aquella diferència en la resposta immunitària quedi de nou a un estat basal pel que fa a la immunitat innata, però, per contra, els canvis sobre la resposta immunitària adquirida o adaptativa continuen mantenint-se en el temps. És a dir, la memòria del sistema immunitari és realment a llarg termini i encara que deixis de fumar, perdura molt més enllà en el temps, almenys en dues citocines importants. I això es deu al fet que a les cèl·lules dels fumadors hi ha canvis epigenètics, que fan que uns gens s’expressin més o se silenciïn quan no pertocaria.

Una resposta desregulada del sistema immunitari, tant per massa com per poc, està al darrere de malalties cròniques inflamatòries, malalties autoimmunes i malalties infeccioses amb seqüeles de llarg termini, perquè el sistema immunitari no està preparat per fer-hi front i respon de manera inadequada… El fet de ser fumador imprimeix “caràcter” a les nostres cèl·lules i, a més d’incrementar dramàticament les mutacions genètiques, també canvia les marques epigenètiques del nostre DNA. Podem revertir alguns dels efectes secundaris quan deixem de fumar, però no tots, ja que epigenèticament queda marcada diferencialment la resposta immunitària adaptativa, i aquesta diferència perdura encara que deixem de fumar. Quant temps queden aquestes marques epigenètiques? No ho sabem encara, potser al cap de molt temps, anys, revertim aquestes marques, perquè a diferència de la genètica (que heretem), l’epigenètica és dinàmica i respon als estímuls ambientals. Cal estudiar quant de temps perduren aquests efectes epigenètics associats al fet de ser fumador.

Tabac o no tabac, aquesta és la qüestió…