"Quan la magistratura s'acarnissa amb els polítics és pel seu compte i no com es pretén per complaure els seus opositors"
Jean-Éric Schoettl
Hi ha diligències judicials estàndard i hi ha diligències judicials de brilli-brilli. Això no ve d'ara, sinó de sempre. Recordeu el costum que tenia el jutge Garzón de dirigir-se en persona al lloc de les batudes quan cap dels seus companys, en circumstàncies semblants, es movia del seu despatx de Madrid. No cal dir que la del jutge Peinado, citant-se per introduir-se a La Moncloa juntament amb aparells d'enregistrament, és del segon tipus. La qual cosa no treu que un pensi, com Aitor Esteban, que hi ha coses que, simplement, no es poden fer. Aquest ha estat el primer avís del PNB que no passaran per tot. Un delicte necessita que la conducta encaixi en un tipus penal i també necessita proves, i pot passar que cap de les dues coses no hi siguin en el cas de Begoña Gómez, però que la seva conducta no és acceptable, això ho sap tothom, i com que ningú no ha fet el pas endavant d'explicar-la en una roda de premsa amb preguntes, doncs ha acabat investigada en un jutjat.
Fixeu-vos com ha estat de fàcil ajuntar dues coses que en la batalla a ultrança pel relat semblen impossibles: o no hi ha res i és una persecució política o el jutge ho està fent fabulosament bé. Hi pot haver coses i el jutge és matusser. Entre poc i massa. Els messiànics, tanmateix, no permeten cap altra cosa que no sigui l'adhesió. És millor analitzar punt per punt, com he fet amb els múltiples procediments del procés, quan tots els messiànics, tots, només veien una exemplar aplicació de l'estat de dret. Amb aquesta mateixa independència de criteri, us dic que la major part dels jutges d'instrucció d'aquest país no haurien acordat una diligència com aquesta o no tan aviat o no d'aquesta manera.
Peinado farà coses, que pot fer-les, però que les farà per no aconseguir cap avenç processal, i això ho sap ell, les acusacions i tots nosaltres. Ha escamotejat del seu pla, de manera matussera, el fet que el president del govern espanyol té dret a declarar per escrit si es tracta de qüestions relatives al seu càrrec. Ens diu que no vol que testifiqui sobre res relatiu al seu càrrec. Estranyot. Quina importància tindria que s'hagi vist amb Barrabés si no fos el president del govern espanyol? Com hi pot haver tràfic d'influències de Begoña Gómez si el seu marit és qualsevol i no el president del govern espanyol? Això i el fet que la policia judicial instal·li unes camaretes al despatx del president el dia anterior fa pensar. A veure si és que, certament, vol un registre de Sánchez, encara que sigui dient que no testifica.
Una ment freda i lúcida que jugui la partida de la llei d'enjudiciament criminal contra Peinado, això és el que els faria falta, i no el guirigall jurídic i comunicatiu que tenen entre mans
Peinado és un instructor desubicat, perquè si tens als 70 anys el cas de la teva vida, per l'amor de déu, sigues curós! Això suposa llegir-te les providències que firmes i adonar-te que, per error, citen articles que no existeixen, o assegurar-te abans d'una declaració que tots els documents han estat remesos a les parts. No facis declarar la gent com a testimoni i, després d'obligar-los a dir la veritat, els imputis per concedir-los, tard, el dret a no declarar o la possibilitat de mentir sense conseqüències. Habilitat o traça, les justes. Res d'això no invalida la seva instrucció. Aquí es crida prevaricació en boca de qualsevol ministre, de qualsevol afí, de tots els messiànics reunits, però el que és passar a la pràctica i posar una querella, això no es fa ni es farà.
No sé si arribarà a produir-se la testifical en qüestió aquell dia. Si hi hagués una estratègia processal, com sí que la va tenir la defensa dels polítics del procés, llavors la defensa i La Moncloa estarien fent moviments precisos i estudiats. No és així. Estan desubicats. Molta cridòria, molt insultar el jutge fins i tot des del Ministeri de Justícia, molt tocar-li els genitals amb publicacions per desprestigiar-lo, algunes de molt boges com la que tenia un doble DNI i podia ser un agent infiltrat, i poca estratègia en els moviments en el procés. Per què posar el crit al cel perquè et demanin d'instruir-te d'una ampliació de querella allà mateix —una cosa que passa amb massa freqüència— si al final la teva patrocinada s'acollirà al seu dret a no declarar i només aconsegueixes una doble entrada als jutjats? Per què anunciar des del govern que la Fiscalia farà una cosa tan insòlita com recórrer una citació d'un testimoni el dia abans que ho faci? Una ment freda i lúcida que jugui la partida de la llei d'enjudiciament criminal contra Peinado, això és el que els faria falta, i no el guirigall jurídic i comunicatiu que tenen entre mans.
A dreta llei, la testifical de Sánchez podria no produir-se el dia 30, que és dimarts, perquè és habitual que els testimonis demanin ajornaments si tenen compromisos importants adquirits anteriorment i demostrables —i aquest és el cas de la reunió del Consell de Ministres— i aquests s'han de concedir. Retardar aquell moment, l'agost és inhàbil, podria donar lloc que l'Audiència de Madrid estudiés els recursos presentats, cosa que és impossible que passi abans de dimarts. A això em refereixo quan dic que estan nerviosos i que ni l'estratègia processal ni la de comunicació són encertades.
Els nervis es van viure ahir també a l'arena del Congrés, que s'ha convertit en movedissa per a Sánchez. Junts va tornar a escenificar la seva capacitat de deixar inoperativa l'anomenada coalició de govern, que mai no ho ha estat. No aprovar la reforma de la llei d'estrangeria era un copet, però no aprovar la senda de dèficit és un cop en tota regla. Aquí sí que començo a veure una estratègia. Si, com alguns sospiten avui a Barcelona, Sánchez anuncia amb ERC l'acord d'investidura, o si ho fan més tard, Junts haurà perdut tot l'interès en el suport a l'actual govern espanyol. Anar deixant que aquest s'estavelli una vegada i una altra en les votacions del Congrés és una manera d'escenificar que no pot, que fins i tot pactant amb ERC, sense Junts no pot. Si no hi ha pressupostos, si les famoses lleis de "regeneració democràtica" s'estavellen amb el no de Junts i si això persisteix, quant temps pot tirar endavant la legislatura? En això també els veig bastant desubicats, sempre han cregut que no es poden permetre tombar-los, però potser les coses són diferents i li ho demostren una vegada més.
Ens queden encara setmanes agitades a l'agost: investidura?, tornada de Puigdemont?, detenció?, empara? Acabades les vacances, Peinado no s'estarà quiet —atents al vessant de la Universitat Complutense— i arribarà la resolució dels recursos per l'Audiència, que pot ser que tampoc no siguin tan favorables com la defensa creu. Alguns tenen estratègia i d'altres es deixen portar per la partida sense preveure els moviments. Mala cosa. Messiànics i desubicats, d'aquí no en surt res de bo.