Els microinfluencers o microinfluenciadors estan de moda. I podria molt ben ser que acabessin desbancant els macroinfluenciadors. Ja se sap, quan algú té massa èxit li pugen els deliris de grandesa al cap i deixa de ser útil per a la societat i per a les empreses. Però comencem pel principi, que sempre m’embalo. Des que van aparèixer les xarxes socials no han parat d’aparèixer nous conceptes (la majoria anglicismes) que la majoria de nosaltres o bé no entenem o bé no som conscients que existeixen perquè n’hi ha tants que no donem l’abast. Avui intentaré aclariu-vos-en (quina combinació de pronoms febles més bonica, oi?) un parell. Com tots sabeu ja fa temps que es parla dels influencers —en català, influenciadors—, persones que pel seu gran nombre de seguidors poden influir en l’opinió de la gent; el que no deveu saber, però, és que aquest concepte ha evolucionat i s’ha dividit en macroinfluenciadors i microinfluenciadors. Com molt bé indiquen ambdós prefixos —micro— (‘petit’)  i macro —(‘gran’)— es tracta de petits i grans influenciadors.

Fins fa poc, les empreses, enlluernades per la quantitat de gent que cegament es comprava tot el que l’influenciador els recomanava, optaven per pagar uns quants cèntims als grans influenciadors (més de 100.000 seguidors) perquè els publicitessin les marques. Els semblava que com més seguidors tinguessin, més abast tindria el seu anunci i més ingressos obtindrien. Malauradament, ha resultat que no tot són flors i violes… Què passa quan tens molts seguidors? Doncs que no tens prou mans per atendre tothom (per més hiperactiu i multitasca que siguis), i això, vulguis que no, provoca una ferida al narcisisme dels seguidors i possibles compradors de la marca. Les marques —que són més múrries que una guilla i sempre estan alerta— no han tardat gens a adonar-se’n i a trobar-hi una solució. I aquesta solució no és cap altra que els microinfluenciadors (entre 1.000 i 100.000 seguidors).

Com que tenen un lligam molt més estret, els seguidors perceben els microinfluenciadors com a persones més sinceres i dignes de confiança. No els veuen a dalt d’un pedestal envoltats de luxes, sinó al mateix nivell que ells.

Suposo que ara us deveu estar preguntant per què han preferit algú que té menys seguidors, oi? Doncs és molt senzill, el microinfluenciador té uns avantatges que no té el macro. A diferència dels macroinfluenciadors, que tenen un abast més ambigu perquè les temàtiques que toquen són molt més àmplies, els petits influenciadors tenen un nínxol molt més específic; és a dir, solen enfocar-se en temàtiques molt més concretes (la cuina vegana, la moda sostenible, els pronoms febles, la novel·la eròtica, com treure’t un barb sense que et quedi cap marca…), i, per tant, la informació queda molt més concentrada en un sol punt. Un altre avantatge que té el petit influenciador és que tenen un engagement (compromís) molt més gran i individualitzat amb els seus seguidors. És lògic, com que tenen menys seguidors, poden interactuar molt més amb tots ells, respondre’ls els comentaris i crear una espècie de comunitat. Aquest avantatge porta inevitablement al següent: com que tenen un lligam molt més estret, els seguidors els perceben com a persones més sinceres i dignes de confiança. No els veuen, com passa amb els grans influenciadors, a dalt d’un pedestal envoltats de luxes, sinó al mateix nivell que ells.

Les marques s’han adonat que, tot i tenir menys seguidors, n’obtenen una fidelitat més gran i més sòlida. De vegades menys és més. Un possible comprador necessita confiar en la persona que l’aconsella, i, sincerament, quan veus que algú es passa tot el dia en hotels de luxe, viatjant pel món, menjant en els millors restaurants i no para d’anunciar productes que fins i tot es contradiuen entre ells, li perds tota la confiança. En canvi, quan veus que un creador de contingut et respon els dubtes, està atent a la teva opinió i toca només un tema concret que sembla dominar, et sents molt més tranquil a l’hora de confiar-hi. Podríem dir que et sents com a casa, com si fos algú més de la colla d’amics o de la família. Els macroinfluenciadors viuen en mons luxosos que queden molt lluny de la realitat dels seguidors. Inicialment una persona pot quedar enlluernada per un macroinfluenciador i creure’s tot el que li diu, però arriba un moment que toca de peus a terra i se sent enganyada. Un altre punt a favor dels microinfluenciadors és que són molt més flexibles i innovadors amb les col·laboracions; bàsicament perquè no tenen tants pardals al cap (i segurament cobren molt menys per fer el mateix...). No s’espera que siguin d’una determinada manera; poden ser molt més naturals i autèntics. El que sí que pot passar és que amb el pas del temps els microinfluenciadors creixin i (enlluernats per la fama) s’acabin convertint en macroinfluenciadors. Per sort, també hi ha casos de microinfluenciadors (més humils, val a dir) que prefereixen quedar-se on són per viure tranquils i continuar sent autèntics. En aquesta vida, com veieu, les modes van i venen segons el profit que se’n pugui treure. I ara és el torn dels petits influenciadors. A veure com evoluciona tot plegat.