Crec que si hi ha una pel·lícula que representa el canvi de paradigma del món tecnològic que els boomers anomenàvem informàtica és la mítica pel·lícula Steve Jobs, amb guió del Mestre Sorkin. A la darrera escena, Jobs li diu a la seva filla, poc abans d'entrar a l’escenari on presentaria el revolucionari iMac, que en lloc de la pedra que duia a la cintura, referint-se a l’inoblidable walkman on escoltàvem les cassets, li posaria a la butxaca mil cançons. Aquell iMac, aparegut el 1998 per canviar la nostra relació amb la informàtica, és ara un producte de museu del tot vintage. I l'iPod que va crear Jobs per posar les mil cançons a la butxaca de la seva filla també. Jobs, el Galileu del segle XX, va acabar de canviar el paradigma de la nostra manera de relacionar-nos amb la nostra butxaca posant-hi amb l’iPhone, el 2007, tot el món sencer: cançons, imatges, telefonia, vídeos, correus, tot internet, i mil coses que ja no sé com explicar. Tot va canviar amb la idea de Jobs de transformar la "informàtica" en una part més del cos humà. I ja no tenim nom per definir aquesta tecnologia que s’ha convertit en una part de nosaltres.

Que el Mobile World Congress, nascut amb un altre nom el 1990, reuneixi el 2024 més de 100.000 persones a Barcelona demostra clarament que Jobs va canviar la història. La seva obsessió per convertir aquells aparells que els enginyers dels anys vuitanta teníem el privilegi de saber fer funcionar com a eines de càlcul i de gestió molt potents, són ara artefactes que aprenen a fer servir els nens abans de saber anar amb bicicleta. Deixeu-me que us recordi que als enginyers que sortíem de la universitat a mitjans dels anys vuitanta ens havien ensenyat com funcionava una regla de càlcul, havíem comprat les primeres calculadores Texas o HP programables, i carregàvem els sistemes operatius amb cassetes que van ser  progressivament substituïdes pels discs floppy. Vam aprendre a fer anar en primícia els fulls de càlcul, i alguns fins i tot  programàvem en llenguatges paleolítics com el BASIC o el  FORTRAN. Tot això és ara prehistòria en un món on el coneixement tecnològic és absolutament irrellevant per un usuari que cada cop més s’endinsa en un univers virtual inimaginable pels meus estimats companys de promoció. Inimaginable. Els més frikis deveu recordar que a la pel·lícula, Jobs, el visionari, no cedeix davant el seu amic, l’enginyer Wozniack, i no li vol agrair la feina feta pels enginyers precursors dels primers Macintosh. De fet, Jobs només ens vol fer veure que la tecnologia no està al servei dels enginyers, sinó dels usuaris.

El repte de veritat continua sent el mateix dels darrers cent mil anys d’evolució: com fer servir tot aquest nou univers de butxaca per ser millors i més feliços

Avui  els enginyers de tota mena estan al servei de l’usuari convertit en el centre de tot aquest estrany món que muta en permanència. I al Mobile World Congress tenim la sort els barcelonins d’esbrinar-ne algunes de les darreres tendències. Un batibull de cent mil professionals han desembarcat per alterar el tràfic, i donar-nos l'oportunitat de fer-nos sentir privilegiats per ser durant uns dies l’epicentre d’aquest nou món. Però aquesta revolució no només ha canviat el món tecnològic, sinó la manera d’imaginar com ho farà. Al costat del Mobile World Congress apareix cada any amb més força un altre congrés, el 4YFN, que reuneix a les empreses emergents del sector. L’ecosistema és tan canviant que el món financer està pendent d’aquestes petites empreses nascudes per intentar imaginar un futur diferent. Moltes, mai arribaran a existir realment, però algunes d’elles seran les empreses més grans dels pròxims deu anys. És del tot fascinant que això passi tan a prop nostre. El futur s’ha fet present per uns moments a Barcelona.

Però tornem a Jobs perquè, en la seva voluntat de posar mil cançons a la butxaca, és qui ens marca el camí. Ell va fer possible el somni de fer que l’ésser humà convisqués amb la tecnologia, perquè volia que la seva filla tingués tot el món al seu abast. És el somni de tots els pares i mares: que els nostres fills disposin dels màxims de recursos per fer front a la vida. Però el repte de veritat continua sent el mateix dels darrers cent mil anys d’evolució: com fer servir tot aquest nou univers de butxaca per ser millors i més feliços. Jobs només ens ha posat les mil cançons. Cada generació té la seva oportunitat d’escoltar  la seva música. Encara que en tinguin mil de cançons, els joves sempre hauran d’aprendre a triar  quina els agrada. Mentrestant, nosaltres, els enginyers de la generació dels vuitanta, podrem gaudir com mai d’un univers tecnològic, que encara que ens depassi, hem tingut el privilegi de veure néixer.