Tal dia com avui de l’any 1933, fa 89 anys, a Barcelona; se celebrava el funeral de Francesc Macià i Llussà, restaurador i president de la Generalitat des del 14 d’abril de 1931. El president Macià havia mort dos dies abans, després d’una llarga malaltia, a la residència presidencial del Palau de la Generalitat. Segons la investigació historiogràfica, va estar despatxant afers de govern fins, pràcticament, mitja hora abans de morir. També la mateixa investigació, revela que pocs minuts abans de morir, va preguntar a les persones que l’envoltaven qui el rellevaria fins a la conclusió de la legislatura. Quan Ventura Gassol, conseller de Cultura li va recordar que segons el reglament estatutari, el seu relleu seria Lluís Companys, president del Parlament; Macià va respondre lacònicament “Pobra Catalunya”.

El seguici funerari del president Macià es va iniciar al Palau de la Generalitat. Des de la plaça Sant Jaume, el cotxe fúnebre es va dirigir a la Catedral. Durant les hores prèvies al funeral, s’havia produït un greu incident provocat pel bisbe Irurita Almandoz; que, per qüestions purament ideològiques, es negava a oficiar el funeral del president. La intervenció del seu superior jeràrquic, el cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona i màxima autoritat eclesiàstica de Catalunya; ordenant-li oficiar el funeral, evitaria un conflicte institucional de gran envergadura. Anys després (1939) Irurita protagonitzaria un sòrdid episodi, quan després que l’haguessin donat per mort (assassinat per elements incontrolats, 1936); va ser reconegut per alguns testimonis en una missa de campanya immediatament posterior a l’ocupació franquista de la ciutat.

Després de l’ofici religiós, el cotxe fúnebre es va dirigir cap al cementiri de Montjuïc. La premsa de l’època destacaria que en aquell recorregut hi havia més d’un milió de persones (l’equivalent a la població de la ciutat de Barcelona) i que representaven la meitat de la població de Catalunya. Durant les primeres hores de la luctuosa jornada, havien arribat milers de persones d’arreu del país. Mai el poble de Catalunya ha acomiadat ningú de forma tan multitudinària.