Existeix una afiliació que no entén d'aquests eixos d'esquerres ni de dretes. Ni de sobiranismes, centralismes, federalismes. És un perfil, el del militant del vici, que es troba en qualsevol lloc on hi hagi engrunes, diners aliens, i ànsies de figurar. Sol ser directament proporcional als complexos del subjecte, als seus conflictes interns no resolts, i a la seva mesquinesa. Com assenyalava, no és imprescindible afiliar-se a un partit concret, perquè el militant del vici pot encaixar perfectament en qualsevol. De fet, n'hi ha en associacions, fundacions, i fins i tot en comunitats de veïns. És igual. El cas és tenir accés a la gestió de l'aliè.

Existeixen militants del vici amb càrrecs: regidors, alcaldes, vocals, consellers, ministres. Però també els que anhelen arribar algun dia a ells, i per això s'"arremolinen" a prop dels que ja han arribat a tocar butaca. Són els llepaculs, els missatgers, els intercessors, els serfs, els lacais que se senten útils quan l'amo els acaricia el llom i els tira alguna engruna perquè estiguin contents. Són al·lèrgics a l'ètica. No saben, de fet, el que és. També solen mancar de currículum presentable. Però això no és problema. Perquè tot se soluciona amb títols que s'aconsegueixen sense estudiar, sense pencar, fins i tot es coneix d'algun cas on s'arriba a ser Catedràtica sense passar per la Universitat. És el que té ser militant del vici.

La vergonya tampoc no existeix. És imprescindible mancar de capacitat d'enrojolament, perquè si no, és impossible fer res del que fan. Militar en el vici implica necessàriament tenir la cara de ciment. Perquè per a això no val qualsevol, no hi ha dubte. Ser capaç d'estirar l'erari públic perquè t'acompanyi una joveneta a vista de tots és el top del militant del vici. Cal valor. Estar disposat a pagar més de mil euros per cada "acompanyament", sense rubor, sense la més mínima ombra d'enrojolament, és de ser un veritable artista del vici.

Com celebrar festes privades mentre et dediques a tancar el comú dels mortals. Folrar-te a costa de vendre mascaretes inútils mentre imposes que les compri tothom, forma part també del "top" del militant del vici. Com més fàstic de tot, més alt sembla arribar aquest tipus de militant. I atenció, perquè surt a la llum pública el que, encara que ens costi, podem digerir d'alguna manera. Hi ha coses que no se sabran mai, però que són part de la seva cultura pròpia del delicte, la foscor i la misèria moral.

Els militants del vici configuren grups de poder que se sostenen sobre secrets infames. I s'ascendeixen entre ells, es "col·loquen" i es protegeixen. El que no passi per l'adreçador el defenestren, l'aparten, el fulminen

Per ser militant del vici necessites que d'altres ho siguin. Això significa que necessites tenir una "ànima vampírica", un interès en què d'altres participin amb tu del teu "activisme". És la manera de sentir-te reforçat però, sobretot, de tenir l'altre "agafat pels ous". Així funciona la campanya d'afiliació. Per això es tanquen acords, es firmen contractes, entre putes i coca. I es fan fotos i es graven vídeos. Per després assegurar-se que ningú "no aixequi la catifa". Hi ha militants del vici en totes les instàncies, en totes les àrees de poder. Alguns viatgen a països llunyans on es podrien arribar a celebrar orgies amb menors, perquè no és il·legal o està menys perseguit. I, d'aquesta manera, després configuren grups de poder que se sostenen sobre secrets infames. I s'ascendeixen entre ells, es "col·loquen" i es protegeixen. El que no passi per l'adreçador el defenestren, l'aparten, el fulminen. Diuen les males llengües que així es configuren els equips, els gabinets, i que després de les assemblees i reunions "oficials" venen les del vici, que és on realment es resolen les coses.

És rara la presència de dones militants al cim del vici. Però haver-n'hi, n'hi ha.

I sens dubte, és molt difícil arribar a algun lloc de cert poder sense saber que això succeeix al teu voltant. Algun cas es dona (menys dolent), perquè fa falta que algú estiri el carro, que algú sigui decent, que algú mantingui la maquinària funcionant. Però desgraciadament solen ser minoritaris i acaben rebentant entre la fetor insuportable. Militar en el vici és el que comunament es coneix com "vendre la teva ànima al diable". I sol ser una escalada, un no parar. Fins que toca sacrificar el ximple útil, destapat pels seus, i assenyalat com si els altres no pertanyessin al clan. Així és com reforcen el seu poder perquè serveix de mesura alliçonadora per a la resta: si surts del test, te les menjaràs totes. Lògicament, jugar amb gent sense principis resulta perillós sempre.

La batalla és realment aquí i no on volen, precisament aquests militants del vici, que posem la nostra atenció.