Normalment quan les coses es miren amb distància, s’acostuma a tenir una visió una mica més completa de la realitat. Això és especialment cert en el cas dels mitjans de comunicació. La notícia que dos dels pesos pesants de Catalunya Ràdio pleguen de cop hauria de ser una de les preocupacions principals dels òrgans directius de la Corporació. Si més no els de la ràdio. Vull creure que la notícia de la marxa d’en Puyal va ser comentada i consensuada prèviament. Tanmateix, els fets ho desmenteixen. Tan sols un comunicat i una entrevista. És més, a hores d’ara sembla que encara no està confegit l’equip que assumirà el seu paper la propera temporada.

Fora bo que Catalunya Ràdio es fixés algun objectiu més ambiciós. Per exemple, intentar recuperar el lideratge. Altrament, cada vegada més anirà fent la viu-viu. I això no és bo per a ningú

Quant al comiat de n’Ustrell, no per intuït, és menys traumàtic en l’estructura de la ràdio pública catalana. Dos professionals més que s’afegeixen a una llista de baixes que comença a ser llarga. Una sagnia que va començar quan algú va parlar d’"arrencar la crosta" dels mitjans públics. Us en recordeu? Durant tot aquest temps, algunes d’aquestes baixes potser han estat fruit de la bona fe. D’altres, però, han estat totalment deliberades. D’aleshores ençà, un dels motors importants de la Corporació va començar a perdre potència en benefici d’altres opcions, en aquest cas, privades. Aquest fet no ha de ser necessàriament negatiu. Per exemple, en matèria lingüística això no ha estat dolent. La ràdio en català no havia tingut mai tants oients com ara. Sectorialment, però, ja és una altra cosa. És ben sabut que quan no hi ha competència el mercat se’n ressent. En aquests moments, a Catalunya, hi ha una ràdio que no en té. És un moment molt dolç per a RAC1. Però no tant per al conjunt de la ràdio catalana.

Tornant a l’emissora pública, hom podrà esgrimir com a justificació qüestions de pressupost, que certament hi són. Amb tot, la desconfiança instal·lada en el Govern del nostre país també ha tingut la seva projecció en els mitjans públics. Però aquí es nota molt més. Com que de tant en tant toca passar "examen" en forma de resultats de l’EGM, els números parlen sols. 

Fora bo que Catalunya Ràdio es fixés algun objectiu més ambiciós. Per exemple, intentar recuperar el lideratge. Dins de la casa, de talent n’hi ha. Fora també, per descomptat. Altrament, cada vegada més anirà fent la viu-viu. I això no és bo per a ningú.