Existeix una Bíblia en què han extirpat alguns passatges que podrien incitar a la rebel·lió. És un llibre aparentment igual que els altres textos bíblics però més prim. Vaig veure exposada al Museu de la Bíblia de Washington una de les tres còpies de la versió de 1807 que té la Fisk University. Sembla una petita relíquia preciosa, i és en canvi una manipulació perversa del text original. A l’exposició de Bíblies singulars (la que va anar a la lluna, la d’Elvis Presley...) podies veure aquesta Bíblia exposada i en uns fulls blancs deixar-hi les teves reaccions escrites al costat. La majoria era gent entristida i en xoc. Altres hi adduïen que hem d’entendre el context en què va ser manipulada.

Aquesta versió bíblica la va imprimir Law and Gilbert per a la Societat per a la Conversió dels Esclaus Negres i que van titular “Parts de la Sagrada Biblia, seleccionats per l’ús dels esclaus negres a les illes britàniques de les Índies Occidentals”.

És una aberració pensar que algú ha manipulat un text fundacional? Certament. Es tracta d’un llibre molt complex, subjecte a múltiples lectures. La Bíblia és un conjunt de llibres que propugna l’alliberament, sí, però també té passatges problemàtics. I quan l’esclavitud era legal els esclavistes feien servir el text bíblic per explicar als servents que havien d’obeir. No se sap amb claredat quina és la mà de la censura que afectava a l’Imperi Britànic al Carib.

En aquesta Bíblia feta especialment per al consum dels esclaus, la majoria de l’Antic Testament no hi figura i només hi ha un tros del Nou Testament. És un text breu pensat perquè els esclaus provinents de les illes del Carib, especialment de Jamaica, Antigua i Barbados, no tinguessin a l’abast llegir res (o que els ho llegissin) que incités a cap tipus de revolta contra els seus amos. Naturalment en aquesta Bíblia dels Esclaus sí que han mantingut el text d’Efesis 6, 5: “Esclaus, obeïu amb temor i respecte els vostres amos d’aquest món, amb un cor senzill, tal com tots obeïm al Crist”.

No és una casualitat que aquest text fos publicat només tres anys després de l’únic intent de revolució —reeixida— d’esclaus, la Revolució d’Haití.

Ens estirem els cabells quan llegim aquestes coses, i avui encara tenim esclaus de diferents tipus

Totes les proclames per a l’alliberament de Moisès a l'Èxode, per exemple, estan escapçades i no hi són. No podem llegir Moisès cridant als israelites a la llibertat però sí referències a esclaus a Egipte i com acceptaven amb mansuetud la seva condició. No hi ha tampoc referències com la dels Gàlates 3, 28:  “Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist". Cap al·lusió a possibles proclames d’igualtat entre persones.

La Bíblia, no la dels esclaus, sinó la Bíblia com a tal, és un text escrit en èpoques diferents que causa perplexitat i permet diferents interpretacions. La tasca dels abolicionistes, amb la seva militància per eradicar lleis considerades injustes i èticament reprovables, especialment als EUA, va servir perquè també es fes una lectura en positiu del Nou Testament per defensar l’alliberament de tothom. Ens estirem els cabells quan llegim aquestes coses, i avui encara tenim esclaus de diferents tipus. La Bíblia també ho condemna, el fariseisme de l’hipocresia que s’escandalitza per algunes coses i fa la vista grossa davant d’altres. El nostre pa de cada dia.