La bondat és la qualitat de qui és bo per a altri, qui és inclinat a fer bé. La pendent de la vida no sempre ens du a fer bondat, i més aviat la inclinació precipita a actuacions que s’allunyen d’aquesta virtut. És molt reconfortant quan et trobes la bondat personificada. Hi ha gent bona no només amb els seus (això hauria de ser lògic), sinó que té una estimació enorme pels seus enemics. El cristianisme va d’això, de fet. Jesucrist no demana als seus seguidors que estimin a la família i als amics. No va de discursets fàcils, el seu missatge. El seu reclam se centra a estimar els enemics. Instintivament, aquest no sembla un bon pla. No només et fan mal, sinó que t’hi poses bé. Una mala interpretació de la bondat ha dut a tolerar situacions inadmissibles. La línia és fina, com totes les que es mouen en el terreny del discerniment. El mal existeix, seria innocent negar-ho. A la Bíblia el concepte de bondat està lligat a la clemència i a la misericòrdia. Malgrat el mal i els malvats, hi ha espai, i molt, pel bé.
Avui vull celebrar la bondat que ens envolta. Enmig de tanta malvolença i mala maror, és un oasi trobar-te amb gestos de bondat. Hi ha persones que són felices donant. Ofereixen el seu temps, detalls, es preocupen pels altres. Són els qui s’avancen a preguntar, deixen de mirar-se a ells una estona i posen el radar al seu voltant, mirant que tothom estigui bé. No sempre són els qui ho expliciten. No parlo de la gent que contínuament et pregunta com estàs, perquè un fet són les relacions públiques i quedar bé, i l’altra la bondat intrínseca. De fet, molta gent que es preocupa per tu no t’ho pregunta. Ho sap i de vegades treballa sense que ho sàpigues perquè estiguis millor. Maquinen amb bona fe perquè algú et digui una paraula que esperes. Perquè rebis una trucada que a tu et semblarà inesperada.
De la mateixa manera que hi ha mans pèrfides que ordeixen plans tremends i perversos, també hi ha mans plàcides, teixidores, que no ordeixen trames sinó que trenen solucions. Escric i em venen tants noms al cap, des de l’àmbit estrictament privat al professional. Persones bones, que no vol dir ximples. Gent amb un cor gran, que com la Rigoberta Bandini entona, ja veuran què fan amb el seu ego, però certament no l’alimenten en detriment dels altres. Ens titllen sovint als periodistes de parlar i amplificar només el mal en els titulars i les notícies. Vagin aquestes lletres a contracorrent i agraïm la bondat quotidiana que ens envolta. I ens salva.