A la gurdwara (local) dels sikhs del carrer de l’Hospital de Barcelona ofereixen dinar a tothom que tingui gana, independentment de la seva religió o no religió. No és un menjador social. Hi ha persones d’alt poder adquisitiu que decideixen anar-hi a dinar perquè els agrada l’ambient senzill i l’atmosfera de quietud i acolliment. Per entrar-hi com cal no es poden dur embotits o altres menes de carn a la motxilla —són vegetarians i no volen animals morts a prop— i et demanen que et tapis el cap i hi entris descalç. Has de deixar les sabates a l’entrada, rentar-te els peuets per purificar-te i posar-te un turbant al cap. Dines vegetarianament i si vols deixes la voluntat. La gent ho troba divertit i curiós, perquè és desconegut. Les gurdwares (cases de Déu) no tenen un disseny arquitectònic específic; poden ser una habitació nua, neta i simple o un edifici imponent com el Temple d'Or a Amritsar (Índia), amb els seus sòls de marbre, frescos a les parets i cúpules daurades. Entrar en una església és més habitual i no desperta aquesta novetat ni excitació. Els sikhs són una religió molt vistosa, sobretot pels homes amb turbant, amb els cabells que no es tallen, i per les dones amb els seus saris d’estil hindú, de colors llampants i teles boniques. També pel seu sable i per la seva amabilitat.

És tot un signe per a la societat i un indicador de qualitat que una religió sigui percebuda per la bonhomia. Les religions que no són generoses ni amables ens haurien de fer pensar. Perquè les religions han de servir per millorar i no per empitjorar res. No els passa a totes, i potser els monoteismes serien a la cua, per raons històriques, per guerres fratricides i per altres motius culturals. En el cas catòlic, el papa Francesc s’ha oposat als creients que van per la vida malhumorats, amb cara de pal o que són poc amables i tibats. Els sikhs solen tenir sempre un somriure a la cara. Quan parlem de la contribució de les religions a una vida social més harmònica no hauríem de passar per alt aquests aspectes. Una societat que fuig de les crispacions quotidianes, amb més individus amables, pausats i cordials, ja fa una aportació positiva al bé comú.

Els sikhs són una comunitat que a Catalunya fa poques dècades que té una presència significativa. Per ells, els rituals són molt importants i menjar i oferir menjar a l’hoste és primordial. No només és gratificant anar-hi per la teca, senzilla i de bon pair, sinó per veure tot l’engranatge de la cadena de servei. Perquè t’adones de la importància de l’acolliment, també característic, per exemple, de l’orde dels benedictins. Al temple sikh hi vas, dines, ofereixes la voluntat si vols i marxes. Et conviden a seure amb ells i assistir a les seves pregàries, que no duren deu minuts i tenen un aspecte repetitiu que si no el coneixes et pot costar. Els sikhs es presten a parlar de la seva religió i t’expliquen per exemple que els ha ajudat molt la tecnologia per pregar, perquè per a ells el llibre és sagrat i ara el poden consultar sense el risc de perdre'l o sense haver-lo de barrejar amb altres objectes dins una maleta quan viatgen. Tenen una solidaritat internacional enorme i, si un sikh de Londres avui és a Olot, va a la gurdwara i sap que l’acolliran. Els sikhs pertanyen a una de les religions més joves del món; de fet, el sikhisme es va fundar al segle XVI al Panjab, a la Índia, i té 25 milions de fidels al món. Es reconeixen entre ells, que és una frase molt bonica que també trobem a l’Evangeli, relacionada amb els cristians i la fraternitat.

Les religions que s’instal·len a Catalunya no només aporten color al panorama cultural, sinó que ajuden a afinar què és això tan complex de “la nostra cultura” i són un repte per redefinir els nostres valors o principis. Si ens omplim la boca que som un poble que sap acollir, les religions que venen per quedar-se ens donen una oportunitat molt bona per practicar-ho. I començant per la vida quotidiana i no per doctrines o pensaments que només comparteixen alguns. Perquè les idees poden separar, però menjar a la mateixa taula sol ser una bona tàctica per unir les persones.