La salutació solemne i amable de la Guàrdia Suïssa és un dels atractius del Vaticà, que ja de per si viu de la confluència entre el misteri i la monumentalitat. Travessar els seus murs per anar a fer alguna gestió dins els palaus vaticans i passar per l’escrutini d’aquests nois joves que et saluden militarment però amb aquell posat afable és part del decorat d’una institució particular que es pot vantar de posseir l’exèrcit més petit del món. I no el més pacífic. També hi ha crims, suïcidis, passions i conspiracions.

El papa Francesc s’ha trobat com cada 6 de maig amb el cos de la Guàrdia Suïssa i els ha demanat “amabilitat i cortesia com a signes de l'hospitalitat de l’Església”. La Guàrdia Suïssa és un cos que protegeix el Papa ja des del segle XVI. Per fer-la més propera al públic, al Festival de Cinema de Venècia es va presentar una pel·lícula coproduïda pel Centre Televisiu Vaticà -per tant, amb totes les benediccions-, L'esercito più piccolo del mondo, per explicar qui són aquests nois que decideixen donar protecció al Papa, fins i tot la vida.

Es fa difícil pensar que cent homes joves solters i catòlics el poden defensar (al Papa) dels milers d’homes i dones de tot tipus i condició que no el veuen com un aliat

El cos neix el 1506 pel papa Sixte XVI i no hi pot entrar qualsevol: els candidats a tenir cura de la seguretat del Papa han de ser suïssos, homes, solters, d’entre 19 i 30 anys, han de medir 1’74 cm com a mínim. El papa Francesc sempre els fa bromes dient que ha de fer un esforç cervical per mirar-los, de tant alts com són. La Guàrdia Suïssa no és una bassa d’oli. El maig de 1998 van ser assassinats Alois Estermann i la seva dona, Gladys Meza Romero. El soldat Cédric Tornay els va matar i després es va suïcidar. Anys més tard es va acusar al cos de ser un lobby gai, fet que mai va ser desmentit i que va arribar per l’excomandant Elmar Mäder. Són poc més de cent i viuen dins el recinte vaticà. Han de ser ciutadans suïssos, parlen en alemany, i haver-se format a l’Escola Militar Suïssa. Catòlics i amb estudis.

La bandera de la Guàrdia canvia amb cada papa: a la part inferior hi ha les armes del papa Juli II, i a la superior les del Papa actual i les del comandant. Un soldat suís es pot casar i en aquest cas necessita estar dos anys més de servei a la Santa Seu. La indumentària del cos militar vaticà està inspirada en Miquel Àngel. No fan servir botes sinó unes elegants mitges blanques amb una junta daurada. El seu lema és Acriter et fideliter (coratge i fidelitat). Qui ha de protegir el Papa no són només aquesta centúria suïssa particular, que és més un ingredient curiós més en la ja original tramoia vaticana.

El Papa té suports insuficients dins de casa. Segueix amb els seus tics evangèlics radicals interpretats com a debilitats populistes pels seus adversaris. Es preocupa per la terra, pels pobres, per la vulnerabilitat. Es fa difícil pensar que cent homes joves solters i catòlics el poden defensar dels milers d’homes i dones de tot tipus i condició que no el veuen com un aliat. Potser la seva protecció li ve per altres viaranys.