Un nom inevitable quan t’endinses en teologia és el de l'escriptora i poeta Dorothee Sölle, la inventora d’un terme dur però pertinent anomenat “cristofeixisme”. Ella era un dels pocs noms de dones teòlogues que estudiàvem al costat dels grans monstres de la teologia universal. Dorothee Sölle (1929-2003), alemanya, teòloga cristiana protestant, militant, feminista, pacifista, va organitzar les Politisches Nachgebet o "Nits de pregària i política”, sobretot motivada contra la Guerra a Vietnam. Van tenir lloc a l’església gòtica d’Antonitekirche a Colònia. Molt suggerent és el seu llibre sobre desobediència creativa (Creative Disobedience) del 1995, o el del pacient Suffering (1975), així com totes les seves reflexions sobre Déu. Va ser professora de teologia sistemàtica i la seva formació barrejava Filologia Clàssica, Filosofia i Teologia. Va ser professora al prestigiós Union Theological Seminary de Nova York. La importància de Sölle, a part de la seva innegable brillantor intel·lectual, és la coherència. El seu pensament no es pot separar de la seva praxi. De fet, el compromís polític és el que li condiciona la manera de pensar. El també teòleg Gibellini ho defineix així: “Arriba a la teologia política des de la teologia existencial".
Compromís, lluita contra la pobresa estructural i també una mirada poètica sobre el món caracteritzen Dorothee Sölle
Dorothee Steffensky-Sölle no concep un Déu només pare, i proposa trobar noves maneres de definir-lo i acostar-s’hi, no suprimint aquesta categoria sinó intentant eixamplar-la perquè esdevingui més inclusiva. Déu com a pare i mare, Déu com a realitat viva i no estàtica. Dir-li “Ell” li sembla restrictiu i que no reflecteix la realitat divina.
Era membre d’una església que havia justificat el nacionalsocialisme i això la va fer optar per una radicalitat ètica i també social. Alertava del perill dels populismes vinculats a ideals religiosos, un aspecte molt adient a recordar avui.
Sölle era d’origen de família benestant, però es va anar acostant a la teologia de l’alliberament gràcies a les seves estades a Amèrica Llatina. Era molt crítica amb la manera de viure la religió a Alemanya i a Europa (molt individualista). Compromís, lluita contra la pobresa estructural i també una mirada poètica sobre el món caracteritzen aquesta pensadora, que trenca tots els estereotips que titllen els teòlegs de pensadors abstractes asseguts còmodament en un sofà llegint i dissertant sobre el món mentre el mateix món s’enfonsa. Sölle no era així. Ella vivia i, quan podia, arrencava moments de la seva activitat per seure i plasmar-ho amb l’escriptura. Li donem gràcies perquè ha desentelat molts prejudicis, i perquè ha fet avançar inexorablement el pensament. Que no sigui això, la temuda teologia feminista: avançar des de l’experiència, i no des del pur món de les idees.