Una dona que escrigui un llibre amb el títol Déu, amor i amant, em desperta ràpidament l’interès. Si a més és coneguda per la seva poesia i visions, per la frescor de les seves cartes i per haver estat precursora de la mística del mestre Eckhard, és que ens trobem amb un gran personatge que cal rescatar d’aquells oblits que comencen a ser recurrents quan es tracta de dones escriptores. No sabem quan va néixer Hadewijch d’Anvers, però sí que escriu entre 1220 i 1240 i que se la reconeix com la primera poeta en la seva llengua flamenca —sabia llatí però va escriure en la llengua materna—. Pertanyia a les beguines, aquest col·lectiu de dones que vivien en comunitat sense formar part de cap congregació ni orde religiós i es dedicaven a facilitar la vida dels més vulnerables, especialment gent pobra i presos. Per la manera en què escriu es dedueix que tenia deixebles, però no denota que visqués a cap convent, fet que la du a encaixar en el moviment de les beguines.

Devoreu-la en calma, us captivarà i us durà a l’abisme, que haureu d’acceptar més enllà del dolor i l’infern, perquè tota ella és llum, llaços i desig

Hadewijch posseïa una cultura teològica extraordinària, i a la seva poesia hi aboca els serrells de l’amor cortès. En els seus versos sempre hi ha la distància amb l’estimat i la fusió, l’apropament i la separació. Era molt conscient que la insatisfacció és l’essència del desig, com explica detalladament Maria Tabuyo en una edició sobre els seus poemes a Trotta. La poeta escriu sobre focs devorats i consumits, i considera que “la seguretat de l’amor ens porta al naufragi” i “captivant-nos ens allibera”. I segueix amb un seguit de contrastos que causa l’amor quan travessa la vida d’un ésser mortal i es refereix als amants com aquells que disfruten l'un de l’altre i se’l mengen, se’l beuen i se l’empassen del tot, perquè són boca amb boca, cor amb cor, cos amb cos, ànima amb ànima. Són paraules textuals. A un dels seus poemes més lacerants, El llenguatge del desig, defineix l’amor com a llum, llaç, foc, infern, rosada i font viva. I carbó. No s’està de res en les seves definicions i il·lustra l’amor amb conceptes com devorar, ruïna, assaborir, dolor, calma, expansió, captivar, bàlsam, abisme, acceptar. Quins versos més vitals i transcendents, els de la Hadewijch. Són 60 poemes i 30 cartes. Devoreu-la en calma, us captivarà i us durà a l’abisme, que haureu d’acceptar més enllà del dolor i l’infern, perquè tota ella és llum, llaços i desig.