El Japó ens queda lluny, però al papa Francesc no. Ell sempre ha volgut anar a les illes nipones i com a bon jesuïta ha acaronat el somni missioner i el zel apostòlic des de jove. Però fins ara no hi ha ha posat un peu. Francesc ha arribat al Japó, on un dels grans temes del país és encara la pena de mort, vigent al país.

La Campanya Mundial contra la Pena de Mort ha proposat una moratòria olímpica el 2020 per a les execucions capitals. La Worldwide Campaign Against the Death Penalty ha rebut el suport del Grup Interparlamentari pel Futur de la Pena de Mort al Japó, on el papa Francesc ha estat aquests dies en el seu viatge apostòlic després de passar per Tailàndia.

Cada any, el 30 de novembre més de 2.000 ciutats de tot el món, començant pel Coliseu a Roma, s’il·luminen contra la pena de mort. Hi ha encara països que mantenen com a forma de càstig —al meu entendre cruel, inútil i inhumana— la pena de mort. La pena capital no fa del nostre món un lloc millor. Naturalment la culpa d’una víctima i la d’un botxí no és equiparable, però posant-nos a l’alçada d’un botxí no solucionem res. La Comunitat de Sant Egidi és una de les entitats que més accelera la moratòria per la pena capital: creuen que la pena de mort contradiu una visió rehabilitadora de la justícia i rebaixa tota la societat civil fins al nivell de qui assassina i legitima la violència fins al nivell més alt. A més, la pena de mort es converteix en una eina discriminatòria i en un instrument de repressió per minories polítiques, ètniques i religioses. Avui hi ha 58 països amb pena capital. Han disminuït les penes però encara hi ha 20.000 persones sobre les quals pesa una condemna a mort.

​Qui vulgui un Papa que reflexioni només sobre àngels, sants, purgatoris, devocions, litúrgies, dret canònic i teologia escolàstica s’haurà d’esperar

Dominique Green, a qui vaig tenir ocasió d’escoltar una vegada, és un dels condemnats a mort que rep cartes de persones que han decidit escriure els condemnats al corredor de la mort i enviar-los força i esperança. 

El Papa no ha visitat el Japó (un dels llocs on de petit somniava en ser missioner) per renyar-los per aquest tema, sinó per donar un senyal als pocs catòlics que hi ha al país, de majoria budista i amb grans nombres d’ateus, que el successor de Pere no els oblida. Però sobretot hi ha anat amb un missatge polític contra les armes nuclears. Molts catòlics no entenen que el papa Francesc pensi més a anar a visitar llocs inversemblants on no hi ha quasi cristians en comptes d’anar a peregrinacions a llocs catòlics de tota la vida. És perquè no el van escoltar atentament quan el van escollir. Ell és el Papa de les perifèries, el Papa que parla al món i que vol intervenir en temes que afecten tothom; per això parla de refugiats, del clima, de la pobresa, de la pena de mort i de les armes nuclears. Qui vulgui un Papa que reflexioni només sobre àngels, sants, purgatoris, devocions, litúrgies, dret canònic i teologia escolàstica s’haurà d’esperar. La seva agenda no és intraeclesial, i amb els seus viatges en dona fe.