El Coliseu de Roma és l’amfiteatre més gran del món, i un indret on han mort incomptables animals. I milers de persones. Es va inaugurar l’any 80 aC i va ser escenari de les munera gladiatoria, els combats entre gladiadors, i les caceres o venationes, molts cops amb animals exòtics. Els historiadors estan dividits sobre el martiri de cristians al Coliseu: mentre alguns sostenen que els cristians van ser martiritzats a altres llocs, com el Circo Massimo o catacumbes, alguns sostenen que el Coliseu també en va ser escenari. El que sí està documentat és que centenars de milers de condemnats a mort tancaven aquí els seus ulls per sempre, i de manera cruenta i inhumana, mentre els romans reien, menjaven i es divertien. El Coliseu és un lloc d’espectacle i de mort, bàsicament, per molt preciós que sigui i els noucasats romans s’hi vagin a fer fotos perquè és un bon fons i queda bé. I de nit, més. Espectacular, però un dels edificis més cruels del món. Ara els focus de color vermell, d’un simbolisme evident, l’embolcallaran. I ho faran també milers de ciutats de tot el món. Es tracta d’una proposta, “Ciutats per la Vida”, que fa més de 20 anys encapçala la Comunitat de Sant Egidi (també present a Catalunya) per abolir la pena capital a tot el món. És una gran mobilització contemporània mundial que posa en evidència que molts països segueixen mantenint aquesta pràctica, que qualifiquen de “càstig cruel i inhumà”. Una justícia “alta i civilitzada”, recorden, hauria de ser capaç de renunciar definitivament a la pena capital. El dia 30 de novembre hi ha actes, mobilitzacions, comunicats… i cada ciutat implicada escull un monument significatiu i l’il·lumina. 

A Espanya la pena de mort s’aboleix el 1995, i no s’havia aplicat des de 1975. Al món, la primera abolició de la pena de mort es va sancionar el 1786 en el Gran Ducat de Toscana.

Al món hi ha 2.371 ciutats que ja s’han adherit (es pot fer des d’aquest enllaç, ajuntaments). L’Església Catòlica havia mantingut al Catecisme la pena capital, però el 2018 el Papa Francesc la va abolir adduint que era “inadmissible perquè atempta contra la inviolabilitat i dignitat de la persona”. De fet, cada cop és més viva la consciència que la dignitat de la persona no es perd, tampoc després d’haver comès crims molt greus. La possibilitat de redempció no es pot treure sense caure en una cadena de barbàrie de l’ull per ull, dent per dent. Les ciutats s’il·luminaran, però els textos legislatius necessitaran encara més llum. I els cors de les persones, augmentar considerablement la potència energètica que pugui superar la lògica de la venjança.