Una manera de ser un país rellevant, conegut, reconegut i escollit és programar exposicions a l’alçada dels països rellevants, coneguts, reconeguts i escollits. La Tate Modern a Londres n’està exposant una que Catalunya ha de poder programar aviat, i els llibres de text, els catàlegs artístics i els assajos també poden dedicar-se a fer-nos conèixer a la gran Natalia Goncharova (1881-1962), una de les pintores més impressionants que existeixen i que han romàs inexplicablement a l’oblit. No la coneixem per ser descendent del gran poeta Pushkin, que és com a vegades sabem de la vida de dones importants. La seva producció pictòrica és ingent i molt variada, i creua sense complexos el disseny, l’art, la moda, la il·lustració i el gravat. Els seus quadres tenen una força que et deixen fora de joc. De dissenyadora pels Ballets Russos a compositora de quadres que podrien ser a qualsevol dels millors museus del món, Goncharova és una més de la llista de les desconegudes, vàlides i potents artistes ignorades pels corrents dominants. Està enterrada al cementiri d’Ivry, a París.
La producció pictòrica de Goncharova és ingent i molt variada, i creua sense complexos el disseny, l’art, la moda, la il·lustració i el gravat
Aquesta artista va néixer el 1881 a Rússia, prop de Moscou, en una família aristocràtica empobrida. Provenien del món tèxtil. Des de petita va veure les peticions dels pagesos reclamant millores de vida. Molts dels seus quadres més coneguts són agricultors collint pomes vestits a la manera russa tradicional rural. A casa col·leccionaven icones, i té quadres meravellosos inspirats en icones russes personalitzades a la seva peculiar manera. Certament una dona com ella no encaixava en la Rússia imperial i com a filla d'aristòcrata va ser considerada sempre una artista radical i no integrada en els circuits. Goncharova coneix Mikhail Larionov a Moscou, a l’Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura. Estaran junts tota la vida. Van viatjar a París, i també van passar per Suïssa, Itàlia i Espanya. Va quedar fascinada pels colors i els vestits tradicionals espanyols i deia que era una cultura vibrant que li recordava la seva cultura russa. L’industrial Ivan Morozov, que col·leccionava obres de Cézanne, Gauguin, Picasso o Derain la descobreix i comença a comprar-li quadres. Quan Natalia Goncharova té només 32 anys exposa 800 obres en una vasta retrospectiva a La Mikhailova Art Salon de Moscou. Mai més s’ha fet una exposició seva tan ambiciosa. Se li atribueix un estil que seria el “everythingism”, una mena de “totologia”. S’interessa per tot i ho barreja tot, tant estils com temes com fonts. Influïda per l’impressionisme francès, per les icones russes i per l’art rural, la prestigiosa Galeria Tretyakov també li compra obra. La seva visió de la Primera Guerra Mundial és totalment bèl·lica i espiritual: fa servir imatges de l’Apocalipsi, àngels del llibre de la Revelació, la Mare de Déu i cavalls de la mort, tot farcit de simbologia bíblica d’arrels medievals. Evidentment va tenir problemes per recrear icones (les icones només les pintaven els homes) i van exposar la seva obra religiosa en una habitació apart a Moscou. A Sant Petersburg ni això, va ser censurada. Ara a la Tate Modern a Londres li ha dedicat ara una sala en condicions on et pots passejar, acostar o allunyar tant com vols de les icones per admirar-les bé. Aquesta dona passava del cabaret a les icones, de dissenyar flors per a botigues de luxe a pintar la misèria rural russa. També té quadres futuristes amb màquines i autoretrats, s’interessa pel futurisme, el cubisme i crea el raionisme, un moviment basat en la llum i la seva acció i que ja l’acosta a l’art no figuratiu. Igor Stravinsky va compondre amb ella un drama anomenat Litúrgia que mai va ser estrenat.
El MNAC va exposar fa anys un quadre (Le linge) d’aquesta dona que esperem de nou amb la seva força i la seva complexitat, perquè els nostres ulls també volen copsar la realitat des de la seva perspectiva. Programadors, constructors del país, esperits lliures i cultivats, artistes i poetes, polítics i empresaris, rescatadores de dones artistes, galeristes i directius de museus: obriu l'operació Goncharova, porteu-nos-la aviat.