Quan la COPE el va entrevistar, el papa Francesc ja coneixia l’afer Novell i havia decidit que s’acceptava la renúncia del bisbe de Solsona. Pel papa de Roma, el cas Novell deu ser estrambòtic, però certament no li treu la son. No seria impensable que ho percebi com una possibilitat que forma part de la condició humana i deu confiar que ja es trobarà una solució i advoqui per calmar les aigües. 

Aquest Papa ha vist i sentit de tot, i no és de fàcil escandalitzar. A la sucosa entrevista que li ha fet Carlos Herrera a la COPE, el Papa no fa referència al cas Novell perquè no l'hi pregunten. Sí que parla d’hospitals i malalties, un tema recurrent entre la gent gran, però no hi dedica més espai del necessari. On emergeix un Bergoglio insòlit  és en alguna de les respostes més personals on defuig parlar institucionalment i s’obre com a persona.

Sorprèn que insinuï que li costa suportar-se a ell mateix: “És difícil aguantar-se a un mateix. És una ciència que encara he d’acabar d’aprendre, no és fàcil”.

Se’l veu cansat: en més d’una ocasió repeteix que es passa el dia rebent gent. Una obvietat de la seva agenda però que no tindria per què subratllar, i en canvi ho fa. També es mostra sincer quan diu, textualment, que “de vegades som capritxosos amb nosaltres mateixos i volem que les coses surtin automàtiques”. Confessa que no va amb guions previs, i que “quan estic davant d’una persona, la miro als ulls i deixo que surtin les coses: ni se m’acudeix pensar en què li diré. Són futuribles que no m’ajuden, m’agrada allò concret. El que no ha passat t’enreda, et fa mal”. El Papa ha viscut diversos desenganys i explica que “això és bo perquè et fan aterrar d’emergència a la vida. I l’assumpte, aconsella, està en aixecar-se”. El Papa té frases que semblen inspiracionals de tasses de te: “En l’art d’ascendir, el que compta no és caure, sinó no romandre a terra”. I com a argentí que és, cita el tango: “Dale que va”, que tot és igual. Feia dies que no sentíem al Papa parlar del Dimoni, i hi ha tornat: “El Diable corre per tots costats, però a mi els que em fan més por són els diables educats. Són aquests que toquen el timbre, et demanen permís, entren a casa teva, es fan amics…", i Jesús ja en va parlar d’això. 

Descobrim a través de l’entrevista a la ràdio que el Papa no és de donar cops sobre la taula: "No em surt, soc més aviat tímid”, reconeix. Vol ser recordat com un pecador que tracta de fer el bé i demana als radiooients que preguin per ell perquè el Senyor el segueixi protegint perquè "si em quedo sol, soc un desastre”.  Sol no es queda, però no serà perquè alguns no ho intentin.