A mi m’agrada més Samsó que Dalila. Samsó, l’heroi bíblic amb els seus fenomenals cabells al vent que li confereixen una força descomunal. El secret de la seva força és tenir els cabells llargs, confidència que revela a Dalila, que el traeix. Pels qui us heu comprat la Bíblia per Sant Jordi, el passatge es troba a Jutges 16. Pels qui feu l’escapada a Londres del pont de l’1 de Maig, ho trobareu en un esplèndid quadre de Rubens, a la National Gallery. Amb motiu de l’estrena de la pel·lícula Samsó, l'ONG Mechones Solidarios ha demanat donar cabells per a persones amb càncer: es faran perruques gratuïtament per a gent que no se les pot comprar. Entre el 7 i el 10 de maig hi ha gairebé 2.000 perruqueries que s’han adherit a la campanya.
La pel·lícula arriba el 18 de maig i la campanya de donació comença aquesta setmana. Tornem a Rubens: Samsó i Dalila és una obra d’oli sobre fusta, probablement pintada el 1609. El quadre mostra el moment en què Samsó s’adorm amb confiança a la falda de Dalila, mentre un criat li talla els cabells. Després, naturalment, ja no posseeix la força i els soldats enemics filisteus el poden arrestar. A les pel·lícules i a algunes representacions és Dalila qui li talla els cabells, però segons el text bíblic ho va demanar a un servent.
Quan s’estudiava Història Sagrada (no la sacralització de la història que alguns han intentat), s’ensenyava la cèlebre obra de Cecil B. De Mille de 1949, amb Victor Mature de Samsó i Hedy Lamarr de Dalila. També, més tard, el 1996, Elizabeth Hurley interpreta Dalila per a la televisió.
La història de Samsó és la història d’un escollit per alliberar el seu poble. Un heroi. A la pel·lícula d’ara, dirigida per Bruce MacDonald, es veurà un brau lluitador que Déu ha escollit per alliberar Israel dels filisteus. Els productors pretenen que “la gent vegi com els fracassos no determinen el nostre futur, sinó que són la font per tal que renovem les nostres forces. Un viatge de passió, traïció i redempció”. Conceptes, tots ells, que ressonen amb força en un moment històric com el nostre.
La part que m’interessa de Samsó no és la seva fidelitat al vot o la seva debilitat en confessar el secret de la seva força, sinó que ja sense cabells ni energia segueix creient i se’n surt
Dalila prové de l’hebreu laylah, que significa 'nit'. També pot voler dir 'sexy' o 'flirteig'. Dalila és l’emblema de la dona audaç i independent que pren decisions, però que destaca per l’art de la seducció i la perdició, un prototip molt cansí associat a la dona que ja ens ve de molt lluny i ens està portant problemes encara ara i aquí. La que decideix, i crea confusió o és una traïdora. Samsó arribarà a les grans pantalles i una pregunta que em faig és si la gent jove que la vegi relacionarà l’heroi amb el text bíblic, o pensaran que és una invenció. La fràgil línia entre tradició no coneguda, per ignorància, i la ficció, és molt làbil.
La pel·lícula es vincula ara a la donació de cabelleres per a fer perruques, i això és interessant perquè d’una banda possibilita rescatar la història bíblica i explicar-la a qui no la coneix —jo ho acabo de fer ara mentre prenia un cafè amb en Kevin, un alumne—, però també perquè condueix a una acció. Del relat bíblic a les perruques. De la història a la solidaritat. La campanya per donar cabells serveix perquè pacients que necessiten perruques puguin tenir-ne. El lema és clar: "Dona el teu cabell, dona la teva força".
Dalila és la dona que “va desarrelar o empobrir”, la que va aconseguir que a la quarta (no a la tercera és la bona) que Samsó li confessés que no es tallava el cabell perquè havia fet una promesa. Samsó i Dalila em remet a la infància, quan confiaves un secret i un amic et traïa i ho explicava als altres. Quan et fas gran ja te’n guardes prou, d’airejar confidències. La part que m’interessa de Samsó no és la seva fidelitat al vot o la seva debilitat en confessar el secret de la seva força, sinó que ja sense cabells ni energia segueix creient i se’n surt. Sembla que hagi guanyat Dalila, perquè segons les regles d’aquest món, així és. Però Samsó el pilós, Samsó... tenia una altra agenda.