A Montserrat són capaços d'unir la saviesa bíblica, la regla de sant Benet i els principis d'administració d'empreses. I fer-ho bé. El qui ara n'és abat, Manel Gasch, amb el monjo Ignasi M. Fossas, la teòloga i biblista Marinella Perroni i la consultora i professora de Milà M. Cristina Bombelli s'han estat reunint a la muntanya sagrada catalana per veure si en la gestió empresarial i la tradició bíblica i monàstica tenien ressonàncies que fossin útils per poder acompanyar millor persones i processos a les empreses. L'oci és enemic de l'ànima, dirà de manera taxativa la regla de sant Benet (RB, 48,1), mentre alguns gegants tecnològics de Sillicon Valley ens presenten el seu model empresarial amb sofàs de colors, música, gimnasos i espais d'oci precisament per alimentar l'ànima (productiva, potser). Harmonitzar el temps productiu i l'oci, conciliar de manera satisfactòria no és gens fàcil ni es fa bé de manera natural. S'ha de forçar.

Una de les condicions de la regla de sant Benet, que ha regit els monestirs benedictins arreu del món, és l'organització dels espais. Aspecte que durant el confinament als que no vivien en monestirs amb diverses sales on això fos possible els dificultava, i molt, aquest sa costum de separar el lloc on menges, dorms, estudies o descanses o et relaciones amb els altres, que en lèxic monàstic té el bonic nom de recreació. L'ambició empresarial contrasta amb la humilitat bíblica i benedictina. Ja sabem que Déu és misericordiós, segons els textos bíblics, però que no suporta l'orgull. I alguns confonen ambició amb orgull en el teixit empresarial.

A les reflexions montserratines es va parlar de la motivació individual d'ocupar una posició i com en el món empresarial és un fet considerat positiu. Vols promocionar, créixer, aportar. A vegades és tan positiu que fins i tot s'empra discriminatòriament, seleccionant només a qui té un interès molt alt. Segons els autors d'Administrar assenyadament, el llibre publicat per PAMSA que recull aquestes trobades a Montserrat sobre empresa, bíblica i vida monàstica, això condemna sovint les dones, que en conjunt són menys ambicioses i poc motivades per accedir al poder. Ambició és positiu, però quan és un adjectiu (ambiciós i pitjor encara, ambiciosa) és un defecte.

La saviesa bíblica i monàstica ens fa entendre que l'exercici del poder és un procés relacional en què el bé de la institució passa per sobre dels possibles interessos personals

Als monestirs es dona una situació que a l'empresa no sempre passa, i és que la persona que ocupava el teu càrrec segueix coexistint amb tu. A l'empresa pot passar, però sovint no és així. La coexistència de predecessor i successor és una evident oportunitat de mentoria i acompanyament. A l'empresa, el nou cap sovint ha d'assimilar el càrrec més sol, sense un comunicat que acull, sosté, critica i judica. També sant Benet és il·luminador quan a la regla insisteix en la capacitat de control de les pulsions de l'enveja, la sospita, l'exageració i l'obstinació, el nostre pa de cada dia en segons quines cultures empresarials. La saviesa bíblica i monàstica ens fa entendre que l'exercici del poder és un procés relacional en què el bé de la institució passa per sobre dels possibles interessos personals.