Solsona torna a tenir bisbe i Menorca s’ha quedat en seu vacant. S’ha acabat, per tant, la incòmoda situació de la diòcesi que havia estat la seu del bisbe Novell, ara amb una nova vida familiar allunyada de mitres i bàculs que clarament havien deixat d’interessar-li. Hi envien el bisbe valencià Francesc Conesa, que vivia fins ara a la relativament tranquil·la Menorca. El nou bisbe de Solsona, de 60 anys ―jove, en termes eclesiàstics―, és un expert en el misteri del mal i en la increença. El nomenament l’ha anunciat el bisbe de Vic, Romà Casanovas, a qui també li havia tocat ser bisbe substitut de Solsona mentre no hi hagués relleu. El bisbe Francesc Conesa Ferrer entrarà al cor de Catalunya el 12 de març. Té tots els ingredients per ser un bisbe conciliador i entendre ràpid la seva gent. I per anar consolidant la quota valenciana episcopal a Catalunya, que no passa desapercebuda.

Fa pocs mesos que conec aquest nou bisbe. Vaig mantenir-hi una conversa aquest estiu, just un mes abans que esclatés el cas Novell. Ens vam trobar al bisbat, a la seu episcopal a Ciutadella. Recordo que era el dia de santa Maria Magdalena, un dels personatges femenins més interessants de la Bíblia.

Francesc Conesa té una conversa franca i no és un home bel·ligerant ni intrigant, però contundent. No és pusil·lànime. Se’l veu amic dels llibres i de la reflexió

Em va obrir la porta ell mateix, sense secretaris ni ajudants. A l’entrada del palau vam recordar els bisbes precedents i de seguida ens vam asseure tranquil·lament a enraonar al seu despatx. El bisbe expert en ateisme, descreença, parla, però no pels descosits. Col·legues meus de Polònia me n’havien parlat molt bé, del seu cap endreçat. Té una conversa franca i no és un home bel·ligerant ni intrigant, però contundent. No és pusil·lànime. Se’l veu amic dels llibres i de la reflexió. Recordo que en la conversa van sortir molts temes, entre ells la llibertat religiosa, que li interessa i en sap, i també els mitjans de comunicació i on va l’Església amb els seus problemes i possibilitats. Quan hi parles t’escolta, i veus que va fent càbales mentals. Aquest bisbe nascut a Elx no interromp, pregunta quan ho considera, no es distreu. Els homes de govern no sempre són així, i molts tarannàs de gestió s’allunyen de l’humanisme i l’hummus filosòfic. No és el seu cas. Conesa és autor de Dios y el mal. La defensa del teísmo frente al problema del mal según Alvin Plantinga, que, per cert, és un eminent filòsof de la religió calvinista també expert en el problema del mal i la llibertat humana.

El nou bisbe encara avui és professor de la Universitat de Navarra, vinculada a l'Opus Dei. Li interessa l’eclipsi de Déu i l’ateisme (un dels seus darrers llibres du aquest títol). Quan va entrar a Menorca, fa gairebé cinc anys, va escriure als seus nous diocesans desitjant que l’Església fos missionera, oberta i més dinàmica. Solsona ja ha tingut ensurts dinàmics darrerament. És una diòcesi amb parròquies amb poc nombre de fidels, on paradoxalment han sorgit iniciatives de rellançament de la fe que no s’han donat en altres indrets, com cursos de lideratge per a sacerdots, els grups Alpha d’evangelització (vinguts de Gran Bretanya) o altres idees que han volgut trencar la trajectòria més tradicional de la vida ordinària d’una petita diòcesi al cor de Catalunya. El bisbe Francesc és un altre bisbe que no prové de les diòcesis catalanes sinó de València, que eclesialment és una altra província eclesiàstica. També el bisbe de Lleida seria d’aquest patró, o el de Tortosa i el de Sant Feliu. El nou bisbe ve amb alguns precedents polèmics: no va voler una noia de Menorca de catequista perquè aquesta es va casar civilment amb una altra noia. El bisbe Conesa va rebre manifestacions i signatures perquè se la readmetés com a agent pastoral, però ell va recordar que aquesta decisió de la noia no harmonitza bé amb els ensenyaments de l’Església. A Solsona pot tenir més casos “no harmonitzables” amb el que està escrit, perquè la realitat s’imposa i sol ser més complicada que les grans directrius. El nou bisbe entén molt bé els “de fora”, els ateus i no-creients, i també li tocarà tractar ara amb “els de dintre”, la gent que trobarà a la diòcesi solsonina, amb les seves vivències i contradiccions. El Papa de Roma li resultarà una bona brúixola, acostumat a demanar als bisbes que siguin comprensius i no s’agafin les coses al peu de la lletra i que no interposin mai les ideologies davant de les persones. Precisament aquests dies a Roma hi ha la famosa visita Ad Limina Apostolorum, on els bisbes es troben amb el Papa. Estarem atents a què demana, el papa Francesc, a l’episcopat català. Hi haurà la paraula diàleg, segur, al discurs, i misericòrdia, frontera i vulnerabilitat també seran conceptes clau, probablement.