"Oques foren les que vaig guardar, que no porcs. Però això em sembla que no fa al cas, que no tots els que governen venen de casta de reis"
Cervantes. Quixot 2a part. Capítol XLII.
No sé si sabeu que no hi ha res que sigui més propi d'un periodista que ficar-li el dit a l'ull al poder, ni res que posi més calent a un membre de la gentalla que notar com al poder li molesta i es regira. Cantar bingo d'aquesta manera només és assimilable al plaer que proporcionen els aplaudiments de la madame i les seves pupil·les quan hom tanca la tapa del piano segur que, un dia més, la mare no se n'ha assabentat.
Us dic això per l'emprenyamenta que ha agafat l'Excel·lentíssim Senyor Ministre del Govern d'Espanya, senyor Óscar Puente Santiago, amb una modesta servidora. Sabeu que és de tecla fàcil a X. Tan fàcil que de vegades derrapa. Va ser en una d'aquestes ocasions en què faltava a no recordo qui dimonis —en són tants, que és difícil no perdre'n el compte— que vaig decidir contestar-li amb una molt modesta citació d'El Quixot; aquella que diu "no castiguis amb paraules el que la llei castiga amb fets". No sé què hi va veure de dolent en un consell tan assenyat com el que el Quixot li dona a Sancho, abans que comenci el seu govern de l'illa Baratària, però la veritat és que em va bloquejar. En vista del que he dit, us podeu imaginar el plaer que això em va donar. Era un mer gest, discutible per la seva condició de càrrec públic i la meva, mixta de ciutadana i de periodista, però no eren paraules. Així van quedar les coses per part meva, no per la seva.
Fa un parell de setmanes, sortint del camp d'extermini de Dachau, algú m'havia enviat al mòbil un tuit en què l'excels em deia mentidera amb totes les lletres. Això ja és més seriós si les hi adreces a un periodista determinat i ho fas en públic, revestit del teu potestas i amb els teus 250.000 seguidors. Fa l'efecte que el ministre pretén fer ús de la seva posició al govern espanyol no només per assenyalar-me, sinó per desmerèixer el meu crèdit professional. Això, senyor ministre, per als que vivim de la nostra feina, és un greuge ressenyable i per a qualsevol polític demòcrata un escàndol majúscul.
Tot va passar quan, en una frisança tuitaire, Puente pretenia deixar veure que l'endarreriment de la declaració de la parella d'Isabel Díaz-Ayuso responia a algun fosc tripijoc. En un dels meus missatges, jo havia aclarit que havia anat tres vegades a declarar amb les consegüents suspensions per motius processals i en un altre, el que li va molestar, recordava que una de les vegades havia estat precisament perquè el mateix PSOE, personat com a acusació popular, ja sabeu, aquesta que ara cal invalidar; el mateix PSOE, dic, i dic bé, havia demanat una ampliació dels delictes a imputar-li que va obligar a suspendre la diligència. Li va saber greu. No sé per què. Així que em va dir mentidera amb un tuit en el qual recollia els tres motius processals, lògics i gens rars, que havien ajornat les declaracions del susdit i un dels quals era, és clar, el que jo deia. O sigui, que em deia mentidera donant-me la raó, la qual cosa és meritòria i honesta. Em deia mentidera i insinuava que no sabia per quines fosques raons. No li vaig contestar, tenia altres afers, i tampoc no ho hauria vist, bloquejada com estic.
En actitud trumpiana, aquests dies hi ha tornat. Ara és evident que no és una casualitat i que té una mania persecutòria amb mi, destinada a ridiculitzar la meva especialització com a periodista judicial. Posa en solfa la meva perícia amb petites frases no doloroses, més aviat infantils —cosa que produeix certa tendresa— del tipus: "Això t'ho explica l'Elisa Beni en dos minuts", sobre un tuit referit a les decisions de la jutgessa Biedma, que investiga el germaníssim a Badajoz, o bé: "Vivim temps de gran innovació judicial. Ens cal més gent com l'Elisa Beni perquè ens il·lustri sobre el que està passant". Abans que res, vull felicitar-lo pel seu ús irònic i matisat del llenguatge, com perquè no es noti que va contra mi i sembli que em dona copets irònics a l'esquena. Gràcies, ministre, per molt que us xiuxiuegin els pilotes, això del llenguatge va més amb mi que no pas amb vós. Sant Roc, sant Roc, si dic mentida que em tiren al foc.
Això de la jutgessa Biedma de Badajoz investigant David Sánchez Pérez-Castejón, a parer meu, està sent una instrucció de manual
L'enganxada ve perquè cada vegada que veig un missatge enganyós o que manipula la realitat de les instruccions que afecten l'entorn del president del govern espanyol, surto i l'aclareixo i, és clar, això és precisament el que deu molestar el cap, perquè, si no, no s'entén la servil disposició de tanta gent a donar voltes al que és tan senzill. Això de la jutgessa Biedma de Badajoz investigant David Sánchez Pérez-Castejón, a parer meu, està sent una instrucció de manual, i això que la senyora hauria d'estar molesta perquè estan mirant d'aixecar-li la camisa com mai no ha vist en la seva carrera. Així mateix els ho va dir als testimonis d'Hisenda que van pretendre fer-li veure que els informes s'envien normalment sense signar i que, a més, a l'AEAT no se sap per a què necessiten els informes els magistrats.
El mateix passa amb el fals titular que jo aprofito aquestes línies per aclarir al ministre Puente i a qui calgui, el pobre està molt embolicat entre els embolics ministerials i els que es busca, o viceversa. La jutgessa Biedma no ha demanat, ni de bon tros, d'anar a la Moncloa a aconseguir documentació sobre el germà de Sánchez "que mai no hi ha viscut". No, home, no. La jutgessa Biedma està aclarint un nou nepotisme que ha sortit a la llum durant la investigació. Es tracta del lloc de Luis María Carretero, que compartia despatx amb Sánchez, segons va declarar aquest mateix, i això malgrat que no depèn de la seva Oficina d'Arts Escèniques, sinó d'Activitats Culturals, Juvenils i Esports.
El cas és que la plaça que ocupa Luis Carretero es va aprovar l'11 de novembre del 2023 i es va publicar dos dies més tard. El dia 27 se'n va presentar l'única sol·licitud i se'l va nomenar un mes més tard. Tanmateix, als correus intervinguts s'hi pot veure que la relació de tots dos és molt anterior i que Carretero l'ajuda amb qüestions d'Ópera Joven i d'altres de la seva feina, com a mínim, un any i mig abans. Així que la jutgessa Biedma, que no és ximple, s'ensuma que es tracta d'un altre lloc que pot haver estat creat a mida per a aquest Carretero que anomena "germanet" al germà de Sánchez.
Però és que, a més a més, el tal Carretero era assessor a la Moncloa. Des de quan, fins quan? Li feia feines professionals al germà de Badajoz mentre era assessor del de Madrid? Per aquest motiu, la jutgessa Biedma, com és de lògica, va sol·licitar a Presidència, el 29 de gener passat, el llistat de contractes i dates d'aquest assessor i la data i el motiu pel qual va ser baixa. Ja sabem que, com és d'esperar institucionalment, a la Moncloa sempre fan gala de col·laborar diligentment amb la justícia, o sigui que van callar com uns morts. El que la jutgessa li demana ara a l'UCO és que compleixi amb aquesta diligència, en persona si fa falta, i que la hi remetin.
Veieu que fàcil que és explicar-ho, Excm. Sr. Puente? Ni dos minuts no m'han calgut, com no li calen a ningú que llegeixi la interlocutòria, que és claríssima, i no vulgui confondre el personal, pràcticament fent veure que la jutgessa és una boja de la toga que ha ordenat una entrada i escorcoll a la Moncloa, sense que David Sánchez Pérez-Castejón hi hagi viscut mai. Ves a saber per quins confessables motius Óscar Puente cita tuits en els quals es manipulen les dades —es falsegen, més aviat— i es parla de cop de togues. Que vosaltres sabeu que si n'hi ha, jo us ho explico, però si no n'hi ha, també ho dic.
Acabo enviant-li un altre missatget cervantí, que falta li fa la saviesa que destina Alonso Quijano: "La veritat és flaca, però no es trenca i sura sobre la mentida com l'oli sobre l'aigua".