El maig del 2011 es va publicar el llibre Sense Espanya, del qual vaig ser coautor juntament amb en Xavier Cuadras i Morató. El treball que hi havia darrere, estrictament acadèmic, consistia a valorar l’impacte econòmic que podria tenir un boicot comercial als productes catalans per part del mercat espanyol en cas que Catalunya esdevingués independent. Quan l’elaboràvem, teníem a la retina la campanya d’un cert boicot al sector del cava el 2005 (quan s’estava en plena discussió de l’Estatut del 2006), i teníem fresca la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut (2010) amb la reacció ciutadana que això va comportar i tot el que va venir després, una dècada políticament intensa fins al moment actual.

En l’anàlisi vam utilitzar conceptes de màrqueting internacional (el central del treball era l’animositat), vam establir supòsits de boicot per les dues bandes (Catalunya i resta de l’Estat), vam fer els càlculs de la incidència d’aquests supòsits a partir de les taules input-output, per acabar amb un capítol en què ens preguntàvem si, independitzant-nos, econòmicament hi sortíem guanyant o perdent. Per fer-ho vam posar en un platet de la balança els costos que ocasionaria un boicot comercial, i a l’altre l’augment de renda que comportaria la desaparició del dèficit fiscal. Hi sortíem guanyant bastant, per no dir molt.

Aquell va ser un exercici que tenia com a subjecte una conseqüència econòmica possible molt específica (el boicot comercial mutu) i d’aquí venia també el títol del llibre en el sentit d’alteració de les relacions de client i proveïdor. Comparàvem dues situacions, la real del moment i una d’hipotètica (ser un estat normal i corrent), sense entrar a valorar l’etapa de transició.

Les estadístiques ens diuen que Catalunya depèn cada vegada menys del mercat espanyol i més dels mercats internacionals

Crec que si es repetís aquell exercici acadèmic amb dades actuals, els resultats del boicot comercial no diferirien massa dels que vam obtenir 10 anys enrere. Les estadístiques ens diuen que Catalunya depèn cada vegada menys del mercat espanyol i més dels mercats internacionals. Segurament que caldria introduir-hi alguns ajustaments en els supòsits utilitzats com ara la simetria de boicots entre els dos territoris i grau el boicot entre empreses. On no caldria introduir canvis seria en les dades de dèficit fiscal, que són una constant en el temps. Tot plegat, em fa pensar que els resultats que s’obtindrien serien substancialment semblants.

L’experiència del procés al llarg de la darrera dècada ha aportat algunes llums sobre altres conseqüències econòmiques de la transició, però pertanyen a àmbits diferents del boicot comercial. Pel que hem pogut comprovar, tenen les seves arrels en altres tipus de boicot, concretament el polític i el judicial al procés. Les expressions econòmiques d’aquests boicots les tenim en fets com la inducció al canvi de seus centrals d’empreses, la retirada de dipòsits de la banca catalana per part del sector públic estatal, la intervenció de les finances de la Generalitat, la persecució econòmica i moral a través del Tribunal de Comptes, la recaptació de fons per afrontar les fiances de la Caixa de Solidaritat, les multes a institucions vinculades amb el procés, entre altres.

Alguns d’aquests aspectes han estat analitzats i debatuts al llarg dels darrers anys en el marc de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i queden recollits en documents com l’adjunt. També, per exemple, ho analitzen en un article al www.5centims.cat el proper 6 de juliol els economistes Estellé-Moré i Rizzo.

Aquestes contribucions se sumen a les incomptables que molts economistes (sobretot en l’àmbit de les finances públiques) s’han seguit fent en la línia de denúncia que l’estat espanyol actua a la manera d’una elit extractiva territorial, amb Catalunya i la Mediterrània com a grans perjudicades, en benefici de l’aspiradora que és Madrid. Tots ells venen a certificar que una Catalunya independent seria perfectament viable en termes econòmics. Tan viable Com Àustria o Dinamarca (títol d’un llibre, per cert, que els mateixos autors juntament amb en Miquel Puig vam publicar dos anys després, el 2013) i malgrat els boicots que van quedar calculats al Sense Espanya fa ja una dècada.