En el meu darrer article sobre la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona ocupant l’espai protegit de La Ricarda feia referència a posicions que asseguren que es pot créixer (i convertir-se en l’anhelat hub) optimitzant la gestió de la infraestructura existent. També hi plantejava dubtes sobre la sospitosa pressa i pressió d’Aena per tal que es prengui la decisió, el poc sentit de voler créixer en una zona urbanísticament sobresaturada i la manca d’estudis seriosos que serveixin per prendre la decisió final, sigui quina sigui.

En la darrera setmana la cara visible del projecte “objectiu La Ricarda”, el president d’Aena Sr. Maurici Lucena, ha continuat predicant amb tòpics la necessitat de créixer. En aquest cas ho ha fet al Círculo Ecuestre, acompanyat del regidor de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni, tornant a cantar la mateixa cançó: que si crearia 15 vegades l’ocupació de Nissan, que si és vital per Catalunya, que si dinamitzarà l’economia, que si ens connectarà amb el món, que si no es fa El Prat es col·lapsarà, que pujaran els preus dels bitllets, etcètera. Tot això està molt bé, però és una cançó repetitiva sense partitura.

De fet, anant una mica més enrere, Aena suposa que l’aviació no només recuperarà els passatgers de la prepandèmia, sinó que després continuaran creixent. Sobre aquest punt val la pena entretindre-s’hi una mica. Sobre el futur del sector a casa nostra hi planen algunes ombres d’incertesa que ja es veurà com evolucionen, però que afectarien de manera directa l’entestament d’Aena en fer d’El Prat un hub gràcies a una pista que s’allarga 500 metres. En veig sis.

La primera és suposar que el nombre de passatgers que venen a Catalunya a fer turisme, un gran segment dels usuaris de l’aeroport en qüestió, seguirà creixent. Aena ho pot creure, però el país no estic segur que estigui preparat ni vulgui rebre més turistes. Al darrer any normal (2019) van venir 19 milions de turistes estrangers i 5 milions de la resta de l’Estat. Totes les veus documentades i assenyades clamen que país no necessita més turistes, sinó un millor turisme, visitants que gastin més per persona. De turistes de platja i borratxera i de forfaits quasi regalats n’anem sobrats. Per aquí dubto que els visitants (en nombre) puguin créixer, ans al contrari.

La segona és suposar que gràcies a ser un hub captarem talent internacional i inversions que s’instal·laran aquí per la facilitat de connexió. Fins ara hem atret de tot talent sense la pista allargada. Estem ben connectats amb tota Europa i força bé amb Nord-amèrica. Sud-amèrica, en aquest sentit, no és un mercat objectiu. Hi ha dubtes que la connexió directa amb Àsia depengui de la llargada de la pista, sinó d’aspectes relacionats amb la gestió d’El Prat.

La tercera és suposar que la gent seguirà venint per treballar i per fer allò en què Barcelona excel·leix, el mercat de convencions. El teletreball i la connectivitat amb qualsevol lloc del planeta per fer reunions, presentacions de producte, etcètera, van en contra de la clàssica necessitat del contacte presencial en els negocis.

La quarta és que viatjar en avió s’encarirà en el futur, degut (entre altres factors) a la imposició de taxes al CO2, taxes que no faran altra cosa que augmentar. Per tant, cal esperar augments de preu de viatjar i reculada de passatgers. Viatjar a, viatjar des de i viatjar per sobre de la UE sembla destinat a encarir-se.

En cinquè lloc, relacionat en part amb l’anterior, els visitants de la resta de l’Estat i les visites de catalans a la resta de l’Estat es faran progressivament amb mitjans menys nocius pel canvi climàtic, com el tren o el cotxe elèctric. El moment de fiar l’aviació a l’hidrogen encara queda una mica lluny. I suposar que les pistes hauran de ser necessàriament més llargues en el futur, també.

En sisè lloc, l’augment de contaminació derivat del hub no és cosa menor.

En definitiva, tornant als orígens del meu interès en el tema, el projecte de hub és cosa d’Aena, afectar La Ricarda és cosa de tots. I defensar-ho per vies properes a la propaganda, no és la manera. El que es necessita és anàlisi de rigor i transparència. I en particular estudis rigorosos de necessitat, de  cost i benefici i d’anàlisi d’alternatives al sacrifici de La Ricarda.