El BBVA Research, una de les unitats d’estudis econòmics privades més importants de l’Estat, acaba de publicar el seu informe semestral sobre la situació econòmica a Catalunya i les perspectives per a l’any vinent. Aquest diari se’n va fer ressò. Per la meva part, voldria posar èmfasi en alguns punts que considero rellevants.

La visió que es dona de la situació econòmica catalana actual és globalment optimista, parla de recuperació robusta de l’activitat i de l’ocupació. Pel que fa a l’activitat (el PIB), el creixement que es preveu en aquest 2021 és del 5,3%, una xifra interessant per bé que inferior al que s’esperava no fa gaires mesos. És més, tenint present que l’any passat hi va haver una caiguda de l’11,2%, si s’acompleix aquest creixement del 5,3%, encara ens situarem a un nivell d’activitat que serà un 6,5% per sota de la del 2019. Fins i tot creixent el 2022 el 5,6%, tal com preveu el banc, encara estarem un 1,2% per sota del 2019. Això dona una idea de la magnitud de la patacada econòmica que va representar la pandèmia.

Una patacada que no va ser tan greu en l’àmbit de l’ocupació gràcies a les mesures excepcionals que va arbitrar el govern espanyol per tal de mantenir els llocs de treball (ERTO, crèdits a l’empresa, ajuts a autònoms, etcètera). Altrament, la caiguda de l’ocupació (o el que és el mateix, el creixement de la taxa d’atur) hauria anat en paral·lel o fins i tot hauria estat encara més greu que la del PIB. Això ha permès mantenir, encara que sigui amb respiració assistida, tant l’ocupació com també moltes empreses que d'una altra manera haurien tancat. I ara, en començar-se a recuperar l’activitat, resulta que el nombre d’ocupats a Catalunya ja és el mateix que hi havia el 2019. I instal·lats en la dinàmica positiva, per al 2022 es preveu que l’economia generi més de 200.000 nous llocs de treball.  

L’economia catalana s’està beneficiant de la recuperació internacional, de manera que un dels motors rellevants de la represa, com és l’exportació, registra un rebot important. L’altre gran contribuïdor al creixement actual és la represa del consum. La gent ve d’una temporada de gastar poc o molt poc, entre altres coses perquè estava obligada a quedar-se a casa, i perquè el comerç i els serveis operaven a mig gas i en alguns casos estaven físicament tancats. Això ha canviat, i molt. En l’informe a què ens referim, es donen detalls sobre una informació que resulta ser un bon indicador de l’evolució del consum: les despeses que fa la gent amb les targetes de crèdit i dèbit del banc (en un comerç, un restaurant, un gimnàs...).

Per al 2022 l’informe preveu un creixement del 5,6%, impulsat per un estalvi “forçós” que han fet els catalans, i que està a l’espera de fer augmentar el consum i la inversió

Les dades de despesa per conceptes (en realitat pels llocs comercials i de serveis on es fa la compra amb targeta) posa en relleu que aquest és un país de menjar, beure, festa, vacances i relacions socials, i que la pandèmia ha estat un temps mort que calia recuperar. La despesa en bars i restaurants pagada amb targeta és un 50% més alta que el 2019; i la d’oci, un 40% superior. És cert que una part del creixement pot ser deguda a un major ús de la targeta com a sistema de pagament, però el salt és molt gran.

Es donen detalls sobre la despesa amb targeta dels clients del banc relativa a destinacions turístiques: pagaments dels catalans en províncies diferents de les de residència habitual, referides a Catalunya i també a la resta d’Espanya. Així mateix recull dades sobre variació de la despesa a Catalunya per part de residents a la resta de l’Estat. En la majoria de casos, la despesa turística a l’abril d’enguany ja era la mateixa que el 2019, i en tots ells la despesa a l’octubre no ha parat de créixer. La despesa de visitants estrangers no és pas tan dinàmica, encara.

Per al 2022 l’informe preveu un creixement del 5,6%, impulsat (entre altres) per un estalvi “forçós” que han fet els catalans, i que està a l’espera de fer augmentar el consum i la inversió (per exemple en habitatge). Com a indicador, es pot citar que el nostre nivell dels dipòsits a la vista és ara un 14% més gran que el nivell de dipòsits del quart trimestre del 2019.

Una de les dades que considero inquietant és que el preu de l’habitatge se situa en zona alcista i, relacionat amb això, se'n dispara la venda als estrangers. També en l’informe, quan es parla del 2022, s’hi incorporen dades comparatives amb altres comunitats autònomes, no endebades el BBVA Research publica periòdicament l’Observatorio regional.

No soc client del BBVA, tanmateix, el fet que faci un exercici específic i regular sobre la nostra economia fa que la institució em caigui bé. És cert que aquest banc, amb seu fora de Catalunya però amb una gran penetració en el nostre mercat financer, té incentius per tenir la deferència (i l’interès) de posar el focus sobre l’economia catalana. Però llavors pregunto, per què altres bancs no fan el mateix i consideren l’economia catalana un subjecte digne d’anàlisi i de seguiment?