El sector turístic està d’enhorabona perquè, després de la patacada provocada per la pandèmia, es torna a recuperar. La caiguda de visitants internacionals el 2020 i a principis del 2021 havia estat tan gran que va provocar el tancament temporal d’una enorme quantitat d’hotels, que va portar milers de persones als ERTO. Ara els aires han canviat i, si la covid no ho torna a espatllar, el turisme recuperarà el protagonisme econòmic que tenia abans i també ressorgiran el temes de debat que ja existien sobre el sector.

Per situar-nos, d’acord amb un recent document de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat titulat El mercat de treball del sector turístic, sobre la base de l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre d’enguany, el sector a Catalunya compta amb 456.000 persones ocupades, el 13,1% del total. Respecte al conjunt de l’economia, el sector acull una proporció més gran de persones de menys de 30 anys (un 24% enfront d’un 16%) i també, per la naturalesa cíclica de l’activitat, s’hi donen més contractes temporals que al total (33% enfront de 22%).

La mostra que el sector s’està recuperant un cop aixecades la majoria de restriccions associades a la pandèmia, la tenim en el fet que en el tercer trimestre (el de major activitat turística) els ocupats al sector van créixer en 31.700 persones en relació amb el segon trimestre. En cap any dels darrers cinc s’havia produït un salt tan gran en el sector, que torna a la “normalitat” anterior.  

En el mateix document de l’Observatori, es presenta una comparativa interessant entre els salaris que es paguen al sector turístic i els del conjunt de l’economia. Les dades es refereixen al 2018 i concretament són del salari brut anual mitjà de les diferents branques d’activitat incloses al sector turístic. Aquest, en conjunt, pagava aquell any un salari brut mitjà de 20.245 € anuals, que comparats amb els 25.552 € del global de l’economia catalana són un 21% inferiors. Existeix una dispersió notable entre branques d’activitat: el rang va dels 13.193 € anuals als establiments de begudes fins als 43.004 € del transport interurbà per ferrocarril (és a dir, bàsicament Renfe). Dintre el rang hi trobem les activitats que ocupen més gent, com ara hotels (salari mitjà 20.973 €), restaurants i establiments de menjars (15.067 €) o menjars preparats per a celebracions i altres (13.444 €). Una dada rellevant en aquest sector és que, a títol d’exemple, un butlletí molt recentment publicat pel mateix Observatori posa en relleu que a l’hostaleria catalana el 32,4% dels que hi treballen són estrangers.

També per il·lustrar el tema amb dades més recents, l’Observatori del Turisme a Barcelona dona dades del 2019 que venen a ser coherents amb les anteriors: el salari mitjà va ser al voltant dels 21.000 € per persona, això és un 27,5% més baix que la resta d’activitats de la que s’anomena “destinació Barcelona”. El mateix informe afirma que la restauració és l’activitat més important en nombre de persones (ocupa quasi el 50% dels empleats al sector) i amb els salaris mitjans més baixos (16.137 € anuals), tot coincidint que 1 de cada 3 persones que treballen al sector són de nacionalitat estrangera. Els serveis d’allotjament (hotels i similars) ocupen el 18% dels empleats del sector i tenen uns salaris mitjans de 19.891 € anuals.

Agafem finalment dades disponibles més recents, del segon trimestre de 2021, relatives al cost salarial. Les publica l’Idescat a partir de l’Enquesta trimestral de cost laboral de l’INE. En aquest trimestre el cost salarial per empleat al sector turisme fou de 1.387 € al mes, un 38% menys que el del conjunt de l’economia catalana. Si la mesura es fa amb el cost per hora efectiva treballada, el del turisme en aquest segon trimestre es xifra en 13,88 € l’hora a Catalunya, un 21% inferior al del conjunt.

Probablement el debat sobre l’abast que ha de tenir el turisme es tornarà a posar damunt la taula, sota la pressió dels interessats en fer créixer el nombre de turistes, de vols, d’hotels, etcètera i els defensors d’una contenció del creixement del sector (els observatoris referenciats abans situen el seu pes entre el 12 i 13% de l’economia). Seria bo tenir presents les dades salarials apuntades i preguntar-nos si hem d’aprofundir en el turisme de baixos salaris.

He sostingut i segueixo sostenint que Catalunya no necessita més turistes, en necessita menys i que generin un valor com l’actual o superior. I això passa, encara que pugui sonar a tòpic, per la qualitat. De la qual, per cert, se’n derivarien uns salaris superiors, en línia amb el país que molts volem.