Ha passat una setmana des de l’anterior enquesta i ja som gairebé a la meitat de la campanya electoral, malgrat que durant aquests dies s’ha parlat relativament poc dels temes estrictament de governança i de les hipotètiques polítiques del nou Govern, i sí, en canvi, s’ha parlat molt de la decisió de Pedro Sánchez de continuar o no com a president del govern espanyol, i això ha marcat l’agenda i segurament explica, en part, l’estabilitat de fons de les dades de l’enquesta d’aquesta setmana.

Es manté un nivell molt alt d’indecisos: un de cada tres votants potencials no ha pres una decisió definitiva, si bé sí que els electors tenen preferències i ho expressen a l’enquesta a la pregunta d'entre qui dubten, però no ho fan a la pregunta directa d’intenció de vot i, per tant, indica encara alta volatilitat i una presa de decisió relativament feble.

El PSC es manté com el partit amb un percentatge més alt de vot si avui se celebressin les eleccions, amb un pronòstic entorn dels 40 diputats. A una certa distància, se situa en segona posició, com ja apuntaven les dades de fa una setmana, si bé amb un petit retrocés, Junts per Catalunya de Carles Puigdemont (31-33 diputats), i sempre al davant d’ERC (26-28 diputats).

Es manté un nivell molt alt d’indecisos: un de cada tres votants potencials no ha pres una decisió definitiva

Després dels tres partits principals, a molta distància, se situen la resta d’opcions. Es continua registrant un duel entre PP i Vox, amb un nivell de suport semblant (en un interval que oscil·la entre 11 i 12 diputats, respectivament), cosa que —si finalment es manté el dia de les eleccions— voldria dir que la suma d’aquest espai a Catalunya hauria augmentat en relació amb la sèrie històrica dels resultats al Parlament, la qual cosa implicaria que nous electors se situen en aquestes coordenades de dreta espanyolista; en molts casos, es tracta de nous electors joves. Caldrà veure si finalment els resultats finals són aquests, o simplement és un efecte d’una mobilització selectiva amb tempos diferents segons els espais polítics. Que aquests dies s’hagi parlat molt de la decisió de Pedro Sánchez, reforça el PSC; però en tant que és un tema de política espanyola que genera la resposta airada per part del PP d’Alberto Núñez Feijóo i Vox a escala espanyola, retroalimenta els seus respectius votants a Catalunya, en un clima de molta hostilitat i, per tant, molt present en el debat mediàtic estatal i, de retruc, català.

Finalment, en posicions d’un sol dígit en expectatives en termes d’escons, se situa Comuns-Sumar, que manté posicions a la baixa; retrocés evident de la CUP, i ara es registra la novetat de la possible entrada d’Aliança Catalana (AC), amb més probabilitats per les circumscripcions de Girona i Lleida, tot i que creix arreu.

Ara caldrà veure com la darrera setmana de campanya incideix en la presa de decisió del vot, i més sabent —per l’experiència d’altres eleccions— com en són de volàtils certs segments electorals i com tots els partits tenen franges de frontera que s’activen a darrera hora i per estímuls no sempre previsibles per part dels estrategs de campanya; els errors no volguts de vegades alteren resultats. Queda una llarga setmana de campanya.

Jordi Sauret, Dr. en Sociologia i CEO de l'Institut Feedback d’Investigació Aplicada