Sortir del bloqueig, de la voladura de ponts. Superar el col·lapse actual i els cristalls trencats que va deixar la votació de l'òmnibus. Aquest és l'objectiu del govern espanyol mentre encara ressona al PSOE l'acusació de “xantatgistes” de Míriam Nogueras. I això implica negociar el reial decret, però també totes les altres coses. Abordar l'òmnibus com una negociació multilateral (en la temàtica) i en els pactes. L'executiu vol portar l'òmnibus al Consell de Ministres quan el tanqui amb Junts. És a dir, avui no s'aprova.

Des de l'entorn de la Moncloa asseguren que les converses “no són madures” i es pretén tancar diferents acords per “arreglar-ho tot”. Això inclou les competències migratòries a Catalunya, encallades en un punt menor, segons fonts socialistes, més enllà de petició d'un traspàs “integral” que forma part del bel·licisme dialèctic i no de la conversa ja avançada entre els de Jordi Turull i Santos Cerdán. Per al PSOE implica convèncer els de Puigdemont que amb l'amnistia poc més poden fer. Ha remat a favor el ministeri públic, l'Advocacia de l'Estat i s'ha apartat de la decisió al Constitucional José María Macías, el jutge que es va oposar des del CGPJ, a mitjans i a columnes d'opinió, a la llei, i pretenia deliberar sobre la seva constitucionalitat.

La derrota infligida a Pedro Sánchez, almenys en primera volta, és consumada. Però per a Junts i l'oposició, l'operació 'tombar l'òmnibus' també ha estat d'alt risc. La portaveu Nogueras no havia donat tantes entrevistes a mitjans de tota mena en tota la legislatura. I el PP, si Junts i PSOE reconstrueixen els acords, és qui més perd. De moment, s'ha carregat la seva relació amb el PNB, no queda clar per a què li serveix la recent entesa amb Junts i si surt l'òmnibus s'apuntarà un altre “no” a l'hemeroteca de la seva política de pensions. Anar al Senat via urgència amb un retalla-enganxa del que acaba de tombar no arregla res ni evita que a Alberto Núñez Feijóo li protestin pensionistes al carrer en la seva visita a un centre de gent gran a Sòria.

La guerra del relat i les xifres tampoc no els afavoreix. Mentre el seu portaveu, Juan Bravo, defensa que van revaloritzar el 0,25% en quatre anys; el PSOE li respon que, efectivament, la pujada dels populars va ser de l'1% en aquell període i el PSOE acumula un 17,6% en els últims quatre anys.

És una altra vegada un tot o res. Que l'executiu i els socis puguin continuar caminant sobre la legislatura o una retirada gairebé mortal de la respiració assistida

Així que el moment òmnibus passa per les converses discretes que el govern espanyol intenta esprémer en la negociació amb Junts. Amb el calendari parlamentari a la mà, el nou text podria anar al consell de la primera setmana de febrer (i fins i tot la segona) i anar al pròxim ple del Congrés la setmana del 10 de febrer. No n'hi ha cap altre abans. Un buit d'activitat parlamentària que s'aprofita per tirar endavant el paquet d'ajuts i mesures, vital per a Sánchez.

Mentrestant, hi ha un suflé que ha de baixar i és la baralla per la forma en què anirà l'òmnibus. Portar el decret trossejat en tres davant un sol text i evitar que sigui una “humiliació” per al contrari. L'executiu aposta per un sol decret per una qüestió pràctica. Més enllà de les tres fites de pujada de pensions, ajuts a la DANA i al transport, el text inclou nombroses mesures sense massa càrrega ideològica. A falta de pressupostos, l'òmnibus també són ingressos a compte a les autonomies, la reconstrucció de la Palma, ajuts a rehabilitacions d'habitatges, a la compra de vehicles elèctrics, a la indústria electrointensiva, la prolongació de l'anomenat 'escut antiopes', el bo social elèctric, la prohibició de tall de subministraments per a famílies vulnerables i així fins a prop de vuitanta.

Cadascú es deu al seu electorat i ningú no vol perdre la pugna. La setmana passada hi va haver molta excusa per justificar tombar-lo. Dades falses tretes sobre la marxa i línies vermelles que ningú no va plantejar abans de la votació. Ara l'obstacle real es redueix a la forma —que vagi com un tot— i al blindatge dels desnonaments. Per als socis d'esquerres és innegociable. A Junts i fins i tot al PNB no els agrada. Hi ha una opció intermèdia que demana modificar la redacció i detallar les condicions de vulnerabilitat de les famílies que podrien evitar el desnonament, una mesura que afecta unes 14.000 famílies en situació de pobresa sobrevinguda i que el detall de les condicions evitaria demagògies sobre el presumpte 'colador' de l'anomenada 'inquiokupació'.

En definitiva, és una altra vegada un tot o res. Que l'executiu i els socis puguin continuar caminant sobre la legislatura o una retirada gairebé mortal de la respiració assistida. En principi, caldrà esperar gairebé dues setmanes perquè es resolgui aquest intens primer capítol de 2025.