"La vida canvia en un instant. T'asseus a sopar i la vida com la coneixes acaba"
Joan Didion

El segle es desperta, els esdeveniments internacionals no deixen lloc a dubtes. Al món, a Europa, tot es remou i muda. Tot? Podria pensar-se que un llogarret d'irreductibles ibers resisteix i va a la seva. Però no, no és un guió de Goscinny, sinó la nostra realitat més crua. També aquí passem moments delicats, extremadament delicats. Un el tenim a tocar, aquest mateix dijous, dia en què els socialistes ja han avisat que la Mesa del Congrés enviarà a pastar fang la PNL presentada per Junts perquè la cambra insti Sánchez a presentar-se a una moció de confiança.

Vaig avisar, davant les rialletes d'alguns, que no es tractava de cap broma, sinó d'una iniciativa d'alta importància política, una trampa gairebé sense sortida, i ara sabem que entre ensurt i mort, el govern espanyol ha triat harakiri. L'anunciada negativa a ni tan sols tramitar la iniciativa de Junts, com a mínim paralitzarà qualsevol negociació, reunió aquí o allà, de manera immediata. Com a màxim, què podria passar? El més probable, després de l'ultimàtum de Puigdemont, seria una ruptura, almenys sortint de l'anomenada majoria de govern, cosa que impediria que Sánchez i els seus aprovessin res. Res vol dir res. No només els pressupostos, que és clar, sinó fins i tot els decrets llei que cal convalidar. Res. El buit legislatiu i pressupostari, juntament amb totes les altres coses. Aleshores, us deveu preguntar, com és que s'entossudeixen a cegar una via que els permetés, com a mínim, tenir obertes les expectatives amb els juntaires? Perquè és una trampa mortal, ja us ho dic. Si aquesta PNL s'arribés a debatre, el Congrés viuria una autèntica sessió de censura, perquè, quins grups, a més del socialista, sortirien a cantar les glòries de Sánchez i a dir que hi confien? Què no s'hi diria i s'hi retrauria, en aquesta tribuna? És que això ni Sumar pot afirmar-ho. No, l'ego polític del president del govern espanyol no pot passar per aquest tràngol i menys ara, en un moment tan delicat en què tot penja d'unes togues.

A Madrid hi ha una mica d'embolic. Depenent de si llegeixes un diari o un altre, la posició dels juntaires sembla ser diferent o, si més no, amb matisos tornassolats. No desestimo el poder del cant de les sirenes de la M-30 ni l'existència de nous Ulisses, encara que sí que sé que aitals encanteris no arriben fins a Bèlgica, lloc en el qual, atesa la seva extravagància, a tot estirar tenen un Manneken Pis. Per això, després del moment delicat de dijous al Congrés, vindrà el moment delicat de divendres, a la reunió del nucli de Junts a Brussel·les, perquè, què faran després d'haver donat un ultimàtum? Què faran amb la impudícia de les lleis ad hoc per al que consideren lawfare propi, després d'haver mirat cap al banc dels acusats quan eren d'altres? Una plantofada és una plantofada. Hi ha molta gent, més de la que imagineu, mirant a veure si la claven. Fins i tot els més insospitats, fins i tot els més indesitjats. Quedar-se en un reny faria perdre molta pistonada a la sensació de poder que emana, ara mateix, de l'únic grup capaç de fer trontollar el govern espanyol.

Si la PNL s'arribés a debatre, el Congrés viuria una autèntica sessió de censura

Una qüestió delicada. Abandonar o no abandonar. Continuar o no continuar. Aguantar o no aguantar. Donar suport o no donar suport. Em fa l'efecte que de gran part de les coses només en tindrem idea quan s'esdevinguin, i que a la superfície obrarà la cerimònia de la confusió. Que Feijóo, si considera que la deriva de Sánchez és molt preocupant, haurà de deixar de barrufar i llançar-se a l'aigua freda d'una moció de censura per convocar eleccions, que a veure qui l'hi vota i qui no, amb els arguments que cadascú enllaci per a l'ocasió. La qual cosa no obsta a les converses reservades i les preses de contacte, però el que es diu lligat i ben lligat, mai no es té res en aquesta vida, si més no clarament, i menys una cosa com aquesta.

Hurtado continua endavant. Crec que s'equivoquen els que pensen que intentarà tancar la instrucció cridant l'"equip Moncloa" que va aparèixer a les converses amb l'exsecretari dels socialistes madrilenys, Juan Lobato. No li cal. Tan bon punt prengui declaració a Álvaro Ortiz i a Diego Villafañe, li quedarà per sentir a Almudena Lastra —la fiscal en cap de Madrid que no va voler passar la nota informativa pel seu contingut—, al fiscal de delictes econòmics, Julián Salto, i esperar l'informe final de l'UCO, amb el llistat de trucades i el de whatsapps si és possible, encara que sigui sense conèixer-se'n el contingut. Amb aquestes diligències acabades, és previsible que Hurtado ja dicti interlocutòria de transformació en procediment abreujat (equiparable al processament). Els experts, i els imputats ho són, saben que la condemna per prova indiciària és perfectament possible (STS 834/2024, entre les últimes) i que un indici no és una mera conjectura, sinó que són fets plenament provats, però que no acrediten directament els elements del delicte, sinó que proven altres elements circumdants a partir dels quals es pot inferir, raonablement, la comissió del delicte. Cada dia es dicten sentències així. S'acosten, en aquesta fase, moments extra delicats per al fiscal general, rebatejat pel govern espanyol com el "seu" fiscal general. La cosa és delicada. Als grupets i les tertúlies es parla de certa desesperació, tot i que no se n'ha de fer cas.

No és menys delicada la deliberació de la Sala III del TS el pròxim dia 28, en la qual haurà de decidir si anul·la el nomenament d'Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l'Estat, a petició de dues associacions fiscals. Aquell dia, poden passar tres coses: que no s'anul·li, que s'anul·li o que no en sapiguem tan aviat el resultat. En qualsevol cas, l'aforament de García Ortiz al TS es mantindria, ja que, encara que deixés de ser fiscal general de l'Estat, ell és per si mateix fiscal de Sala, per la qual cosa continuaria aforat. Extremadament delicat l'evolució d'aquesta causa, en què Sánchez ha posat unes quantes vegades la mà al foc.

Tot plegat està tan delicat, que hi ha gent dins del PSOE que intenta apostar-se amb el del costat que aquest any tan estrany serà electoral també a Espanya. No sé si per convicció o perquè tenen ganes de menjar gratis. Vivim un moment complex, inestable i tremendament delicat i, en gran part, el seu alè de vida depèn de les formacions independentistes catalanes. O sigui, com fins ara. Delicat però no nou. Extremadament conegut, però més perillós.