Vivim tot l’any amb presses. Les notícies s’amunteguen i la nostra vida té un ritme vertiginós. Conec gent enganxada a les notícies i, a més d’escoltar la ràdio i mirar la televisió cada hora, el seu mòbil o rellotge intel·ligent li envien contínuament l’últim succés nacional i internacional. Aquesta sensació de viure al dia i que cada segon esborra l’anterior acaba generant una certa angoixa; és impossible estar al dia de tot, tan bon punt llegeixes una notícia, ja esdevé obsoleta. Em neguiteja aquesta necessitat d’estar tota l’estona connectada a la realitat que, d’altra banda, ens arriba amb un cert retard. Fins a cert punt, la deglució ràpida de les notícies em recorda a l’acció dels homes grisos de la novel·la Momo, de Michael Ende, que s’alimenten del temps que les persones estalvien. Ara bé, quan arriba el final de l'any, tot s’alenteix per uns dies i, de manera una mica forçada, ens dediquem a recordar tot allò que hem viscut. I així, el recull de les cançons o les notícies més sentides durant l’any, les sèries de televisió o pel·lícules més vistes són rescatades de l’oblit i “decoren” de nou la nostra vida en aquestes últimes hores, abans que l’any no acabi de marcir-se definitivament.
A les revistes científiques més reconegudes també arriba Nadal, i en un reflex de la societat en què vivim, també ens ofereixen quin és l’avenç de recerca que ha sigut més important durant el 2024 i una llista dels investigadors la recerca dels quals es prediu que tindrà més impacte l’any 2025. Tanmateix, altres llistes de recapitulació de l’any 2024 són, potser, més atractives. Per exemple, les imatges o vídeos científics que han generat més expectació, sigui pel seu missatge o per la seva estètica. Em permetreu que us en comparteixi unes quantes, tot i que si hi teniu interès o curiositat, podeu veure les que ha triat la revista Nature, o les que acaben de recomanar els editors de Science.
Començaré per una imatge pròpia d’una pel·lícula de ciència-ficció d’horror, que ben bé podria haver inspirat la figura de la pel·lícula Alien. Aquesta foto correspon a la part anterior d’un coleòpter anomenat morrut roig o morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus), un escarabat originari de la Polinèsia que és una vertadera plaga per a les palmeres ornamentals del nostre país.
Una altra imatge inquietant, gairebé fantasmagòrica, correspon a pell humana que s’ha fet créixer in vitro sobre un motlle que ressembla a una cara impersonal. L’investigador de la Universitat de Tòquio, Minghao Nie, fa temps que treballa en la generació de pell humana sobre motlles, que potser algun dia podria recobrir la cara i part d’un robot. Podem imaginar un robot amb pell humanitzada, que podria fer olor d’humà, somriure i semblar talment una cara humana?
Hi ha altres imatges espectaculars, com el de núvols caòtics i tempestes ciclòniques a l’atmosfera de l’hemisferi nord de Júpiter, feta per la càmera de la sonda espacial Juno, de la NASA.
Finalment, voldria acabar amb un vídeo espectacular i magnífic de National Geographic, gravat amb dron per Bertie Gregory, investigador de la Universitat de Nova Zelanda, just ara fa un any, on es veuen els polls de pingüí emperador d’uns sis mesos d’edat, migrant sobre una capa de gel interminable cap al mar, i trobar-se un penya-segat gelat i vertical del qual s’ha esberlat un iceberg, sense cap altra sortida. Darrere, un espai erm de neu i gel, corprenedor en la seva solitud i bellesa; davant, el salt al buit, un mar immens d’un blau cristal·lí i transparent, on s’entreveu la massa de gel submergida. Allí, just al trencant del penya-segat, s’hi amunteguen, indecisos, milers de pingüins joves. Han d’arribar al mar perquè necessiten menjar, es veu com els de darrere pressionen els de davant, com aquests no volen caure… fins que un d’ells, el més agosarat, salta. Aquesta és la imatge que us adjunto. Són més de 15 metres d’alçada vertical. Sobreviurà al salt? Doncs sí! El vídeo mostra l’atrevit jovencell capbussant-se. Els de dalt el miren, i veuen que ha sobreviscut i està pescant. És la crida perquè després el segueixin dos més, i quatre, fins que tots s’atreveixen a tirar-se al mar… amb dubtes, maldestres, intentant mantenir l’equilibri en la caiguda lliure amb les seves aletes, però finalment es capbussen a les aigües gèlides que els salvaran de la fam. Dramàtic, impressionant, bell, únic!
I és d’aquesta manera com voldria donar-vos a tots la benvinguda a aquest nou any, amb aquest missatge meravellós d’esperança dels joves pingüins emperadors a l’Antàrtida.