"Cada placa solar que no posem, cada molí de vent que no instal·lem, és més regressió del Delta de l'Ebre". Així de descansat es va quedar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en declaracions fetes durant una entrevista a Els Matins de TV3. Quina vergonyeta, conseller. Demagògia amb lo territori més castigat? Indigne d'un polític del Govern. Lo Delta s'afona per la manca de sediments i cabal, no perquè no es posen nous aerogeneradors a una terra agredida que ja no pot assumir-ne més. No mereixeu repetir en el càrrec. Lo que sí que mereixeu és un toc d'alerta, un calbot que us aixorege les idees i que us gire la mirada cap al sud també per a cuidar-lo i no només per a posar-hi més instal·lacions energètiques que persones hi viuen.
"No és una lluita entre el món urbà i el rural", va afegir, convençut. Típica frase que diu algú que forma part del primer bloc i, ep!, que de per si lo bloc en qüestió no té res de dolent, però personatges i declaracions com estes no ajuden gens però que gens a aguaitar-lo amb bons ulls. Amb esta hipocresia no arribarem gaire lluny. Dixeu de mirar l'Ebre amb la condescendència de qui es creu superior però dissimula; dixeu de mirar-lo com a una zona llunyana i insòlita: som Reserva de la Biosfera del seu país, que també és lo nostre, que és lo mateix que volem sobirà. Llegim a premsa que les negociacions del pacte de govern entre ERC i Junts diuen que avancen prou i, segons fonts dels negociadors, ja s'han consensuat gran part de les polítiques de territori. A vore: quan se consensuen gran part de les polítiques de territori... qui hi ha a la reunió que no siga de Barcelona o rodalia?
Lo Delta s'afona per la manca de sediments i cabal, no perquè no es posen nous aerogeneradors a una terra que ja no pot assumir-ne més. No mereixeu repetir en el càrrec, conseller
Si jo hagués posat la pota així, voldria amagar-me sota terra, rectificaria, demanaria disculpes i miraria d'amagar l'errada. Ell no, xiquets. Ell, Damià Calbot, en trau pit i ho té com a piulada fixada al seu compte de Twitter. Quina ofensa. Me consta de la seua capacitat de treball i segurament deu anar acompanyada de certa bonhomia, però amb això no n'hi ha prou si el treball va encaminat contra una part del teu propi país i amb cinisme. La credibilitat se guanya dia a dia i tot lo bo que haja pogut fer al llarg dels anys es desfilagarxa en qüestió de segons quan se falta al respecte d'esta manera. No, si encara mos haurem de sentir a dir que al sud tenim la culpa d'anar tard en la transició energètica quan resulta que aquí fa anys que ja tenim totes les nuclears, lo gruix d'hidroelèctriques, tèrmiques i centrals eòliques i s'hi produïx lo 70 per cent de l'energia del país quan només se'n consumix, aproximadament, lo 15.
I si apropem los llocs de producció als llocs de consum? Per què es considera més rendible instal·lar producció d'energia al camp? Qui en trau profit? Per què no s'escolta els experts i es debat en lloc d'imposar? Per què no es té en compte la visió de la gent del territori, sent que portem lo nom mateix de la conselleria? Per què es va de pet al sòl rural? Doncs perquè, simplificant, és més barat i als pobles menuts los hi vens la moto que amb això guanyaran diners i és com un xantatge sense el com. Encara recordo fa vint anys, quan lo Pla Hidrològic Nacional, que els del seu mateix partit mos deien llavors que "si no us veneu l'aigua, potser no tindreu un hospital nou". I així tot, però els gemegaires som natros, clar. Per cert, l'hospital encara no ha arribat i això que ja hem vist anunciar diverses primeres pedres que allí estan, solitàries, esperant les seues companyes per fer paret.
Quan se consensuen gran part de les polítiques de territori, qui hi ha a la reunió que no siga de Barcelona o rodalia?
Deu ser fàcil i xalador això d'especular amb allò que no és teu: l'aigua, l'aire, lo sol... negoci redó. Qui s'ho creu, que només bufa vent a l'Ebre i a l'Empordà? On en fa? Allà on los mesuradors de vent ho indiquen. On hi ha instal·lats mesuradors? Cal gestionar l'oferta i no la demanda, perquè posats a exigir, tothom voldrà part del pastís encara que no tinga gana i més si qui renta els plats és un altre. Aneu movent arenes del Delta d'aquí cap allà, aneu, que mentre no baixe aigua pel riu de res servirà. Per una banda mos foteu un cop de destral i per l'altra mos poseu una tirita per a evitar l'hemorràgia, sense adonar-vos que es dessagna tot lo cos i no només una extremitat. I mentrestant, augmenten los beneficis de les grans empreses —que tenen d'ecologistes lo mateix que Donald Trump— i que igual es vestixen de verd i et planten un rastre de molinets, com es posen l'esmòquing i prorroguen la vida útil d'una nuclear ja prejubilada. Són un penell del mal temps, mai millor dit.
En paral·lel, arriba el nou impost sobre les emissions de diòxid de carboni als vehicles de tracció mecànica. Als anuncis que veem per tot arreu, molt ben pensadets, te diuen que no es tracta d'un impost al teu cotxe, sinó que és un impost al CO2 per a preservar els dies de platja. Que bonic. Que és la manera de contribuir al compromís amb lo medi ambient i fomentar la mobilitat sostenible, diuen. I sí, potser sí, però hi ha mesures contradictòries i declaracions desafortunades i això no ajuda a la credibilitat del missatge.
Mireu, a les Terres de l'Ebre —i estic segura que a les de Ponent també— és impossible viure sense vehicle particular i no per gust, eh? L'oferta de transport públic és tan lamentable que si no tens cotxe, no podries acceptar la majoria d'ofertes de treball que et cauen a les mans o fer vida normal (per cert, transport públic que depén del mateix Departament de Territori que ara et demana més sacrificis amb la boca plena de Sostenibilitat). Mos obliguen a anar en cotxe particular i ara mos multen per fer-ho, però si reivindiques energies netes sense massificació, llavors ets, com a poc, culpable de l'escalfament global.
Cada cop hi ha més horts urbans i més plaques solars al camp. Hola?
Cada cop hi ha més horts urbans i més plaques solars al camp. Hola? Per què no s'instal·len plaques fotovoltaiques a les teulades de cada edifici nou que es construïx o a espais ja industrialitzats i es dixa lo sòl rural per a allò que el seu nom indica? Per què cada comarca no assumix lo seu percentatge de producció energètica? La responsabilitat de la transició ecològica ha de ser compartida. No s'hi val a fer recaure la càrrega en los de sempre i a sobre, després, culpabilitzar-los amb amenaces demagògiques.
Acabem amb la frase sencera del conseller, la que té fixada a dalt de tot del seu Twitter, i amb un fragment de la qual començava este article: "Cada placa solar que no posem, cada molí de vent que no instal·lem, és més regressió del Delta de l'Ebre, és menys neu i menys glaceres al Pirineu, són menys pluges, és més temperatura. És posar en risc el paisatge, l'agricultura o la biodiversitat que volem preservar". Com més ho lliggau més feredat fa. Que dita per qualsevol ja seria greu, la cosa, però si a sobre qui l'amolla és un càrrec de govern que se suposa que ha de gestionar amb equitat i respecte... Però tots tranquils, segur que ara surten a dir que són crítiques de boina, buides i partidistes. Per sort, sabem que afirmar des de la política que altres estan polititzats —només perquè critiquen la teua gestió— és poc menys que paradoxal.