De fa ja uns anyets succeïx un fenomen quasi paranormal: sembla que tots los llamps i les ventades de Catalunya ―i fins i tot d'Espanya― se concentren al tram comprès entre Vandellòs i Tarragona. Una curiosa situació meteorològica digna d'estudi. Una mena de triangle de les Bermudes a la catalana. Es tracta justament de l'únic tram de via única de tot lo corredor mediterrani, que serà molt mediterrani però de corredor té ben poc. Un tram de via única de 40 quilòmetres que fa 20 anys que estan acabant de construir (o això diuen). No són problemes tècnics: és desídia i mala fe. Que coste menys temps anar de Barcelona o de València a Madrid en l'AVE que no pas unir Barcelona i València està fet a consciència. A mala consciència.

Per este tram de via única hi circulen tooots los trens, amunt i avall: talgos, euromeds, regionals, mercaderies. Tots. Un coll de botella que fa dos dècades que diuen que arreglaran però que mai no acaben de posar en funcionament. No construir una infraestructura necessària i tindre, a més, en males condicions la que ja existix és una decisió política, no pas tècnica. Les instal·lacions d'esta zona estan en precari i llavors a la més mínima, les afectacions són enormes. Com quan una persona està baixa de defenses i tots los virus van cap a ella. De debò el temporal va ser tan extraordinari com per a haver de tallar la circulació de trens durant 9 hores? Potser és que està tot tan agafat en pinces que només calen quatre gotes o una bufada de vent per a desmuntar-ho. Com lo conte dels tres porquets: quan lo llop bufava la casa feta de tovots, l'estructura aguantava; quan bufava la de palla, tot feia cap en terra. Si hi haguessen hagut dues vies, un desdoblament imprescindible en ple segle XXI, l'avaria hauria sigut igual de lamentable però potser hauria tingut menys incidència perquè mentre una via quedava afectada s'hagués pogut anar donant pas alternatiu per l'altra.

No construir una infraestructura necessària i tindre, a més, en males condicions la que ja existix és una decisió política, no pas tècnica

També hau de saber que a l'Ebre estem instal·lats en la incidència continuada. L'avaria d'este cap de setmana va ser indignant i de dimensions considerables però no és tan estranya i, lamentablement, no mos sorprén. Lo que hauria de ser una excepció és una norma per a natros. Los retards són dia sí, dia no. Este viacrucis, ara que estem en Setmana Santa, a natros mos dura tot l'any, encara que no sempre surta a la premsa. S'ha normalitzat lo problema. Renfe i Adif són lladres del nostre temps. Temps de vida que perdem viatjant, organitzant-mos en plataformes ciutadanes per a lluitar per allò que hauria d'estar solventat de fa anys i pel que els representants polítics haurien de vetlar i descuiden. Avui, per exemple, dilluns de Pasqua, no vulgues saber com deuen anar els trens del sud cap al nord: gent dreta, saturació, retards... i així cada setmana vivint un servei nefast i un constant menyspreu als usuaris.

En los últims tres anys mos han canviat los horaris de la línia R16 fins a tres vegades i sempre a pitjor, incorporant més minuts als trajectes per a així poder dir que els trens de l'Ebre han guanyat puntualitat, quan en realitat lo que han fet Renfe i la Generalitat és fer trampa. Incorporen lo retard a l'horari, l'oficialitzen i llavors diuen que ja no tenim tantes incidències. Mentida! Per exemple, un tren que al 2016 li costava 2h i 8 minuts recórrer lo trajecte Tortosa-Barcelona, ara li costa 2h i 25 minuts. Abans sortia a les 13.45h i arribava a les 15.53h. Ara, surt a les 13.33h i arriba a les 15.57h. Això són 16 minuts més. Com ho han fet? Fent-lo sortir abans i fent-lo arribar més tard. I així amb los vint trens que diàriament fan lo trajecte (10 d'anada i 10 de tornada). En total, la suma dels retards dissimulats dins d'estos 20 trajectes és de 284 minuts! Quatre hores que mos roben al dia, camuflant retards dins de l'horari. Aquí, sumeu-hi els retards que normalment ja tenim. Per tant, si este mateix tren arribés avui amb 10 minuts de retard, voldria dir que en total són 26 minuts més que fa tres anys (16+10), sumant lo retard inclòs dins la trampa i el retard actual. Però l'estadística vos dirà que tot va millor mentre els usuaris passem més temps dalt del tren. Ah! i comptem Barcelona estació de França com a inici i final de trajecte perquè si pretens anar assegut, lo tren l'has d'anar a agafar a aquella estació. Si l'agafes a Sants, tens molts números d'anar més d'una hora dreta.

La fallada de la catenària de dissabte i diumenge ha fet que ara es parle a tot arreu de la gravetat de la situació, però, com deia ma iaia, només se'n recorden de Santa Bàrbara quan trona però a natros mos plou cada dia.