Un mitjà de comunicació de mirada alternativa ha posat llum sobre una obvietat que es pot intuir i, per molts, comprendre: les forces i cossos de seguretat compleixen la seva missió també amb la infiltració d'efectius en certs moments, grups i contextos. Com i on? Amb les armes que l'Estat posa al seu abast i allí on calgui. I allí on cal, per a què ho fa? Perquè aquest estat que ho facilita, impulsa i cobreix, pugui continuar existint. I, principalment, no existeix per a la ciutadania, encara que també, ja que la seva seguretat i integritat són al final pressupòsit facilitador de drets fonamentals. Existeix, sobretot, per a si mateix. La voluntat de supervivència de l'Estat és la mateixa que la dels individus que l'integren, que ocupen els seus òrgans, que obeeixen les ordres de cada nivell superior, format aquest per molta altra gent, alguns representants nostres. La majoria, tanmateix, no.
Ara les cartes estan a la vista totalment, també per als que les puguin fer servir amb motius delinqüencials, ja que poden conèixer millor la metodologia de les forces de seguretat i localitzar els qui, en certs contextos, infiltrant-se així, es juguen la vida
Fins a tres pel·lícules modernes relaten processos d'infiltració. Tots ells, per descomptat, il·legals; encara que dues d'aquestes pel·lícules són explicades en clau de comèdia: s'infiltren en una classe i a la universitat, mira per on... Però és que la policia s'infiltra en tot: les associacions veïnals, les entitats esportives, els oratoris musulmans, les ONG... És probable que aquesta dada sobre la infiltració d'un policia en un sindicat estudiantil independentista pugui indignar els qui hi participen o els qui simpatitzen amb els seus postulats, però no són ni els primers ni els més rellevants. I en tot cas, generen la mateixa preocupació que tants altres col·lectius poden suposar per a la supervivència del poder. Passa aquí i, sense pretendre fer cap teràpia de grup, a tots els països del nostre entorn. Una esquerra radical i (o per) jove, a més d'independentista, sens dubte reuneix la major part de les condicions que es tenen en compte per dur a terme una activitat d'infiltració d'aquesta mena.
Les víctimes tenen, com he dit, el dret a indignar-se i la legitimació per reclamar per una acció que, per descomptat, s'escapa de la legalitat, però que és real. En tot cas, tot això tindrà un efecte col·lateral pervers, com sens dubte pot arribar a passar amb tots aquells altres casos que a la gent li interessa que siguin monitorats i coneguts: ara les cartes estan a la vista totalment, també per als que les puguin fer servir amb motius delinqüencials, ja que d'aquesta manera poden conèixer millor la metodologia de les forces de seguretat i localitzar els qui, en certs contextos, infiltrant-se així, es juguen la vida. Em resultaria interessant saber com s'ha descobert, però m'imagino que això seria un segon nivell de coneixement: saber com se sap que se sap. I així ja no seria secret res. Pot ser el guió per a la seqüela d'aquesta pel·lícula...