Es diu del blanc que és nuclear quan no té matisos, com si això fos possible. De la mateixa manera, podríem preguntar-nos si alguna forma d'obtenció d'energia pot ser verda totalment. I la resposta és que no ho és cap. Des de la producció a la distribució, passant per l'emmagatzemament, encara que el principi físic és que l'energia ni es crea ni es destrueix, el cert és que en la transformació algun residu sempre queda.
La ciència no és neutra, deia Popper. El debat recentment obert pel president Macron sobre l'energia nuclear és un bon exemple d'aquest component ideològic que s'amaga rere cada decisió en matèria d'investigació científica o en l'aplicació dels descobriments que es vagin produint. La pregunta sobre fins a quin punt és verda l'energia nuclear tindrà una resposta diferent depenent de si es posa èmfasi en un o un altre dels àmbits que puguin veure's afectats per la generació o ús d'aquesta energia.
Ningú no nega el fet que la construcció de centrals nuclears suposa un enorme cost energètic, en gran part produït amb recursos fòssils i, per tant, generadors de grans volums de CO2 . Però també existeixen quan es construeix una central elèctrica, un túnel o un pont. Ningú no nega tampoc els riscos inherents a unes instal·lacions que en el passat han significat mort, destrucció i seqüeles per a generacions. Sabem, en tot cas, que han estat numèricament menys que les del tsunami de Tailàndia del 2004, en el qual l'humà només hi va intervenir per morir. Menys encara es pot obviar la naturalesa gairebé eterna dels residus d'aquesta energia i la necessitat de trobar cementiris on enterrar-los que no estiguin massa a prop de ningú. Encara que aquesta condició gairebé perpètua també la podem predicar de tot el plàstic que ens envolta, inunda i ja digerim en la dieta diària.
La pregunta sobre fins a quin punt és verda l'energia nuclear tindrà una resposta diferent depenent de si es posa èmfasi en un o un altre dels àmbits que puguin veure's afectats per la generació o ús d'aquesta energia
En contraposició a totes les crítiques que habitualment rep l'energia nuclear, s'hauria d'acceptar també que aquesta es produeix amb un cost d'emissions de CO2 que tendeix a zero i que, en conseqüència, si l'objectiu és reduir-lo, no hi haurà més remei que prioritzar la investigació en aquest sector, de manera que els riscos es redueixin al que és acceptable i els residus siguin, dins de la nova fórmula circular de l'economia, reutilitzables en la generació de més energia. Aquest últim aspecte és investigat a Alemanya des de fa alguns anys, encara que no tinguin ni de lluny les centrals nuclears que exhibeix França amb orgull i contumàcia.
Diu Jordi Freixa, expert de la UPC en el tema, que el dilema no es dona entre energia nuclear i renovables (que al final es quedaran i debat al qual Catalunya ja va amb retard), sinó entre energia nuclear i el gas. I aquest dilema es resol segons quines siguin les nostres prioritats, tenint en compte que res no és innocu en la humana presa de decisions: hem de decidir si volem ser, en la mesura del possible, sobirans energèticament o dependents dels països que tenen gas i el venen en un mercat lliure a preus que poden resultar-nos inassumibles. Hem també de decidir si la nostra economia podrà d'una vegada basar-se sobre sectors tecnològicament avançats que complementin els que ja practiquem i que en situacions com la de pandèmia s'han vist seriosament afectats. Hem, en suma, de tenir visió per a la missió que la humanitat té encomanada al planeta.
Una alternativa, de creixent adhesió, és considerar l'ésser humà un animal més (en la mateixa família, la mascota, el nen, l'arbre, com sembla desprendre's de la imminent llei sobre animals) i, segons això, el depredador més important de la cadena evolutiva seria un virus o plaga per al planeta, que ha de ser limitat i fins i tot, per al bé de Gaia, exterminat. Alguns ecòlegs profunds ja s'apunten a la idea de deixar de tenir descendència, que sorprenentment també proposava fa poc a TV3 el president de l'Autoritat Catalana de la Competència, afirmant que una solució seria la limitació del nombre de fills que pogués tenir cada família. Una idea (a la xinesa, ara que la Xina ja ha vist el seu error) que complementava amb una altra de més raonable com és la necessitat de repensar el nostre consum desmesurat d'energia en un planeta en el qual totes les energies són limitades. Totes, excepte la nuclear.