Si li sembla, abans de respondre la pregunta del títol, plantegem-ne algunes altres i intentem respondre-les.

Són franquistes els tortosins? Bé, si fem cas de les xifres en percentatge, ens oblidem de qualsevol matís i anem a la resposta fàcil i ràpida: sí, perquè un 68.36% dels habitants de la ciutat van votar dissabte a favor de deixar a lloc el monument franquista que hi ha al riu i “reinterpretar-lo”.

Però ara mirem-nos les xifres d’una altra manera. Un 68,36% dels votants són exactament 5.755 persones, però d’un cens total de 28.466. És una xifra significativa? Sí. Majoritària? No. Ni de bon tros.

Següent pregunta: són franquistes aquests 5.755 tortosins que van votar a favor de deixar a lloc aquella cosa que, pel meu gust, i des del punt de vista estètic i conceptual, és horrorosa? Potser trobem una possible resposta observant i comparant les xifres de la consulta del 9N a la ciutat. Llavors van votar 10.589 persones i ara ho han fet 8.497. Això vol dir que el 9N va mobilitzar 2.092 persones més que la consulta sobre el monument. El Sí-Sí va obtenir 8.896 vots, el Sí-No 833, el Sí-En Blanc 75, el No 432, hi va haver 73 vots en blanc i el concepte "altres" va tenir 280 vots. Per tant, si anem a l’argument a l’engròs, 9.804 tortosins volen que Catalunya sigui un Estat i 5.755 són franquistes. Però això, és realment així?

Com que ara mateix m’és complicat preguntar un per un als 5.755 tortosins (i tortosines) en qüestió si són franquistes o no, recullo un sentiment expressat per diverses persones poc sospitoses: allà les coses es veuen d’una altra manera. Allà el “monument” no és vist com el que certa opinió pública (i publicada) de fora de Tortosa ha expressat als mitjans de “Barcelona”. Allà, per algunes generacions, “la cosa” és vista com allò que sempre ha estat al mig del riu i no té cap connotació franquista. I això, per molta gent de la comarca i, sobretot de fora, és un escàndol i una vergonya, sí, però és. I, en tot cas, ens hauríem de preguntar per què és així. Per què hi ha aquest sentiment? Què ho provoca? I afegeixi-li aquella reacció del: “i ara, els de la capital, que sempre ens tenen oblidats, ens han de venir dir com hem de fer les coses?”.

Anem, doncs, a la pregunta de l’inici: en Ferran Bel és un franquista?

L’alcalde de Tortosa tenia des de feia temps un mort a l’armari en forma de monument. La ciutat, on hi ha governat PSC, Iniciativa i Esquerra, convivia amb ell sense problema i cap d’aquests partits ha retirat el monument. Però últimament hi havia pressions de fora. Moltes. Una opció era tirar pel dret i que una màquina fotés l’andròmina riu avall. Perfecte, això resolia la part externa, però generava un conflicte ciutadà intern de pèssima solució per un tema que, per a la majoria de tortosins, ara mateix no és cap tema. Solució? Intentar reconduir la situació i trobar un equilibri. I en Ferran Bel va decidir fer d’alcalde. Més enllà de les seves conviccions personals. Potser amb una solució no gaire bona? Potser. Potser amb un discurs que fora no s’ha entès? Segurament. Però el discurs era per a la gent que votava i la consulta era per als tortosins. Hi havia altres solucions? I tant! Però el ple de Tortosa va decidir que fos aquesta. Perquè, com va dir no fa gaire Ada Colau, quan governes les coses es veuen molt diferents. Doncs miri, sí.

I jo, que no sóc de Tortosa, no tinc res a dir sobre la gestió del conflicte. Això implica ser còmplice del manteniment d’un monument franquista? No, això vol dir que crec que un ajuntament democràtic té dret (i l’autoritat democràtica) per decidir la millor manera de solucionar les coses per no generar conflictes. I que, si el temps demostra que no ho ha fet correctament, li demanarem responsabilitats.

Coses bones que té la democràcia, no creu?